Oriol Servera // Portaveu Fòrum Nacional de la Joventut

“Ser jove no és ser el problemàtic que no té preocupacions o és un ‘fiestero’”

President del Fòrum jove un parell d’anys, ara exerceix de portaveu des d’una de les vocalies de la taula permanent de l’organització. Després d’un temps fora del país per donar sortida a reptes i voluntats personals, aquest setembre torna al món de la docència. Impartirà classes de física i matemàtiques, les especialitats en què es va graduar, a Formació Professional. 28 anys.

Oriol Servera tornarà a exercir la docència a partir d'aquest setembre.
Oriol Servera tornarà a exercir la docència a partir d'aquest setembre.
Toni Solanelles

Va ser l’encarregat de llegir el manifest del Fòrum de la Joventut en el marc de la celebració del Dia internacional de la Joventut al Prat del Roure. Manté que el jove no és futur sinó que és present i que la seva veu ha de ser escoltada. I que les polítiques públiques en matèria de joventut s’han de traçar a partir de les reivindicacions que facin els propis joves i no terceres persones.

Busquen nous canals, més actuals, àgils i allunyats de les estructures institucionals, per atraure els joves i mobilitzar-los. Diu, però, qui ha més voluntat participativa de la que sembla. Ara, és clar, no en una reunió de poble. Sí, potser, prenent una cerveseta en un local d’oci. “El 2022 hem de convocar eleccions”, recorda Servera, que explica que després del seu segon mandat i havent superat els 28 anys quan hi hagi les votacions, bona part dels actuals membres de la taula permanent no poden repetir.

Després del primer mandat com a president, n’haurà fet un segon perquè “volíem donar continuïtat”. Per molt encarat a la joventut que estigui, el Fòrum té tota una part de gestió que demanda una dedicació i un mínim ‘saber fer’. Amb la col·laboració de la Fundació Marianao de Sant Boi de Llobregat estan traçant nous camins, noves formes de funcionament.

Estan avaluant canvis.

Hem fet fer un estudi tècnic participatiu perquè vèiem que hi ha coses que no funcionen al Fòrum. I en lloc d’anar a buscar arguments per combatre tot això, hem preferit anar a veure quines són les falles que hi ha per mirar de trobar la fórmula que encaixi amb tothom.

Treballen en canvis legislatius.

Cal fer una actualització de la llei. Per exemple, la idea és ampliar l’edat per poder participar al Fòrum fins als 35 anys. Ens emmirallem en les recomanacions del Consell d’Europa, en aquest aspecte.

servera3
Oriol Servera exerceix ara de portaveu del Fòrum des d'una vocalia de la taula permanent. Toni Solanelles

És complicat això d’establir què és ser jove.

Hi ha situacions característiques de la joventut com poden ser el fet de tenir sous més baixos, la temporalitat de les feines, les complicacions per accedir al mercat immobiliari. Hi ha mols cops que l’economia depèn de tenir parella i poder sumar dos sous.    

I això sense comptar que hi hagi canalla.

Jo quan penso en això el principal motiu per dir que no és: ‘I com ho pago?’

“Poca gent coneix el Fòrum i menys encara sap com funciona. Hem traçat el perfil de gent que ha anat liderant l’entitat i sempre és el mateix: andorrans, amb estudis superiors i sense massa problemes familiars”

L’estudi que em deia ja el tenen embastat.

Ja està acabat. Hi ha hagut una feina de síntesi important. S’ha avaluat el perfil del jove. S’han repassat tots els estudis i dades d’estadística, del CRES. S’ha avaluat la situació econòmica, social… S’ha tingut en compte el context polític, tots els agents que tracten amb la joventut i després s’ha analitzat l’organització interna del Fòrum.

I hi faran canvis, també.

Partirem d’un fonament com és l’increment de l’edat i impulsar una assemblea digital i més allargada en el temps.

Què vol dir?
Fins ara l’assemblea es feia en una tarda presencial i es tractaven els temes que es podia. Ara es planteja usar mitjans telemàtics i obrir un procés de catorze dies en què des del primer a l’últim es pugui votar. Que pugui participar més gent en la votació i també en el debat. Segurament així arribarem a més gent.

Escolti, però el Fòrum és conegut?
Si ens referim als resultats de l’enquesta realitzada, poca gent coneix el Fòrum i menys encara sap com funciona. Ens hem reunit amb portaveus polítics i amb gent que havia passat pel Fòrum, com poden ser el Roger Padreny i el Joao Lima, que ara estan en la primera línia política. I hem traçat el perfil de gent que ha anat liderant el Fòrum. I el perfil sempre és el mateix: majoritàriament homes andorrans i amb estudis superiors.

WhatsApp Image 2021 08 14 at 14.45.19
Servera durant la lectura del manifest el Dia internacional de la Joventut. Toni Solanelles

Això potser els allunya de la realitat.

