Miguel Pedregal // Director general de la SEMTEE

“La sort de Caldea és que la pandèmia ha arribat després d’anys bons, bona caixa i comptes sanejats”

Està al capdavant de Caldea (tècnicament, director general de la Societat d’Economia Mixta del Termolúdic d’Escaldes-Engordany -Semtee-) des del 2014. No obstant això, un temps abans hi havia estat gairebé dos anys (entre maig del 2009 i el febrer del 2011). Nascut a Madrid el 1972, Miguel Pedregal va fer estudis sobre negocis en un centre universitari americà establert a la capital espanyola. La seva activitat professional la va iniciar a ‘Dunkin Donuts’. Abans d’aterrar al Principat gestionava parcs d’oci a les Balears.

Miguel Pedregal aviat complirà una dècada -això sí, en dues etapes- al capdavant del termolúdic escaldenc.
Miguel Pedregal aviat complirà una dècada -això sí, en dues etapes- al capdavant del termolúdic escaldenc.
CALDEA

Va canviar el mar per la muntanya. I l’adaptació, també per l’engranatge familiar, no li va ser fàcil. Per això la primera etapa va durar encara no dos anys. Encara no tres anys després, però, tornaria a Andorra per mirar redreçar el rumb d’una societat que passava moments difícils. Caldea i Inúu van agafar a poc a poc ritme fins a situar-se en una situació, com a mínim, còmoda.

Amb el comú d’Escaldes i un parell d’entitats bancàries com a principals accionistes, afronta ara el repte de superar de la millor manera l’impacte econòmic del coronavirus alhora que transforma la característica torre dissenyada per Jean-Michel Ruols en un hotel de gama alta. De despatxos, oficines i algun establiment a habitacions. I això enmig de pèrdues. Perquè el 2020, a causa de la pandèmia, els resultats no serà el dèficit de 3,6 milions d’euros que hi va haver el negre 2013 però els números vermells tornaran. I de quina manera.

Pedregal no pot avançar dades fins que no les avali el consell d’administració. Però admet que el 2020 haurà suposat “un cop” en la línia de flotació de l’empresa. “És un cop però no estem tremolant ni està trontollant l’empresa ni molt menys.” La SEMTEE, segons el seu director general, és “molt sòlida i resistirà segur”. Amb 120 treballadors en nòmina, prepara, s’ha dit, una inversió més que notable. Nou milions pel cap baix. Una part, la primera fase, caldrà afrontar-la amb crèdits perquè la Covid haurà consumit una part massa important de la caixa.

Vaja, que la situació no és per preocupar-se del tot però bona tampoc no ho és. Gens.

Les coses estan molt malament. Fins ara no hem pogut operar ni amb mínima normalitat en cap moment. Estem només, i encara gràcies, amb les quotes dels socis del gimnàs, i això ens fa una base de facturació que ens ajuda una mica. La nostra empresa és eminentment turística i estem perdent molta facturació. La sort que tenim és que aquesta situació tan anòmala ens va agafar després d’uns anys que havien esta molt bons i teníem una bona caixa i els comptes sanejats. No tenim cap deute en cap entitat de crèdit. Tot això és una tranquil·litat, però miracles no en podem fer. Aquesta pèrdua enorme de facturació que estem patint tindrà el seu reflex en els resultats de l’empresa.

Pèrdua de facturació que alhora vol dir pèrdues, entenc, perquè aquí hi ha unes despeses fixes, de funcionament, que s’han d’assumir per molts ajuts de l’administració que hi hagi.

Evidentment. Jo vaig tornar després d’un ‘annus horribilis’, el 2013, en què es va produir una pèrdua de 3,6 milions d’euros. A partir d’allí, amb molt esforç i ajudats per una onada positiva de l’economia vam aconseguir mica en mica reduir les pèrdues i arribar als beneficis. El 2018 i el 2019 van arribar a tenir beneficis. Però amb aquesta situació, el 2020 tindrem unes pèrdues importants.

