Marisa Santos // Secretària general del SEP

“Hi ha eventuals en una roda infernal: demostren cada any la vàlua però no es poden consolidar”

Marisa Santos va néixer a Andorra la Vella fa 46 anys. Soltera, però mare d’una filla de dinou anys, va cursar estudis de literatura, llengua i traducció en castellà i francès a Tolosa. Va començar en el món de l’educació a l’escola de primera ensenyança a Canillo, on va romandre 14 anys, fins a fer el salt a secundària, al centre andorrà d’Encamp, on actualment treballa. Prèviament, ja havia format part de dues juntes del SEP, entitat de la qual ara agafa les regnes com a secretària general.

Marisa Santos.
Marisa Santos.
G. P.

El passat dilluns, el Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP) va celebrar la seva assemblea. El principal punt de l’ordre del dia era validar la nova direcció, encapçalada per Marisa Santos. Això sí, la junta arriba amb la vocació d’apostar de forma ferma pel treball en equip. Una bona mostra és l’entrevista concedida a Altaveu. Santos ha tingut al seu costat la secretària d’organització, Carla Guinot (C.G.), que també hi participa de forma activa a l’hora de detallar algunes de les respostes.

Què la porta a acceptar el repte d’encapçalar el SEP?

Al grup, a tots, ens passa una mica el mateix. Som persones que, d’alguna forma, ja estem implicades, per la nostra carrera professional i el que ens passa a nivell laboral i social. A les escoles, com a la societat, cadascú adopta un rol diferent i el dels qui ara ens trobem aquí és més el de sindicalista. Cert que és un lloc que difícilment es vol agafar, perquè és de responsabilitat, és feina, complexa, polititzada i judicialitzada. Costa que la gent agafi la flama.

Per què?

Perquè es barregen coses complexes: el món de la política o el legislatiu. S’han de treballar textos complexos que no entenem i necessitem assessorament. També a Andorra no hi ha tradició sindicalista i poca gent es vol significar i donar la cara. I qui està disposat, a vegades, es fa enrere quan veu el volum de feina que cal desplegar.

C.G: Quan diem que no hi ha tradició, ho fem comparant amb França i Espanya. Déu n’hi do la feina feta fins ara pels sindicats existents.

“Està al capdavant del SEP és un lloc de responsabilitat; és feina, complexa, polititzada i judicialitzada. Per això costa que la gent agafi la flama”

I malgrat aquesta dificultat, parlem del sindicat amb més afiliats...

Sí, i hem de mirar de resoldre un fet. A vegades, les darreres juntes, s’han sentit poc legitimades per les dificultats de comunicació amb els membres del SEP.

Quines prioritats es marca?

La primera és millorar la comunicació amb els afiliats. Establirem un contacte directe amb cadascuna de les famílies laborals que tenim, des de les cuineres passant pels col·laborador educatius, mestres o equipis directius. Volem que tothom tingui veu i vot i ens pugui fer arribar les necessitats i els neguits per poder-los treballar de forma parcel·lada des del punt de vista de la persona. Difícilment arribarem enlloc si no ens ajuda el col·lectiu.

C.G: Cadascú està dins d’una família i no sap què es parla altres llocs o a altres escoles. Si algun grup ho recull, podrem actuar.

M.S.: Amb la Carla parlàvem, per exemple, del col·lectiu d’ensenyament especial de l’escola de Meritxell, que està molt present als centres i que coopera constantment amb els educadors, però no té representació sindical. Hem de veure de quina forma els podem emparar.

Els eventuals continuen sent un dels col·lectius que més problemes tenen...

A la junta tenim dues persones que fa quinze anys que ho són. Segueix havent-hi molts companys a les escoles en aquesta situació que, pel sistema de reclutament, tal com està plantejat, no han pogut accedir mai a un edicte per qüestions de nacionalitat però cada any els renoven la plaça i els valoren la seva vàlua.

No poden optar a un lloc fix en no ser andorrans?

