Jacqueline Caubet // Candidata branca assalariats a la CASS

“Nosaltres proposem que s’inverteixi en habitatges de lloguer a preus raonables”

És la segona de les candidates impulsada per la plataforma sindical del país. Jacqueline Caubet Bringué té 55 anys i va néixer a Andorra a Vella. Casada i mare de dos fills adolescents. Fa 23 anys que treballo com a responsable de l’àrea de Justícia Juvenil del Govern.

Jacqueline Caubet és funcionària del ministeri de Justícia i Interior.
Jacqueline Caubet és funcionària del ministeri de Justícia i Interior.

Caubet té una dilatada trajectòria sindicalista malgrat que feia un temps que estava en segona línia. L’any 1999 va ser, juntament amb representants d’altres sindicats, una de les fundadores de la Unió Sindical d’Andorra (USd’A), de la qual va ser una llarga temporada com a primera secretària. Actualment és membre de la junta del Sindicat de personal adscrit a l’administració i general (Sipaag).

Què l’ha impulsat a presentar la seva candidatura?

La CASS es troba en una situació crítica, tant en la branca jubilació, com en la branca general. No estem d’acord amb les propostes que es fan des del consell d’administració de la CASS, com apujar l’edat de jubilació, augmentar les cotitzacions, obligar-nos a pagar un pla de pensions... Creiem que hi han altres solucions que volem aportar. Les propostes de la CASS perjudicarien el nivell adquisitiu i la qualitat de vida dels assalariats i en cap cas resoldrien el problema de les baixes pensions que perceben els jubilats.

“Amb la implementació de la via referent l’1 de juliol del 2020 es pretenia contenir la despesa sanitària. Tanmateix ha succeït tot el contrari, les despeses a la branca malaltia s’han incrementat i s’ha reduït la qualitat en l’atenció mèdica”

Dins del marc de les prerrogatives que atorga la Llei 17/2008 al consell d’administració de la CASS en el seu art. 47. Quines accions realitzaran per fer aportacions pels treballadors?

Amb la implementació de la via referent l’1 de juliol del 2020 es pretenia contenir la despesa sanitària. Tanmateix ha succeït tot el contrari, les despeses a la branca malaltia s’han incrementat i s’ha reduït la qualitat en l’atenció mèdica. L’any 2021 la despesa sanitària ha augmentat un 8,7% respecte l’any 2019 (gairebé 9 milions d’euros). Sovint els usuaris es queixen de la duplicitat d’actes mèdics, ja que estan obligats a anar sempre al metge referent per poder accedir a l’especialista, això demora l’atenció mèdica i, amb freqüència, les derivacions són denegades o retardades, amb el consegüent agreujament de les patologies i l’increment de la despesa. Accedir a un especialista de l’estranger convencionat  pot ser molt complex, quan abans gaudíem de llibertat a l’hora de triar anar a una metge del país o de l’estranger convencionats. Aquest fet es reflexa en la considerable disminució dels actes mèdics a l’estranger. A França, que segons la OMS té la millor sanitat del món, els ciutadans poden triar lliurement anar al metge referent o a l’especialista. Per tant, impulsarem la realització d’un estudi de la via preferent, ja que les dades que es presenten a la memòria anual de la CASS són insuficients i no ens permeten treure conclusions. També volem proposar una modificació de la normativa, a fi que els metges de la CASS tinguin més competències en el control de les praxis mediques, atès que, actualment el seu poder d’intervenció és limitat. Amb relació a les visites telemàtiques proposarem que siguin pagades en funció de la durada de la trucada. Volem demanar al Govern fer un estudi de les especialitats mèdiques que manquen al país, dels temps d’espera que, que en molts casos superen els tres mesos, així com que el SAAS contracti professionals qualificats, començant pels càrrecs directius i els remuneri en funció de la seva vàlua, que el professional haurà d’acreditar i demostrar. Un especialista qualificat, encara que percebi una remuneració superior, surt més a compte que un metge poc experimentat, tant pel pacient com a nivell econòmic. Actualment el Reglament del consell d’administració de la CASS fixa que només  es reuneix un cop al mes. Ho considerem totalment insuficient, hi ha casos que requereixen donar una resposta urgent. Les reunions s´haurien d’augmentar, com a mínim, a dos cops al mes, sense que això representi un augment de les retribucions dels membres del consell d’administració. També sol·licitarem que les actes del consell d’administració siguin públiques, respectant les dades confidencials dels ciutadans, amb especificació dels acords presos i dels vots a favor i en contra. Volem també que s’eliminin les taxes judicials per recórrer contra una decisió de la CASS i que l’accés al Tribunal Mèdic sigui sempre gratuït per al ciutadà.