Potser serà una pèrdua rècord de l’empresa?

No, no serà pèrdua rècord. Les pèrdues del 2013 van ser més importants. No arribarem a aquell extrem.

“Jo vaig tornar després d’un ‘annus horribilis’, el 2013, en què es va produir una pèrdua de 3,6 milions d’euros. A partir d’allí, amb molt esforç i ajudats per una onada positiva de l’economia vam aconseguir mica en mica reduir les pèrdues i arribar als beneficis. El 2018 i el 2019 van arribar a tenir beneficis. Però amb aquesta situació, el 2020 tindrem unes pèrdues importants”

Perquè, ara mateix, i no sé si ho pot dir, aixecar la persiana quant li costa a l’empresa?

És una pregunta molt difícil de resoldre. Es refereix a la despesa fixa?

Sí, clar.

És que és molt difícil fer un càlcul d’aquest tipus, però, com diu, tenim unes despeses fixes que no es poden gestionar. Els cànons que li hem de pagar al comú d’Escaldes per l’ocupació de l’espai, que al 2020 sí que vam tenir el suport de la llei òmnibus, però després d’aquesta llei, amb les noves mesures els cànons que nosaltres paguem ja no estan bonificats; factures d’energia, i evidentment també el personal. Sí que és cert que quant al personal tenim la flexibilitat dels ERTO i els hem fet servir.

Fins a quin nivell?

Tenim més de la meitat de la plantilla en ERTO. Però malgrat tot això no aconseguim flexibilitzar prou la despesa com per compensar la pèrdua d’ingressos.

Amb totes les restriccions de mobilitat que hi ha hagut fins fa quatre dies, els ha deixat gairebé a zero.

És clar. Dies enrere ho parlava amb altres operadors econòmics que em deien que aquesta crisi ha estat la més desanimadora perquè per exemple a la crisi del 2008 i els anys successius, al final t’intentes espavilar. Rebaixes cosos, fas promocions, prepares atractius per atraure la gent, estalvies… En fi, tenies capacitat de maniobra. Però és que aquesta circumstància que estem patint ens deixa totalment sense armes, perquè no hi ha mercat. I si no hi ha mercat un gestor no pot fer res. Les restriccions a la mobilitat han eliminat i evaporat el mercat. El nostre mercat és eminentment espanyol. En la barreja de la clientela, el 70% és espanyola i és clar, les restriccions a Espanya i a Catalunya han impossibilitat l’accés dels nostres clients i no hem pogut fer res.

“Les restriccions a la mobilitat han eliminat i evaporat el mercat. El nostre mercat és eminentment espanyol. En la barreja de la clientela, el 70% és espanyola i és clar, les restriccions a Espanya i a Catalunya han impossibilitat l’accés dels nostres clients i no hem pogut fer res”

No obstant això, per inputs que tingueu, el producte continua sent interessant? Tenen demanda d’informació? Tenen algun element per pensar que en el moment que hi hagi una normalitat més o menys normal Caldea tornarà a ser un producte atractiu?

Respecte d’això no tenim cap dubte. I la informació que li faré ara és una afirmació empírica. L’any 2020, l’any passat, quan va patir el confinament total i l’atur total de l’activitat, el cert és que tenia por. No sabia si la gent estaria disposada a venir a Andorra una vegada es restablís la normalitat. Calia veure si hi havia por o no a viatjar i, llavors, si en el cas que els clients vinguessin a Andorra, ¿voldran venir a Caldea, que és un espai ‘indoor’ i és comparteix aigua? Doncs la resposta a les dues preguntes va ser afirmativa. En la única finestra de normalitat que hem tingut des que va començar aquest malson, que va ser l’estiu del 2020, nosaltres, una vegada es va obrir la normalitat, va venir molta gent a Andorra. De fet, crec que Andorra té l’oportunitat d’esdevenir un destí refugi per als turistes de proximitat, que és el client tradicional. Vam tenir una freqüentació força bona a l’estiu. No vam arribar al nivell de l’agost del 2019 perquè vam haver d’operar amb una restricció d’aforament que ens va fer perdre una part dels clients. Però sense aquesta restricció segur que hauríem fet uns números molt semblants als del 2019. És a dir, els dubtes estan desvetllats. I una vegada tornem a una mínima normalitat estic segur que tornarem a funcionar amb l’èxit que ha tingut sempre Caldea.

