“Si ens emplenem tots la boca que no podem créixer més, com carai podem autoritzar més obres?”

La seva candidatura va néixer per aturar el projecte de Grífols a la parròquia?

No. Diria que sí és un tema important, però no és l’únic. Nosaltres vam decidir intentar agafar les tres sensibilitats importants de la parròquia després de les eleccions generals quan Jordina Bringué es presenta amb Andorra Endavant, Jean Michel Armengol amb el PS i nosaltres amb X’Ordino. Vam dir o som capaços de fer una altra candidatura o tornarem a fer-ne tres i tornarà a guanyar els que hi ha ara. Hi va haver certes dificultats perquè les sensibilitats no són iguals, però al final es va entendre que gestionar la parròquia és fer gestió, no fer política, la política es fa a Casa de la Vall, aquí no es canvien lleis de nacionalitat ni del que sigui. Llavors ens vam ficar d’acord amb un programa; amb el tema del POUP que és molt important, després amb el tema de l'habitatge i lògicament amb el tema del laboratori P3, que en això ja anàvem junts abans de fer aquesta candidatura. A partir d’aquí va ser més fàcil, es va fer aquesta candidatura de tres i a partir d’aquí la vam emplenar fàcilment amb gent professional com Xavi Jiménez amb finances, com en Pere Mas que és un gran gestor de banca i estar prejubilat, el Josep Maria Font que coneix pràcticament tota la parròquia, totes les finques. Penso que tenim un equip superbò, però no solament ens vam presentar per anar contra Grífols. Volem gestionar la parròquia d’una manera diferent. I està clar que un dels temes estrella és el pla d’urbanisme perquè el creixement de la parròquia aquests últims quatre anys és conseqüència de l’aprovació del pla d’urbanisme el 2019. Si no hi hagués hagut això no s’hauria disparat la construcció com s’ha disparat. El que sí està clar és que nosaltres pararem Grífols a través de consulta popular.

“Vam dir o som capaços de fer una altra candidatura o tornarem a fer-ne tres i tornarà a guanyar els que hi ha ara”

I com ho pensen fer?, perquè per molta consulta popular que es faci, el projecte continua sent una qüestió de Govern.

És molt fàcil. Jo, si fos cap de Govern, no seria tant inconscient de tirar endavant el projecte si es fa una consulta popular en una parròquia i surt una majoria absoluta o un 60 o 70% que diu que no ho vol. I aniré més lluny, la mateixa empresa Grífols, jo dubto, perquè ho farem arribar on toqui, dubto que li interessi arribar a una parròquia com és Ordino sabent que la gent no els vol. Si fos el CEO de Grífols, diria: no em voleu doncs adeu.

Què li sembla ara que la candidatura que opta a la reelecció digui que el projecte s’ha de madurar i que no està tot dit?

Ells diuen això perquè a Govern van dir que volien entrar ja màquines i algú els va aconsellar que no ho fessin perquè cada màquina que entrés, cada palada que fes serien 10 vots pel Cucut. Ells han parat això per les eleccions perquè el que diuen no té cap sentit. Que ara ens diguin que es faran nous estudis per tenir garanties, què vol dir?, que abans no hi havia garanties?, que han fet modificar tres lleis i han signat un contracte i és igual?, ens hem gastat 900.000 euros amb un pont i no passa res?, han signat un desviament des de Sornàs i han hagut d’indemnitzar propietaris i els hem regalat Prat de la Farga i ara ens diuen que ho estan estudiant? Això és pantomima pura perquè si ells guanyen les eleccions, ficaran les màquines sí o sí.

Tota candidatura té un projecte estrella, quin seria el seu?

En tenim varis. El tema de l’habitatge és molt important i ho hem d’explicar bé. Nosaltres podem fer fins a 200 habitatges socials, però aquest és el màxim. Nosaltres el que volem saber, i hi estem treballant, és quanta gent ha marxat d’Ordino els últims vuit o nou anys pel fet que no tenien un habitatge assequible de lloguer a la parròquia i també estem identificant la gent jove que es vol emancipar i no pot. Ajustarem l’habitatge protegit a un preu assequible a les necessitats que detectem. El que sí que està clar és que el màxim que ens hem fixat són 200 habitatges.

I com ho pensen fer?

Ho farem en terreny públic. Des del comú ens asseurem amb l’associació de constructors, els demanarem que facin un esforç amb la parròquia d’Ordino, esprem que s’hi posin bé, i a partir d’aquí ho farem. En l’àmbit financer el comú té set milions d’euros de tresoreria i després l’agrupació de bancs també ens ha d’ajudar a finançar amb uns preus raonables, però això no és tan difícil.