Les primeres places que surten són internes i no poden participar. I les segones són per andorrans. I quan s’ha de passar a un tercer estadi, ja no hi ha vacants. Aquests professionals porten anys en una roda infernal en la qual cada any demostren la seva vàlua, que està més que comprovada, i en canvi no poden tenir l’oportunitat de consolidar-se. I després hi ha el tema de les borses d’interins. Malgrat que s’ha volgut fer un pas de transparència i s’han arreglat coses que s’havien demanat, encara és un sistema opac. Enguany ens hem trobat encara que la part d’experiència de qui es presentava als edictes no s’ha tingut en compte. No s’acaba d’entendre. Se’ns diu que ha passat aquest any i que no tornarà a succeir, però...

C.G.: S’ha avançat; es computen mèrits, però hi ha una manca de transparència.

“Ens hauria agradat no haver d’esperar, en alguns casos, catorze anys per presentar-se a un edicte per primer cop, però és bo que la voluntat hi sigui i ha de continuar”

Com es pot millorar?

Justament, aclarint-lo.

C.G.: En el moment que es fa còmputs de mèrits, per exemple, els interins que estan al sistema espanyol tenen accés a saber com s’ha fet. Nosaltres no. No podem veure com s’ha fet per reclamar. Es pot implementar i no seria tan difícil.

M.S. Enguany es van modificar els percentatges a última hora... Fa sensació de manipulació a últim moment.

HI ha intenció de beneficiar a algunes persones?

Crec que no, més aviat és que el departament que s’encarrega deu necessitar més personal perquè és complicat fer aquests còmputs i hi ha molta gent a cada borsa. Fer tota aquesta feina en un moment concret a l’any no és fàcil. Jo crec que el problema és de recursos humans.

Carla Guillot i Marisa Santos.
Carla Guillot i Marisa Santos.

Els darrers anys s’han pogut consolidar places d’eventuals... N’hi ha prou?

Ens hauria agradat no haver d’esperar, en alguns casos, catorze anys per presentar-se a un edicte per primer cop. Per exemple, els equips directius no han tingut concursos des del 2008. Bé, la voluntat hi és i s’han tret moltes places, però s’ha de continuar.

En algun cas, fins i tot amb polèmica com en el concurs que es va haver d’anul·lar. Es pot repetir en el futur?

Entenem que un error humà es pot produir. Tots ens equivoquem, però hi ha un departament jurídic a Govern que hauria de revisar els plecs de bases. Ens ho van dir a les víctimes d’aquell concurs que es va haver de tirar enrere. La responsabilitat ha de recaure en aquest departament, perquè les conseqüències són brutals a nivell jurídic.

No es va resoldre bé per tothom...

Els candidats van perdre les places i es van haver de presentar a un segon edicte després d’haver passat un any de prova. I en algun cas s’ha perdut gent pel camí; s’ha presentat i no ha entrat, perquè són exàmens i es pot tenir un accident. És demencial.

“És urgent desplegar el regalment de la carrera professional horitzontal, que no hem tingut mai, perquè engloba molts aspectes: des del procés de selecció a com poder créixer i progressar”

Us va empipar l’actitud del docent que va presentar la demanda judicial?

Independentment del mal que hagi pogut fer, el que ha fet és posar el dit a la nafra. I a darrere hi ha un Superior que li diu que té raó. I a més s’ha tornat a produir; el 2017 i el 2018 van sortir edictes amb els mateixos errors als plecs de bases. Aquí hi ha una part de responsabilitat.

El coronavirus ha frenat el procés de consolidació de places... Entén que el temps perdut s’han de recuperar?

Pensem que ara ens tocarà rebre a nivell econòmic. Entenem que estem a una fase que tots els diners generats per cobrir les necessitats de la pandèmia s’han de tornar i que no serà un moment de vaques grasses per treure edictes.

G.G.: La paraula és prudència.

Hi ha por que ara es vulgui recuperar part dels diners gastats amb la funció pública?

Sense cap dubte. El de l’administració és un pressupost immens pel país i segurament no serà el millor moment i ho hem d’entendre. Hem de ser conscients que no és el moment de reclamar segons què.