Per cert, es referia vostè al fet de compartir aigua. Els obliga a vostès a usar unes tècniques o uns productes químics que normalment no s’usava?

No, no, no. L’aigua sempre ha estat tractada amb clor i llum UV. I aquest tractament químic elimina la possibilitat de la transmissibilitat per l’aigua. No hi ha perill de transmissió per l’aigua. El perill que hi ha és el de transmissió per via aèria, que és el mateix que pots tenir en un centre comercial o en una botiga. Així doncs, les mesures de prevenció de cara a proporcionar una visita segura i que les mantindrem el proper estiu són restricció d’aforament i sí que una novetat que vam introduir a partir de l’estiu, és l’obligatorietat de la mascareta dins de l’aigua. Vam fer una recerca de mascareta còmoda per l’aigua i en vam trobar, amb totes les homologacions i de neoprè, que és molt confortable. Amb l’obligatorietat de la mascareta tant els clients com nosaltres mateixos ens sentim molt més segurs. De fet, la vam instaurar a la tardor i majoritàriament tothom l’accepta molt bé i comprèn que és un element necessari i que no es pot obviar. Sí que hi ha algun cas en què algun client no se la vol posar però obliguem els clients a dur-la durant tota l’estada.

Miguel Pedregal
Miguel Pedregal està acabant de tancar els comptes d'un complicat 2020.

La qüestió del suposat avançament de la vacunació i aquest passaport Covid per als viatges preveu que els faci canviar alguna cosa? Que els permeti relaxar alguna mesura?

Nosaltres anirem seguint les instruccions que determini Govern. I avançarem en paral·lel amb el que dicti l’autoritat sanitària. La meva visió? I ho dic amb tota la cautela perquè aquesta pandèmia ens ha demostrat que fas previsions i ens hem equivocat moltes vegades. Però vaja, crec que durant aquesta primavera el ritme de vacunació s’accelerarà molt a Espanya, a l’estiu mantindrem una resticció d’aforament i l’ús de la mascareta, però pensem que no hi haurà probablement no hi haurà cap mena de restricció a la mobilitat i apuntem a l’estiu com el moment de la recuperació. El cert és que aquesta primavera no ens perdrem gran cosa perquè ja és la temporada tradicionalment baixa d’Andorra. Els mesos de maig i juny són molt fluixos. La mirada la tenim posada sobretot al mes d’agost, que per a nosaltres és un mes molt potent. Hem de ressorgir a l’agost amb força i amb la voluntat de recuperar el temps perdut el més aviat possible.

I com ho pensen fer?

Estem preparant, i encara no li puc donar els detalls, un pla de reactivació. Tenim dues possibilitats. L’estratègia de ‘loser’ d’obrir la persiana a veure què passa o la segona, que és sortir al camp a guanyar el partit. I aquesta segona és la que farem nosaltres. Incorporarem al·licients i incentius perquè els clients vinguin a Caldea a l’estiu.

Em deia que el 70% de la clientela de Caldea és espanyol. A nivell de país, durant molts mesos l’ocupació mínima l’ha aguantat el turista francès, que ha estat més visible o ha vingut a Andorra i, sobretot, al centre del Principat, més del que ho feia. Ho han notat vostès també?

Sí, totalment. La poca cosa que hi ha hagut, el degoteig de visitants que hem tingut, durant la temporada d’hivern i la pre-Setmana Santa han estat francesos.