Estan satisfets amb la solució que s’ha trobat pel Casamanya?

La solució que hi ha és la menys dolenta. La bona solució és la que teníem nosaltres i era posar-hi el comú d’Ordino. El cònsol Mortés també ho pensava, però la resta de la majoria no i s’ho van carregar. Ara ja hi tindríem el comú des de fa temps, i al comú, on abans hi havia habitatges, doncs hi tornarien a ser. Ara, passats 15 o 20 anys, que hagin arribat aquesta solució de posar-hi un ministeri no em sembla malament. Això és igual que Arcalís.

I amb casa Rossell què passarà?, ho dic perquè fa quatre anys denunciava que estava en mal estat i reclamava que se li trobés un ús i encara no s’ha fet.

La tenen abandonada. Fa quatre anys per les eleccions vaig portar unes fotos on es veia l’estat deplorable de l’interior de casa Rossell. Aquesta vegada no he tingut ocasió de fer fotos, però pel que em diuen està pitjor. És a dir, que tenim un patrimoni fantàstic i no s’hi fa res. Si Govern no troba cap solució que ens diguin: us passem el manteniment i us ho cedim a 50 anys per fer-hi alguna cosa. No hi ha cap dubte que algun ús li trobarem.

Hi ha una altra infraestructura que no se li acaba de trobar el sentit que és el Centre de Congressos. Tenen algun projecte pensat per aquestes instal·lacions?

Aquí cal explicar una cosa. Moltes vegades s’acusa al consolat d’Enric Dolsa d’haver malgastat diners per fer el Centre de Congressos i jo li explico per què existeix. La parcel·la que ocupa, a sota hi ha aparcaments i a sobre els aparcaments hi anava l’escola bressol. Les arquitectes que van guanyar el projecte abans de tirar endavant em van dir: Enric aquí el que hauríem de fer és aixecar la guarderia més amunt perquè si la deixem a la planta baixa, que seria on hi ha l’actual Centre de Congressos, els nens no veuran mai el sol i a l'hivern serà molt dur. I la solució era aixecar una planta, i el sobrecost només va ser la planta zero. I per això ho vam fer, i després amb decisió bona o menys bona es va acabar fent a la planta zero un centre de congressos. Però també és cert que no s’ha sabut gestionar, perquè si es concessiona a una empresa de congressos de fora, segur que funciona, però també diré una cosa: al centre de congressos s’hi fan com a mínim 25 o 30 actes l’any, per tant, tampoc no és que no s’hi faci res. A mi el que em sap greu és que es digui que ens vam gastar uns diners per res. Els diners ens els vam gastar perquè li toqués el sol a l’escola bressol.

Li veu utilitat doncs?

I tant, el comú el que ha de fer és buscar empreses de fora que sàpiguen fer funcionar i tinguin mercat de congressos, exposicions i que ells en portin la gestió. I això sí, guardar una sèrie de dies perquè el comú pugui ocupar les instal·lacions amb la mostra gastronòmica o altres coses que necessiti la parròquia. Però està clar que s’ha de concessionar.

La majoria ha presentat una revisió del pla d’urbanisme molt ambiciosa just abans d’anar a eleccions. Li sembla bé el pla i les formes?

El pla d’urbanisme té una filosofia diferent, però aquí cal explicar per què ha calgut fer això. Si no s’hagués fet el pla d’urbanisme del 2019 avui no hauríem tingut pressa de fer això i jo ja els vaig advertir que hi podia haver un boom de la construcció amb el seu pla perquè deixava les portes obertes, molt obertes, a l’especulació. Prova d’això és que al cap de dos anys el cònsol em crida i em diu: m’has de recolzar perquè hem de fer una moratòria, hem de baixar una planta, hem de separar edificis per parar l’especulació i mentre hi hagi temps de fer un pla d’urbanisme nou. I li vaig dir que em semblava bé, però li vaig recordar que érem on érem perquè havia estat tossut. A partir d’aquí fan aquest POUP que jo el conec en un 10%. La filosofia que jo tinc clara és que ha de controlar el creixement desmesurat que hem tingut durant aquest temps. Està clar que és molt restrictiu amb algunes zones. Jo això avui ho desconec. Jo tinc clar que si guanyem, el 7 de gener ens posarem a  treballar el pla d’urbanisme amb qui l’ha fet i farem les sessions que facin falta per conèixer de dalt a baix els detalls. A partir d’aquí ens els farem nostre i aplicarem les modificacions que es puguin i calguin. Ara hi ha exposició pública noranta dies, està aprovat provisionalment perquè després va a la Comissió Tècnica d’Urbanisme i en acabat torna i el comú l’ha d’aprovar definitivament. En aquest espai de temps el que farem és regular les coses que veiem i que creiem que és oportú modular i es pugui.