Les persones més joves que formen part de la Taula permanent, ja estan fent estudis superiors. Hauríem d’aconseguir, per exemple, que vinguin gent que fa FP, per dir alguna cosa. Manquen perfils diferents.

És una situació que es dóna també en els territoris propers?

Això és bastant generalitzat. Si ho comparem amb els nostres homòlegs a l’Arieja o a Catalunya, amb els quals tenim bona relació, tot plegat és molt institucional, format per associacions. Ara, són organismes que tenen quaranta anys de vida i han pogut treballar al carrer. Aquí tot just estem començant.

“Nosaltres proposem una participació diferent que no passa per anar a votar cada quatre anys i delegar en terceres persones. A la taula permanent, per exemple, intentem no imposar mai cap qüestió per majoria”

I costa.

La part institucional queda com més reservada perquè qui està al carrer no s’hi interessa. Hem posat en marxa aquest acostament al carrer, encara que no sabíem com arribar-hi des del voluntariat. El primer que cal fer és recopilar informació per saber com apropar-nos-hi. No volem caure en errors de personalismes. Després hem d’encarar demandes que tenim els joves que no hem pogut encarar per manca de recursos.

Com ara?

Aspectes com l’accés a l’habitatge, temes laborals o una ampliació de la cobertura sanitària de la CASS.

Aquestes són qüestions que hauran de tractar per la via formal, i aquesta assegura que la tenen sota control.

Com a mínim, ara, qui ens coneix, com els organismes, les entitats i les institucions del país, saben què fem i com ho fem. Aquesta part la tenim clara i la volem continuar treballant.

Tot i això no són vostès de segons quins formalismes.

Nosaltres proposem una participació diferent que no passa per anar a votar cada quatre anys i delegar en terceres persones. A la taula permanent, per exemple, intentem no imposar mai cap qüestió per majoria.

servera1
Com altres companya de la taula permanent, per edat no podrà optar a la reelecció. Toni Solanelles

Hi ha molta diferència entre un jove d’Andorra i el d’un altre país de l’entorn europeu?

Essencialment, no. Potser la temporalitat, l’estiu. Però la única realitat andorrana que no es dóna fora és que hi ha molta població nascuda a l’estranger. Però quan parles de gent jove que ja no són nascuts a fora ja no hi ha aquesta diferència o no compta. Ara, els joves de nacionalitat andorrana cobren per sobre dels seus estudis i per sobre del que cobren altres sectors de la població.

Entre això i aquella concepció que la joventut no és més activa perquè està fora del país…

Només el 5% de la població jove està fora. No són dades exhaustives, però sí que tot indica que la gran majoria dels joves estem a Andorra. Ara, amb aquest discurs que som fora se’ls invisibilitza.

“Hi ha un acord més o menys unànime sobre el fet que s’ha de treballar amb la joventut. Això ens agrada molt i més encara que hagi sortit de les joventuts polítiques. Perquè cap de les seccions joves tenia vot dins el partit. El que cal és donar veu, vot i oportunitats reals a la joventut”

El discurs és que la joventut no fa res, que no fa coses. Doncs la celebració del Dia internacional de la joventut no hauria estat possible sense els voluntaris del Punt Jove d’Escaldes. Hi ha joves, per exemple, que van demanar poder gestionar una creperia. No és aquesta una iniciativa del Punt Jove, sinó una proposta de joves que volien fer així alguns diners per poder organitzar activitats. Tenim joves molt actius com Fridays for Future o els Contracorrent.

Massa estigmes o prejudicis es té sobre la joventut?

La paraula jove es vincula a oci o fracàs escolar. Estem canviant aquesta tendència. Ser jove no és ser el problemàtic que no té preocupacions o és un ‘fiestero’. És que després, quan un jove munta una empresa o quelcom de similar, automàticament deixa de ser jove per passar a ser emprenedor. Com si fos una altra categoria.

Acabo. Fa unes setmanes hi havia satisfacció desmesurada al Consell General per haver assolit un consens total sobre un acord de joventut.

Ens n’alegrem molt i em sembla molt interessant. Hi ha un acord més o menys unànime sobre el fet que s’ha de treballar amb la joventut. Això ens agrada molt i més encara que hagi sortit de les joventuts polítiques. Perquè quasi cap de les seccions joves tenia vot dins el partit. De cara a la galeria potser sí, però la realitat era una altra. Ara, està molt bé que la gent jove faci les seves propostes i s’escoltin.

Em parla de la forma. Però… i el contingut?

Dins del que hem llegit hi veiem moltes indicacions del tipus: ‘Encomanem al Govern, encomanem a… Preguntem a la joventut…’ El que s’hi inclou, això sí, va en la línia que nosaltres tenim. El que cal és donar veu, vot i oportunitats reals a la joventut.

Comentaris (1)

Trending