“Demanarem un canvi legislatiu, per tal que el consell d’administració sigui un òrgan veritablement democràtic, s’hauria d’augmentar a tres el número de representants dels assalariats, a dos els dels pensionistes i reduir a tres els representants del Govern”

Uns representants en minoria al consell d’administració de la CASS, quin pes específic poden tenir per influir en alguna decisió?

Dels vuit membres que composen el consell d’administració, quatre són nomenats pel Govern, entre ells el president que, en cas d’empat imposa el seu criteri. Demanarem un canvi legislatiu, per tal que el consell d’administració sigui un òrgan veritablement democràtic, s’hauria d’augmentar a tres el número de representants dels assalariats, a dos els dels pensionistes i reduir a tres els representants del Govern. El pes dels representants en minoria és limitat, per tant, ens comprometem a fer difusió de les propostes, acords i aspectes que considerem rellevants, encara que no siguin aprovats. El president, nomenat pel Govern, no ha de ser l’únic portaveu del consell.

Sent l’única elecció al país on tothom pot votar, sigui quina sigui la seva nacionalitat, com s’explica que a cada elecció creixi el número de llistes i tinguem una participació tant baixa?

La disminució de la participació ciutadana es produeix a totes les eleccions, no únicament a la CASS.  També, molts estrangers residents que cotitzen  desconeixen que poden votar a la CASS, però aquest no és l’únic motiu que justifica la baixa participació. Manca informació al ciutadà, que desconeix quines són les funcions del consell d’administració i la importància dels acords que s’adopten. A més, el fet que el consell estigui composat per majoria per representants del Govern provoca que el ciutadà pugui pensar que no se senti representat i decideixi no votar.

La CASS continua sent propietat dels cotitzants o és un instrument financer del Govern amb un botí de milers milions d'euros?

El Govern i el Consell General imposen les seves polítiques a la CASS, decideixen com es gestiona el fons de reserva de pensions (el president de la comissió gestora del Fons de Reserva de Jubilació és el senyor Cinca, nomenat pel Govern al consell d’administració), la quantia de les pensions, baixes, invalideses, la forma de finançament de la branca malaltia... Per tant, des d’aquest punt de vista, es pot considerar que la CASS és un instrument financer del Govern, també perquè la major part de les despeses de la branca sanitària es financen amb les cotitzacions i no amb les aportacions que fa el Govern. Tanmateix, la legislació prohibeix que el Govern pugui utilitzar per altres finalitats que no siguin el pagament de les jubilacions els més de 1.500 euros dels fons de reserva de jubilació.

Captura de pantalla 2022 06 20 a las 9.12.16
Jacqueline Caubet i Pancho Lizama.

Quines millores operatives de la CASS creu que s'haurien d'implementar per funcionar millor?

Cal una millor gestió del fons de reserva de jubilació. Les rendibilitats són molt baixes i es fan inversions excessivament arriscades. En els darrers cinc anys únicament s’ha aconseguit un benefici d’un 1,77% per sobre de l’IPC. Estem parlant d’un fons de més de 1.500 milions d’euros que són el nostre futur i que són nostres, ni del Govern ni de la CASS. L’any 2021 el Consell d’Administració va aprovar un increment fins a un 7,5% del capital que es podia destinar a ‘Private Equity’, també conegut com a capital risc. Amb anterioritat el màxim permès era un 2,5%. Aquí estaria bé mirar de reproduir les conclusions de “l’Estudi publicat per l’Associació Suïssa de Banquers sobre els riscos inherents a la contractació d’instruments financers”. (novembre 2019): “Private Equity (capital privat): És un model de financiació de capital risc destinat a empreses que no cotitzen en borsa.  Aquestes inversions acostumen a realitzar-se en una etapa inicial del desenvolupament de l’empresa, quan les perspectives de futur són incertes i, per tant, els riscos són més elevats. Les inversions en private equity no estan regulades, especialment en tot el que es refereix a la protecció dels inversors. Sovint també els falta transparència degut a un accés limitat a la  informació comptable. Les inversions en private equity comporten uns riscos importants i poden generar unes pèrdues considerables, inclosa la pèrdua de la totalitat del capital invertit. La seva liquidesa és molt limitada.” Per fer-ho més comprensiu al ciutadà seria un equivalent a les inversions realitzades pel Sr. Ubach que van comportar un forat important a la branca jubilació. La renda fixa i monetària (considerades com inversions amb baix risc, però no exemptes de risc), que representen uns 1000 milions d’euros, ha donat un resultat negatiu,  només han guanyat els bancs. A l’informe anual del Fons de Reserva de Jubilació es troba a faltar molta informació de vital importància. No diuen quant cobren de forma individual els assessors, ni donen cap detall de les quantitats que dipositen a cada banc o entitat gestora, ni les comissions pactades, ni els resultats que obté cada entitat. Únicament sabem que les despeses bancàries ascendeixen a gairebé 2.200.000 euros, una quantitat excessiva a la vista dels resultats obtinguts. Cal posar en relleu que aquest primer trimestre de l’any en curs, les pèrdues dels fons ja ascendeixen a 60 milions. Els immobles propietat de la CASS, que només representen un 1% de la cartera d’inversions (16 milions i mig), es troben gairebé amortitzats i donen rendibilitats elevades. Els ingressos per lloguers han estat de 2,35 milions d’euros, amb unes despeses de 0,90 milions (excessives). El benefici net és d’un 8,8%. Per tant, nosaltres proposem que s’inverteixi en habitatges de lloguer a preus raonables. Si és destinés per exemple 300 milions d’euros a habitatges es podrien aconseguir rendiments del 5% com a mínim, obtenint, a més un benefici perquè el valor dels pisos en general augmenta i ajudaria a donar una mica d’oxigen a un dels problemes més importants que tenim actualment, la manca d’habitatge. Volem deixar clar, no obstant, que és Govern qui ha de solucionar la manca d’habitatges de lloguer i no la CASS i que les inversions en immobles han de ser propietat del fons de reserva i no del Govern, és a dir, propietat de tots nosaltres.