“Els dubtes estan desvetllats. I una vegada tornem a una mínima normalitat estic segur que tornarem a funcionar amb l’èxit que ha tingut sempre Caldea”

No sé si han fet algun tipus d’enquesta o de consulta per saber si era la primera vegada que venia a Andorra, si abans venia però es quedava al Pas de la Casa…

No hem fet una recerca científica ni estadística, no vull enganyar. Però sí que hem vist aquest degoteig de turistes i que ens han ajudat molt. Sí que per les enquestes en línia de satisfacció i pel que veiem, ja que la sort que tenim aquí a Caldea és que sent un espai ‘indoor’ ho veiem tot, hem vist que han estat francesos la majoria. Si són turistes nous o que ja havien estat a Caldea, no tenim la informació.

Quanta gent mouen habitualment?

Abans de la pandèmia, el 2019, vam arribar a una freqüentació de 400.000 persones. I el 2020 vam fer la meitat, 200.000. I aquest 2021 probablement estarem en una situació molt similar a la de l’any passat, amb 200.000 entrades de visitants.

El 2020 l’hauran tancat amb pèrdues.

Estem a punt de tancar l’auditoria i amb ella tindrem la dada exacta. Tindrem pèrdues. Però hem de distingir, en una situació molt similar a la de les estacions d’esquí, entre el resultat i el ‘cash flow’. La diferència són les amortitzacions. Són negocis molt intensius en amortitzacions. I tenim una motxilla d’amortitzacions molt important. Cert que el 2020 tindrem un ‘cash flow’ positiu. Però el resultat serà negatiu, i crec que aquesta mateixa situació es repetirà el 2021.

“Abans de la pandèmia, el 2019, vam arribar a una freqüentació de 400.000 persones. I el 2020 vam fer la meitat, 200.000. I aquest 2021 probablement estarem en una situació molt similar a la de l’any passat, amb 200.000 entrades de visitants”

Sort del coixí que diu que tenen.

A nivell de caixa no és tan dramàtic perquè no estàs destruint caixa cada any. Som uns privilegiats perquè ens va agafar amb un coixí important de caixa, no teníem cap crèdit que haguéssim de retornar. I fins ara no hem hagut de demanar cap crèdit. Els anys que havien estat molt bons, el consell d’administració, de manera molt prudent, en lloc de repartir més dividends o fer més inversió, va decidir que el deute que s’havia contractat per finançar Inúu es retornés anticipadament per cancel·lar el deute de l’empresa.

I això una mica és el que preteneu fer amb la reconversió de la torre o el fet que l’impacte econòmic del coronavirus us fa replantejar, almenys en el calendari, la transformació en hotel de la torre?

No. És un projecte que volem tirar endavant. I aquí parlo per mi i no pas pel consell d’administració. Jo crec que aquesta situació el que ens ha de fer fer és accelerar el procés. És un complement molt important per a Caldea. Sí que a nivell de resultats eren positius, però tampoc eren brillants. No estava malament tenint en compte les amortitzacions i altres, però no era brillant. Però en vista a què la inversió dels nostres accionistes sigui més rendible i l’empresa més solvent, aquest projecte farà una aportació boníssima. I si complim el ‘timing’ que tenim ara, durant el 2021 es faria tota la part de disseny de l’hotel per començar la construcció el 2022 per acabar-la el 2023, quan en teoria tot el que estem passat estarà superat i estarem en un cicle econòmic esperem que normal. Per tant, tot quadra molt bé. Una vegada la gent recuperada d’aquest malson que estem patint, la gent sortirà amb més força.

És ara que han d’estar analitzant equips redactors per al projecte, oi?