HI ha marge?

Jo crec que sí.

Li sembla bé que s’hagi aprovat aquesta revisió just abans d’unes eleccions?

Sí perquè no hi havia un altre remei. A la sessió de comú ja vaig dir que l’aprovava tot i no conèixer-lo al 100% per responsabilitat perquè si no s’aprovava, entrava en funcions l’anterior pla, el mes de maig queia la moratòria i la disbauxa continuava. Hi havia gent de la majoria que no hi estava massa d’acord i no es van manifestar. 

“A la sessió de comú ja vaig dir que l’aprovava [el pla d’urbanisme] tot i no conèixer-lo al 100% per responsabilitat perquè si no s’aprovava, entrava en funcions l’anterior pla, el mes de maig queia la moratòria i la disbauxa continuava.”

L’altra candidatura afirma que el creixement desmesurat de la parròquia prové del pla d’urbanisme que vostè va aprovar quan era cònsol.

No és veritat, les xifres que estan dient no són certes, són impossibles i ja he parlat amb el departament d’obres del comú perquè m’ho mirin. Els vuit anys que jo vaig ser cònsol recordo perfectament les construccions més grans que s’han fet a la parròquia i comparats amb el que s’ha fet a la parròquia aquests últims vuit anys no representa ni el 10% i n’estic convençut. Una cosa és que aquesta senyora (en referència a Maria del Mar Coma) no diu és que ara veiem grues, però és que hi ha encara 20.000 metres que estan amb llicència i les obres encara no han començat, és a dir que les grues es multiplicaran per dos o per tres.

Hi ha propietaris de la parròquia que no estan massa contents perquè amb aquest nou pla d’urbanisme les seves terres perden valor.

Quan un governa o en aquest cas administra ho ha de fer a favor de l’interès general, no de l’interès particular. Per tant, l’altra candidatura es llegeix i es veu perfectament on són els propietaris, però nosaltres no en farem foc de tot això. Quan guanyem el que sí que està clar és que escoltarem el que es pugui escoltar i el que es pugui permetre si ho veiem bé. Perquè si ens estem emplenant tots la boca que no podem créixer més, com carai podem autoritzar més obres? Jo ho tinc molt clar, vaig molt a Suïssa i allà quan hi ha un problema mitjanament important fan una consulta. És a dir, que amb el tema del POUP a la llarga, segons quines coses si se’ns escapen dels dits, doncs consultarem el poble i el poble que es manifesti. Primer se l’informa molt bé i després se’l crida a què doni l’opinió amb uns sí o un no.

Si baixa la construcció, també baixaran els ingressos del comú. Com s’actua davant d’això perquè es perdrà una font de finançament rellevant.

Ara el comú té nou milions de dèficit, però al compte corrent hi ha set milions d’euros de tresoreria. Ells han ingressat set milions d’euros provinents de la construcció. Aquests set milions lògicament no els tindrem més. Passarem a pràcticament zero perquè el que veiem bé és que es facin edificis a lloguer i que es rebaixi la taxa mínim en un 50%, això vol dir que encara hi haurà menys ingressos. Està clar que haurem de modular molt el funcionament. Confio en la meva candidatura on hi ha dues persones com són el Xavi Jiménez i el Pere Mas que dominen el tema econòmic. Tinc clar que haurem de ser acurats amb la gestió.

Amb els efectes del canvi climàtic i l’augment de població, a Ordino hem de patir per l’aigua?

S’ha de dir que els 49 milions d’euros que vaig deixar de deute, entre altres coses va ser perquè vam refer tota la xarxa d’aigua incloent l’anell d’Ordino perquè quan vaig arribar al comú l’1 de gener de l’any 2000 hi havia restriccions d’aigua en èpoques punta com Nadal. Va ser molt costós i vam fer captacions i dipòsits. Avui en dia encara s’està vivint de les infraestructures que es van fer en aquell moment. I això no ho volen explicar o no els interessa. El que si està clar, i ho parlava amb un promotor que està construint a Ordino, és que si arribem al comú jo no sé si el podrem endollar a la xarxa perquè que voldrà dir que si l’endollo a ell, automàticament hauré de fer restriccions a la resta de la parròquia. 