“Per presentar unes propostes com són incrementar la jubilació als 67 anys i, si és necessari anar-la apujant encara més en un futur, sense tenir en compte ni el tipus de treball que realitza l’assalariat; apujar les cotitzacions i obligar als treballadors a contractar un pla de pensions, no cal contractar un expert i pagar una fortuna”

Quina valoració fa de les propostes presentades per a la reforma del sistema de pensions?

Com ja he dit a la primera resposta,  justament les propostes presentades per la CASS és un dels principals motius que ens han impulsat a presentar la nostra candidatura. No hi estem d’acord i creiem que hi han altres solucions efectives i reals a curt termini. Per presentar unes propostes com són incrementar la jubilació als 67 anys i, si és necessari anar-la apujant encara més en un futur, sense tenir en compte ni el tipus de treball que realitza l’assalariat; apujar les cotitzacions i obligar als treballadors a contractar un pla de pensions, no cal contractar un expert i pagar una fortuna. Aquestes són les solucions més fàcils, però també les més perjudicials per als treballadors. La CASS hauria de demanar altres estudis de qualitat, a professionals d’altres ideologies i que puguin aportar altres punts de vista i altres solucions.

Quines altres mesures proposaria per reformar el sistema de pensions?

A més d’una millor gestió del fons de reserva de jubilació, és necessari que la branca sanitària sigui finançada mitjançant els pressupostos del Govern, això permetria que les cotitzacions a aquesta branca es destinessin a la branca jubilació. Pensem que les pensions més baixes s’haurien d’augmentar al salari mínim interprofessional quan s’ha cotitzat un mínim d’anys.

És realment factible una reforma consensuada?

Una reforma consensuada és complicada, però no impossible. Hem d’avançar cap a un model d’estat veritablement democràtic, on es tinguin en compte les opinions de totes les parts implicades i especialment dels representants dels assalariats, ja que som el grup més nombrós. L’any 2003 des de la USd’A vam aconseguir consensuar amb els polítics la primera llei laboral, que va reconèixer molts drets per als treballadors inexistents fins a aquell moment. Per tant, és possible arribar a un consens.

Caldria una consulta a la ciutadania per validar la reforma?

Sí, rotundament. S’ha d’escoltar la veu del poble. Sovint les decisions polítiques es prenen sense tenir en compte l’opinió dels ciutadans, hem d’avançar cap a un model d’estat més democràtic.

Si té quelcom més a afegir o considera clau fer saber alguna proposta seva o algun punt estratègic del seu programa no dubti en anotar-lo tan àmpliament com cregui convenient.

Actualment, les persones més vulnerables queden excloses del sistema sanitari. Aquells que no arriben al salari mínim o que perden el treball no tenen dret a l’assistència sanitària. Hem d’avançar cap a una seguretat social universal. També és necessari que s’estableixi la figura del tercer pagador per a tots els ciutadans. Moltes persones no acudeixen al metge o ho retarden per la impossibilitat d’avançar els diners.

Etiquetes

Comentaris (7)

Trending