Apapma ha anunciat aquest dijous la interposició d’un nou recurs, en aquest cas davant la sala penal del Tribunal Superior (TS) per tal d’impulsar la reactivació de la instrucció del cas. Segons el col·lectiu ecologista, “considerem que la negativa a investigar els fets que van envoltar la construcció del forn incinerador vulneren els nostres drets fonamentals d’accés a la jurisdicció i a obtenir una decisió judicial degudament fonamentada en dret”. L’entitat va interposar entre el 2017 i el 2018 una denúncia i una querella per forçar a la investigació dels fets recollits en l’informe de KPMG.
En la construcció del forn incinerador hi va haver un important sobrecost -uns 22 milions de desviació- alhora que, després, algunes de les empreses que suposadament més s’haurien beneficiat d’aquest increment de cost de la construcció de l’equipament acabaven venent la seva participació accionarial a Ctrasa obtenint, en algun cas, fins i tot més del que hi havien advertit. Tot, segons KPMG, presentava notables anomalies que els assessors jurídics d’Apapma van cloure que tenien naturalesa presumptament delictiva.
L’entitat ecologista ha recorregut contra un aute del Tribunal de Corts per intentar que es reobri un cas que el Govern demòcrata temia i per això va trigar anys i panys a facilitar l’estudi
L’informe de la consultora va ser un encàrrec del Govern socialdemòcrata. L’entitat ecologista va sol·licitar per activa i per passiva dit estudi ja estan a l’executiu Demòcrates per Andorra (DA). Els mandataris governamentals es van oposar reiteradament a lliurar el document. I només el van entregar quan la sala administrativa del Tribunal Superior va obligar el Govern a fer-ho. L’estudi del que detallava l’informe va ser el que va portar a concloure que hi havia indicis de delicte i el que va portar Apapma a querellar-se.
Però la llavors batlle Canòlic Mingorance, com a instructora especialitzada en delictes econòmics i contra la funció pública, va tancar el cas sense estudiar-ne el fons. Considerava que, si hi havia alguna anomalia, estava prescrita. Apapma considera que la gravetat de la situació és tal que algun dels delictes que suposadament s’hauria comès encara no hauria prescrit. Però és que, a més a més, la prescripció no impedeix la investigació dels delictes penals. El procediment l’hauria obviat completament la Batllia.
Primer, quan els indicis de delicte hi són, s’ha d’analitzar el cas, s’ha d’investigar, s’ha d’exposar quin hauria estat el delicte comès, qui en serien els responsables i, després, en tot cas, s’ha d’absoldre els responsables d’aquell eventual delicte per prescripció. Però no es pot tancar el cas abans sense estudiar si realment s’ha comès el delicte o delictes que es denunciaven. Sia com vulgui, dilluns Apapma va interposar un recurs d’apel·lació davant del Tribunal Superior de Justícia contra l’aute del Tribunal de Corts de data 3 d’abril del 2019 que havia desestimat l’incident de nul·litat d’actuacions plantejat en data 26 de febrer del 2019. El rerefons de tot plegat és aconseguir reobrir la investigació.
Comentaris