Per tant, no n’hi ha per tota la construcció que s’està fent?

No, no i no. Per donar aigua a tothom una vegada habitats els pisos que s’estan fent, aquí s’haurà de plantejar de tallar l’aigua a la nit.

“Per donar aigua a tothom una vegada habitats els pisos que s’estan fent, aquí s’haurà de plantejar de tallar l’aigua a la nit.”

Però hi ha possibilitat de fer noves captacions?

Sí, però vol dir molts diners. El tema de l’aigua ja va costar una fortuna.

Preveuen més inversió per millorar la xarxa?

Evidentment, ho haurem de fer per millorar la xarxa amb les construccions que estan autoritzades en aquest moment, però no per més perquè tornar a fer una xarxa nova val com a mínim dotze o catorze milions d’euros perquè els preus no són els quins jo jugava en els mandats anteriors i ja ho trobàvem car. La construcció ha pujat una fortuna.

Un altre dels efectes del canvi climàtic és l’augment del risc d’incendi. Els preocupa el cost de la neteja dels boscos?, perquè el 40% d’Ordino és bosc.

D’això n’hem parlat molt amb el Josep Maria Font que és qui domina el tema. El que cal fer de pressa és netejar el sotabosc i després utilitzar, com s’utilitzava abans, els ramats d’ovelles que són els qui netegen millor. Per tant, si nosaltres netegem el sotabosc i després fiquem els ramats d’ovelles, que a més tenim amics de la parròquia que en tenen, doncs millor que ho facin ells que no anar a buscar a Lleida a no sé qui. Estic convençut que si fem això, ho solucionem.

Després de l’entrada de Saetde a Arcalís i noves infraestructures com el rellotge solar, el turisme a la parròquia ha augmentat? 

En tinc els meus dubtes perquè aquí hi ha una dada que és demolidora; durant aquests últims quatre anys s’han perdut quatre hotels a Ordino. Si aquests hotels haguessin sigut rendibles, que vol dir que tenen una ocupació important, doncs voldria dir que el senyor Serracanta ho ha aconseguit, però a mi em sembla que és tot el contrari. Pel que fa a la restauració i botigues es pot haver notat més, perquè el turista està de pas i lògicament para a dinar o para a comprar. Però en l’àmbit de l’allotjament, la gent continua anant cap avall, cap a la Massana, Andorra, Escaldes o on sigui. Aquí a Ordino, exceptuant l’Hotel Coma i l’Hotel Bringué, la resta jo voldria veure els números i tant de bo m’equivoqui i tinguin resultats excel·lents però no ho sé.

Quina solució hi veu?

Aquest és un tema que porta el Jean Michel i té varis projectes per atraure al turista perquè es quedi a dormir a la parròquia, no que vingui i torni a marxar. Però jo no en soc expert.

El centre sociosanitari és necessari a la parròquia?

Sí, nosaltres n’estem convençuts. El cònsol Mortés sap que tenia tot el meu suport i que quan en vam parlar el mes d’agost de l'any passat vaig dir que hi votaria a favor, però finalment es va retirar de l’ordre del dia perquè dins la majoria ja s’havien escalfat les orelles. Ara diuen que no el van voler per un tema de garanties al plec de bases, però han tingut un any per arreglar aquestes garanties i no ho han fet. Nosaltres sí que volem el sociosanitari i com ja li he dit al cònsol, recuperarem el seu mateix plec de bases, el mateix equip que tenia ell i si hi ha alguna cosa que hagim de modular la modularem. El que sí que hem d’intentar és canviar la ubicació i tenim un lloc que ja direm més endavant que és perfecte i que és molt a prop de l'escola bressol.

Ordino comença a tenir un problema d’aparcament?

Falta aparcament i ja hem començat una negociació, però no podem dir amb qui fins que no guanyem les eleccions. Si tot va bé es farà un pàrquing gairebé al centre del poble de 250 places i ho tenim amb el propietari molt engegat. D’altra banda, els parquímetres no seran 24 h sobre 24 h els 365 dies de l'any. D’una a tres no es pagarà i de les vuit de la tarda a les vuit del matí no es pagarà i tampoc dissabtes tarda, diumenges i festius. Però no es retirarà cap parquímetre.