La guerra d'Ucraïna l'ha convertit en un personatge protagonista de múltiples entrevistes als darrers dies, especialment pel seu rol d'exambaixador a Rússia. Aquest dijous al vespre està disposat a contestar a totes les preguntes que se li facin a partir de les 18 h en un acte organitzat per l'Empresa Familiar Andorrana (EFA) a l'Art Hotel d'Andorra la Vella. Té clar el seu orígen i el que està suposant però no sap com pot acabar, tot i que no descarta una finlandització, com a concepte de neutralitat en plena Guerra Freda, d'Ucraïna. És a dir, una neutralitat però amb una sobirania limitada. De fet aquesta fórmula ja la van proposar figures com Zbigniew Brzezinski -n dels analistes més prestigiosos en política exterior americana del món- i Henry Kissinger, secretari d'Estat dels Estats Units entre els anys 1973 i 1977
Casat amb una russa i exambaixador a Moscou, com està vivint aquesta guerra?
Una guerra no es pot justificar mai per molts greuges que tingui un dels bàndols. Cada cop és una cosa més freqüent i aquesta la tenim molt a prop. Ho estem passant molt malament pel fet que la meva dona sigui russa i que haguem viscut a Moscou. Estem patint com ho està fent tanta gent. Hi ha milions d'ucraïnesos que viuen a Rússia i milions de russos que ho fan a Ucraïna. Hi ha matrimonis de les dues nacionalitats i fills d'aquests matrimonis. La família de la meva dona no té parents a Ucraïna. Tenim un nebot a Rússia però ja no està en edat militar. Hi ha molta gent amb el cor partit. Aquesta guerra no es pot acceptar. Va contra el dret internacional. És una tragèdia terrible. Els greuges que tenia Rússia s'haurien de haver resolt d'una altra manera. No es poden solucionar les coses d'aquesta manera. Les grans potències, que són les que poden provocar els grans desastres, se salten el dret internacional, les Nacions Unides i el que sigui per defensar els seus interessos. Ho ha fet Rússia a Ucraïna, l'Afganistan i Txecoslovàquia, i els Estats Units en la segona guerra d'Iraq, Vietnam, i bona part dels països d'Amèrica Llatina, com l'OTAN ho va fer a Iugoslàvia.
Les imatges del conflicte són esfereïdores.
A qualsevol persona, veient aquestes imatges que ens estan arribant per les televisions, se li trenca el cor.
“En qualsevol conflicte bèlic, la desinformació és infinita”
En aquesta guerra hi té un paper molt important la informació o la desinformació?
En qualsevol guerra, la desinformació és infinita. Dels uns i dels altres. Tothom vol donar-te la seva visió de les coses. Cada part té interès per portar l'aigua cap al seu molí. La desinformació és un capítol central de la guerra. Els russos reben una informació totalment controlada pel poder. La majoria de la població i tota la classe política tenen la sensació que Occident els ha tractat molt malament. Gorbatxov i Ieltsin ho van donar tot de franc. I els van tractar d’una manera que Rússia ha considerat que era impròpia. Durant el període de Gorbatxov van perdre el que havien guanyat des de Pere el Gran. Amb Gorbatxov, Rússia va retirar el mig milió de soldats que tenia a països d'Europa Occidental i va deixar que aquests fessin el seu camí. El passat és fonamental per entendre el present. Els EUA, després de la desintegració de l’URSS, podrien haver col·laborat en la consolidació de la democràcia de la regió i podrien haver evitat l’ampliació de l’OTAN, però no ho va fer. Amb el pas dels anys, l’equilibri de forces entre Ucraïna i Rússia ha arribat a un punt en què la balança s’ha desestabilitzat
En un principi semblava que Rússia controlaria amb molta facilitat Ucraïna però la seva ofensiva ha quedat encallada.
Rússia ha tingut moltes més dificultats en els seus moviments militars a Ucraïna del que s'esperava, per la forta resistència ucraïnesa i per l'ajuda militar que rep d'Occident, encara que no sigui a través de tropes. La força militar de Rússia és molt més gran que la d’Ucraïna.
Aquest dijous parla a Andorra la Vella sobre 'El conflicte d'Ucraïna: anàlisi i escenaris de sortida'. Quines són aquestes sortides?
Sortida n'hi haurà com en altres conflictes. No ho sé i no crec que ho sàpiga gairebé ningú. A veure jo vinc a parlar una mica de tot això, del conflicte, a explicar una mica el que a mi em sembla i després contestar a les preguntes que em facin.
Vostè que té una amplia carrera diplomàtica, opina que en aquest cas, ha fallat la diplomàcia?
Quan hi ha una guerra és que ha fallat la diplomàcia, que la gent no ha estat capaç d'entendre's i que han arribat a les mans. Ho hem de dir així.
¿Aquest conflicte posarà en evidència encara més la divisió mundial entre dos grans blocs?
Estem anant cap a una consolidació de blocs, amb uns Estats Units i una Europa més units, malgrat que Europa afirma que vol reforçar la seva autonomia estratègica, i una Rússia més en mans de la Xina, que està reemergint amb força. La Xina és partidària de la integritat territorial i la sobirania estatal, també per a Ucraïna.
Comentaris (6)