Tot i l’alta qualificació que aparentment cal tenir per poder ocupar un dels quatre seients del Tribunal Constitucional del Principat, mai no s’havia previst que la dedicació dels magistrats d’aquest tribunal de jurisdicció extraordinària fos complerta, exclusiva. I, en conseqüència, el salari està d’acord a un treball molt qualificat però a temps parcial. De fet, segons el pressupost del TC per aquest 2018, les despeses de gratificació, que ni tan sols salari es diu, per als magistrats són de 201.600 euros. Dividit entre quatre i entre dotze mesos, serien compensacions de 4.200 euros.
Abril Campoy des de fa un temps exerceix com a magistrat de la sala civil del Tribunal Superior a plena dedicació i, a més, presideix la jurisdicció. Això suma unes quantitats que si no doblen el que percep anualment un magistrat del Tribunal Constitucional molt poc li’n falta. I heus aquí un dels problemes que han sorgit. De fet, el magistrat, que a nivell professional, jurídic, intel·lectual, hauria mostrat la seva predisposició a fer el canvi de jurisdicció -no deixa de ser un suposa salt- també hauria recordat al síndic general, que és qui formalment el designa, la situació remuneratòria. I la qüestió s’ha de veure com es resol.
Dimarts, els representants demòcrates a la junta de presidents van tornar a insistir que el seu candidat és Abril Campoy. I van demanar el parer o el consentiment de la resta de representants polítics. De moment, no hi ha res clar quant al nom per molt que sols n’hi ha un sobre la taula formalment ara ja. Però menys clar està encara la qüestió salarial, que caldrà veure si té una solució o no. Però que, en tot cas, de ben segur totes les formacions estaran atents per no crear precedents que condicionin. No hi ha res de res tancat.
La llei també deixa clar que en el cas que un magistrat faci el salt al Tribunal Constitucional, cal que se atorgui forçosament una excedència. En conseqüència, per tant, té reserva de plaça perquè, acabat el mandat de vuit anys, si escau, torni al seu lloc de feina anterior. Les fonts consultades han assegurat que el més normal seria, almenys d’entrada, que no s’ocupi la plaça de forma definitiva. Així, la legislació també permet recorre a la figura del magistrat substitut, que en casos d’urgència pot designar el Consell Superior. Les fonts no descarten que s’opti per algun jurista nacional reconegut almenys per als designadors. En aquest cas torna a sorgir el nom de l’advocat Jean-Michel Rascagneres, que també estava en les travesses per ocupar la vacant de Molas al TC.
Comentaris