Estem en fase de selecció de l’equip que ha de dissenyar l’hotel. Hem posat en marge un procés dividit en dos. Un primer tram que era obert, en què qualsevol arquitecte del país, o de França o d’Espanya, podien presentar les seves credencials. Amb aquestes credencials farem una cribra per deixar-ho tot plegat en cinc candidatures i aquests cinc candidats hauran de preparar la seva visió del projecte. Finalment es farà l’elecció final que l’adoptarà el consell d’administració.

Quan ha d’estar la tria?

L’ideal seria que aquesta elecció estigués feta abans de l’estiu perquè durant l’estiu es pugui fer tot el disseny i es pugui fer la licitació de l’obra amb les constructores a final d’any.

pedregal hotel
Pedregal durant la presentació del projecte de transformació de la torre de Caldea en un hotel.

O sia, durant el juny o el juliol haurien de tenir l’equip seleccionat.

Sí, hauríem de tenir l’equip seleccionat, i dic equip i no arquitecte perquè estem davant un projecte que té la seva importància. Estem davant d’un edifici molt singular en el que tota la part exterior no canviarà, l’aspecte de la torre serà el mateix, però cal un arquitecte molt potent, un equip d’interiorisme molt potent. També tenim interès a què la reforma apunti a la sostenibilitat i eficiència energètica. Per tant, també volem que els equips incloguin algun especialista en eficiència energètica, en domòtica i connectivitat, perquè la idea és que les habitacions siguin super modernes amb una consola a l’entrada de l’habitació i amb aquesta consola puguin controlar tot el confort de la visita: el clima, la música, la llum, les persianes, la televisió… però també volem tenir molta connectivitat i que la consola quan arribis a l’habitació t’ofereixi propostes de serveis que puguis reservar directament. Tota aquesta part ha de ser important a més a més del paisatgisme, perquè volem que totes les terrasses que té l’edifici, i si fas una vista zenital veuràs que n’hi ha algunes de ben grans que estan cobertes de tela asfàltica. Doncs tot això ho volem enjardinar. Un darrer tema que és importantíssim tot i que ni és bonic ni comercial explicar-ho, però és importantíssim, és que la coberta requereix una restauració. No podem fer un hotel nou dins amb una coberta que no funciona, que té filtracions, que no és eficient des del punt de vista tèrmic…

“La mirada la tenim posada sobretot al mes d’agost, que per a nosaltres és un mes molt potent. Hem de ressorgir a l’agost amb força i amb la voluntat de recuperar el temps perdut el més aviat possible. Estem preparant un pla de reactivació. Tenim dues possibilitats. L’estratègia de ‘loser’ d’obrir la persiana a veure què passa o la segona, que és sortir al camp a guanyar el partit. I aquesta segona és la que farem nosaltres”

Per coberta vol dir renovar la vidriera, vaja.

El cristall, exacte.

La torre suposo que queda prou aïllada com perquè quan es facin les obres, la resta del complex no se’n ressenti.

Sí, l’activitat no s’aturarà. La nostra activitat comercial termal continuarà i també la del club de socis. Com bé diu, aquesta part queda prou aïllada i no afecta la resta. No haurem d’aturar res.

S’han aturat a pensar quin nivell, per exemple quant a estrelles, perquè realment l’hotel de la torre de Caldea no sigui competència respecte del parc hoteler del país tal i com van anunciar? És que depèn de com, potser sí que vostès faran una dura competència amb un producte únic.

Aquest és un tema que sempre ens ha preocupat des del començament. Coneixem perfectament com és Andorra. Jo, com bé sap, sóc de Madrid però ja porto uns quants anys aquí i conec una mica com van les coses a Andorra. A veure: estem parlant de 45 habitacions sobre les 20.000 que té el país. O sia, l’impacte és mínim. A més a més, és un hotel especial. La nostra idea no és vendre habitacions d’hotel perquè sí. Amb aquest hotel nosaltres podrem paquetitzar estades de diversos dies per als nostres clients, combinant diversos productes: la part termal, els massatges, l’esport… I a més a més estarem en una categoria que apunta bastant alt, serà un quatre estrelles però en la banda alta.

