Ha criticat la renovació del contracte de transport sanitari que ha fet el Govern amb Ambulàncies del Pirineu i ha demanat en una pregunta parlamentària per què s'han ampliat la concessió a l'empresa.
No s'entén de cap de les maneres. Fa dos anys que ha acabat la concessió tot i que es preveia una primera pròrroga d'un any i la possibilitat d'una segona, has de deixar exhaurir les dues pròrrogues abans de fer el concurs? Però és que a més sabem de fonts fidedignes que no s'hi han posat a treballar per al nou concurs. La societat civil que sap de què va es mou, busca treballar coses, i li surten sempre amb un ciri trencat. Cal això? No ho entenc. No m'ho explico. Tenien una excusa dient que la volíem treure el mes de febrer, anem tard, la treiem el març però amb la Covid farem una pròrroga equivalent al període de Covid i després treurem el concurs. Però és que encara no està en marxa. No ho sé. Aquesta institució que jo ja hauria esborrat del mapa que és el SAAS no sé com ho fan. I no serà per qüestions salarials perquè quan mires la graella salarial d'alguns dels responsables del SAAS és considerable.
"El ministeri de Salut ha abdicat de la seva obligació política i l'ha delegat en el SAAS"
Amb la pandèmia, el tema de sanitat ha estat un dels eixos d'aquest curs polític.
Haig de reconèixer que durant la pandèmia moltes coses s'han fet bé i tothom ha donat el que podia però el ministeri de Salut ha abdicat de la seva obligació política i l'ha delegat en una empresa parapública que és el SAAS, que no segueix les normes de l'Administració, que té contractes blindats, que té una sèrie de prerrogatives i a més no compleix les seves obligacions. No pot ser això!. Imagina't que tu i jo quan ens passem amb alguna cosa en relació amb l'Administració, ens castiguen. Et passes en el termini de renovar el carnet de conduir o de renovar un altre document i has de pagar un recàrrec. I el SAAS, no. Et peguntes el perquè.
De tota manera la seva gestió queda recollida en l'informe anual del Tribunal de Comptes.
Aquest és un tema que algun dia n'haurem de parlar àmpliament. Està molt bé el Tribunal de Comptes en el qual invertim uns diners perquè auditin el màxim de comptes i després tens algun comú que arriba tard a presentar-los, o després coses que no estan justificades. A nosaltres, al Partit Socialdemòcrata ens han cridat l'atenció dues vegades i hem de fer mans i mànigues per justificar 200 euros. La quantitat no és el més important. L'important és fer-ho bé. Estem fent esforços i després el comú de Canillo no ha presentat els comptes quan tocava. Com pot ser!. El Tribunal de Comptes només diu les coses i després no passa res.
Com afronta el nou curs polític?
Nosaltres hem fet una proposta oberta, que és una proposta que no hauria de sortir de nosaltres, hauria de sortir d'ells en el sentit de fer una organització per orientar tot això perquè serà complicat.
Des del PS es proposa una fórmula que passaria per un comitè de reestructuració.
L'interessant és que totes les forces polítiques s'impliquin perquè cal que tothom doni un cop de mà.
Hi posen alguna condició?.
Que es posin les cartes sobre la taula d'una vegada per totes. Ara no val allò de les mitges veritats. Tothom ha de dir les veritats i prendre disposicions en un termini d'aquí al final de la legislatura. Crec que moltes de les decisions que s'adoptin, sobretot en matèria econòmica, s'hauran de preveure a deu anys vista. Com a mínim.
"Tothom ha de dir les veritats i prendre disposicions en un termini d'aquí al final de la legislatura"
Serà difícil aconseguir aquesta unitat perquè s’han queixat sovint de manca d’informació des de la majoria al Consell General i des del Govern.
No en tenim cap d’informació. En el cas de l’FMI no sé perquè no la tenim. No només la demanem: hi tenim dret i hi té dret tot el poble, tot el país. No pot ser això. No ho entenc. Estem preparant el reglament de conducta dels consellers generals i es parla de reserva de secrets. Estic elegit pel poble i els haig de donar comptes del que faig. Home, si tinguéssim un exèrcit o estiguéssim en una situació bèl·lica que posés en perill tothom, encara. Als meus electors no els puc amagar algunes de les informacions que pugui tenir.
Li falta transparència al Govern?
Hi ha falta de transparència, de confiança i de comunicació. El que em preocupa és que un Govern d’Andorra que té una majoria suficient per governar no tingui prou seguretat per ser el màxim transparent de cara a la població. No entenc que els diguem que volem donar un cop de mà i que no ens diguin res. Falta cultura política i falta informació. En el cas, per exemple, de l’adhesió a l’FMI ara mateix sóc incapaç de tenir una opinió. En el tema de la limitació dels cartrons de tabac, crec que no s’han demanat explicacions. En aquest aspecte vaig sentir l’opinió de l’ambaixadora de França durant la recepció del 14 de juliol a l’ambaixada i la postura és oficial. Aquí s’ha adoptat una decisió. Tenim una ambaixadora a París i una ministra d’Exteriors i s’hauria de demanar explicacions en el sentit que això ho heu fet perquè al Pertús la gent passa deu cartrons, a Hendaia, tres quarts del mateix, a Luxemburg el mateix. A Andorra ja no és el mateix i hauríem d’haver preguntat si també estem amb aquesta limitació. El tema de la venda de l’ambaixada de Brussel·les és escandalós. No es pot vendre el patrimoni.
Comentaris