Com valora els canvis que es preveuen fer a la llei de la funció pública?

En el seu moment vam participar des de les taules de treball i fent esmenes, però poques han arribat a bon port. Ara ens costa que hi ha hagut modificacions de darrera hora i no sabem com ha quedat el text definitiu. Una que ens hauria agradat era mirar tot el tema dels interins.

Els pot convèncer més que l’anterior, que va tenir una gran contestació sindical?

És complicat. La llei de Funció Pública abasta tota l’administració i nosaltres som un cos especial. Ens regeix la d’Educació. És on pensem que podem fer propostes i esmenes. Per tant, independentment de com quedi la llei de Funció Pública, que no crec que variï gaire, pensem que si des d’algun lloc podem incidir serà des de la d’Educació.

D’aquest darrer text, falten reglaments a desplegar, quins són els més urgents?

El de la carrera professional horitzontal, que no hem tingut mai i que és molt urgent perquè engloba molts aspectes: des del procés de selecció a les titulacions; tot el que cal per poder entrar i, després, com poder créixer i progressar i, també, com es valora un sistema educatiu de qualitat.

Els ha tocat viure l’impacte de la Covid a l’escola. Quin balanç fan?

C.G.: Hi ha hagut de tot. Hem sortit aprenent molt, però ha estat molt feixuc.

M.S.: I a nivell social, t’adones que el que ofereix l’escola a les famílies i als nens no ho pot fer una pantalla o els pares per molta bona fe que hi posin. És un lloc d’aprenentatge però també de relació social.

C.G.: Les desigualtats, per exemple, s’han fet paleses.

M.S.: Hem vist episodis tristos. Hem vist nens despenjats, que durant el confinament gairebé van desaparèixer del mapa.  

En certa forma, és una reivindicació del paper que ha de tenir l’escola?

I tant. Té aquest rol de donar les mateixes oportunitats a tothom. Que aquest noi que a casa no el poden ajudar perquè els pares no dominen l’idioma o les noves tecnologies, puguin estar en igualtat amb els altres.

La nova direcció del SEP.
La nova direcció del SEP. G. P.

I el curs actual, es veuen sense mascareta en algun moment?

L’altre dia vam sentir un responsable del SAAS que deia que, potser, al febrer, si es mantenen els resultats d’ara, podem plantejar treure-la en espais tancats. Les sensacions són molt millors. A una escola com la meva, amb 500 alumnes, que l’any passat vam patir molt, de moment, no tenim cap cas.

La vacunació ajuda...

Sense cap dubte.

Quin balanç fa dels protocols que s’han aplicat?

S’ha fet bonament el que s’ha pogut i el que s’ha sabut fer. Hem vist com el Govern i Educació anaven prenent decisions. En general no estem descontents. Al contrari, era i és molt difícil de gestionar i s’ha fet el que s’ha pogut el millor que s’ha sabut.

Què tal és la relació amb Govern?

Els interlocutors que tenim són coneguts, gent del gremi, que ve de l’escola, amb qui ens hem assegut en taules de treball per parlar del món de l’educació. A Andorra tenim la sort de tenir la proximitat amb els ministres i els ministeris i ho hem de saber aprofitar. Arribem amb un tarannà positiu i de diàleg. Volem mantenir bona relació i entesa.

L’anterior junta va viure turbulències que, fins i tot, van acabar provocant la dimissió de qui era la secretària general. Els pot afectar?

Totes les direccions han tingut problemes i són inherents al moment que et toca viure. Els edictes han provocat situacions curioses perquè no ha estat un procés transparent, però no té res a veure amb les persones que estaven a la direcció, que han estat víctimes també. Quan tu ets el cap visible i l’atenció es focalitza a sobre de forma negativa, hi ha un moment que aquella persona va dir prou. Jo crec que no ens afectarà. Cada junta té el seu estil i la seva forma de comunicar amb Govern, però no pensem que ens afecti negativament. Potser al contrari.

Comentaris (8)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.