En una carta tramesa als mitjans i en què posant-se en la pell d’un suposat afiliat el Sipaag fa tot un seguit de reflexions entorn al text que s’està tramitant, s’alerta també que com més va més es buida de contingut el suposa dret sindical alhora que es creen, de dret, o sia, jurídicament, diverses tipologies de funcionaris o treballadors públics. Tanmateix, també es lamenta el règim sancionador que es proposa, que en molts casos va molt més enllà del Codi de relacions laborals amb la única pretensió, presumpta, de tenir captius els funcionaris a risc, en cas d’anar en contra de les directrius polítiques, de veure’s al carrer.
La reflexió en qüestió lamenta que es pretén “una mercantilització de l’administració”. I es justifica assegurant que “volen distingir entre un servei administratiu i un servei amb potestat d’autoritat. El primer, el pot fer fins i tot una empresa, i l’altre, només l’Estat. Això és perillós, perquè d’aquí a la privatització hi ha un pas, i per tant precarietat de servei, més cost per a l’administrat a causa dels pagaments de preus públics, i els sous passen a ser responsabilitat de l’empresa adjudicatària, que rebrà el preu de contractació, que no serà un capítol salarial de l’administració sinó inversió. Es redueix cost salarial a l’administració per passar a ‘finançar’ empreses privades!”
En aquest sentit hi insisteix el Sipaag en diverses ocasions. També quan diu que “el problema més gran de la llei és la filosofia que conté, la filosofia neoliberal partidària d’afavorir els empresaris pensant que revertiran els beneficis en la societat amb més contractació i millors salaris a costa de privatitzar la funció pública, traslladant serveis a empreses externes que suposadament absorbiran l’excedent de treballadors de la pública. En el fons es tracta de dedicar diners públics a finançar empreses a base de reduir personal de la pública”.
I encara s’insisteix que “això és entendre els governs com una empresa on si em falten diners per invertir, redueixo planter, i sense negociació ni recerca de compromisos comuns. Aquesta llei cerca reduir la partida salarial. Si es redueix la despesa salarial puc incrementar el capítol d’inversió contractant (privatitzant) empreses de serveis, l’interès de les quals és el benefici, no l’interès públic”.
Una altra de les qüestions sobre la perillositat de la qual s’alerta és la flexibilitat que es vol fomentar. “Aquesta flexibilitat s’amplia en excés quan s’obre la porta al fet que càrrecs de caràcter temporal com els de designació política puguin decidir qui canvia de lloc de treball i qui no. Aquesta potestat emparada per llei es perillosa com a mínim, perquè si darrere d’un canvi de lloc hi ha qüestions no necessàriament justificables i transparents, estem al llindar de l’arbitrarietat per raons d’amistat o enemistat i pertinença política.”
Comentaris (2)