Home, això no és una categoria insuperable, escolti.

Quant al preu estarem a la part alta de les quatre estrelles. Estarem per sobre de la mitjana de la planta hotelera del centre del país. I, escolti, torno a fer èmfasi en una cosa: un pont de la Puríssima normal, Caldea atrau 10.000 clients, i tenim 45 habitacions, doncs els 9.955 restants hauran de trobar habitació en altres hotels. Per tant, nosaltres continuarem sent un tractor del turisme del país i continuarem col·laborant amb el sector hoteler del país.

No sé pas com els rebran, alguns empresaris del sector.

Crec sincerament que és un projecte estratègic de país. Per a l’equip Caldea, pe als accionistes de Caldea, crec que és molt interessant, però també estic convençut que és interessantíssim a nivell país. A més a més serà una eina de desestacionalització. Amb aquest producte que podrem conformar ara sí que ens sentim còmodes per fer campanya de publicitat i promoció en el mercat de proximitat a la tardor i la primavera. Ara és molt difícil. Però després, amb l’hotel dins el centre, sí que serà possible.

“Quant al preu estarem a la part alta de les quatre estrelles. Estarem per sobre de la mitjana de la planta hotelera del centre del país. I, escolti, torno a fer èmfasi en una cosa: un pont de la Puríssima normal, Caldea atrau 10.000 clients, i tenim 45 habitacions, doncs els 9.955 restants hauran de trobar habitació en altres hotels. Per tant, nosaltres continuarem sent un tractor del turisme del país i continuarem col·laborant amb el sector hoteler del país”

Escolti, però de què estem parlant, a veure, d’un hotel de 600 euros la nit?

No, no. És que això ens portaria al segment del luxe i tampoc no volem ser un hotel de super luxe perquè no està a l’ADN de Caldea. Caldea és una empresa universal, popular. Tenim 400.000 clients l’any i no són 400.000 rics. Són gent normal. Sobretot la classe mitjana, mitjana alta catalana. I volem fer aquest producte pensant en ells. A veure, és molt aviat perquè estem a dos anys vista de l’obertura, però li diria que l’habitació estàndard en temporada alta tindrà un preu superior a la mitjana de la plaça hotelera actual.

Però no estaran a nivell d’hotels en la part alta d’Andorra la Vella o de Soldeu.

No. Estarem a un nivell inferior, normalment estarem per sota. Però sí que el ‘business plan’ recull de manera detallada que tenim diferents tipus d’habitació. I a la cúspide de la torre tindrem una ‘suite’ que serà un dúplex i aquesta habitació molt probablement sí que tindrà un preu alineat al de l’Hermitage. Però només serà aquesta habitació.

A vostè l’engresca, la qüestió?

Jo he estat molt pesat amb el consell d’administració impulsant aquesta qüestió perquè estic convençut que serà un èxit i que serà un complement que necessita Caldea. A mi m’engresca molt des del punt de vista professional perquè crec molt en aquest projecte.

Per anar acabant li demanaria si una vegada estigui l’hotel en marxa, i tenint en compte que no hi ha cap empresa que es pugui adormir, pel que hi ha a nivell de termoludisme, Caldea s’hauria de plantejar algun repte més?

Jo crec que Caldea estaria molt complet, però sí que és cert és que constantment ens hem d’actualitzar. No es pot presentar cada any una inversió com aquesta. Però sí que cada any fem alguna cosa o altra. Que si la piscina panoràmica, el ‘Likids’, alguna ampliació… sí que anem fent encara que siguin petites coses per continuar romanent atractius i actualitzats. S’ha de tenir en compte que Caldea ja té 25 anys i jo no hi seré, però estic segur que en complirà 50. Doncs l’empresa ha de continuar i anar seduint a les capes de clients més joves i actualitzar tota l’estructura de l’empresa.

Comentaris (4)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.