Álex Ruiz President de l’Associació d’Empreses d’Allotjaments Turístics

“Estem en situació crítica; a l’UCI”

Álex Ruiz va néixer a Barcelona el 1968. Està casat i és pare de dos fills. Va cursar estudis als Escolapis de Sarrià però, de ben jove, va haver d’entrar a treballar a l’empresa familiar, una promotora immobiliària -Oficina Tècnica d’Arquitectura i Comunitats (OTAC)-. Ja a Barcelona va començar a treballar en el sector dels apartaments turístics. Fa vuit anys, va instal·lar-se a Andorra i es va reinventar per agafar les regnes d’Allotjaments Turístics Principat (ATP), empresa de la qual és propietari i que compta amb sis complexes d’apartaments, dos hotels i un aparthotel. Tot just uns 600 immobles. Des de gener del 2020 és el president de l’Associació d’Empreses d’Allotjaments Turístics (AEAT).

Álex Ruiz president de l'AEAT.
Álex Ruiz president de l'AEAT.

La pandèmia provocada pel coronavirus ha colpejat amb duresa tot el sector turístic. I les empreses de lloguer d’apartaments no en són pas una excepció. Han patit, i molt. Més si es té en compte que per qüestions jurídiques no han pogut accedir a tots els ajuts d’altres negocis. Per tant, no es pot dir pas que el primer any d’Àlex Ruiz al capdavant de l’AEAT hagi estat senzill. Més aviat, al contrari. A més, la crisi ha enganxat la major part de les empreses encara avançant en el procés d’adaptació de la nova regulació aprovada el 2017.

Fer balanç del primer any al capdavant de l’AEAT deu ser complicar pel coronavirus...

Vaig arribar amb dos objectius: millorar les relacions amb altres patronals d’allotjaments, com la Unió Hotelera o Autèntics Hotels, i ampliar el nombre d’associats. Estàvem molt concentrats al Pas de la Casa i la idea era tenir empreses d’altres parròquies. A poc a poc, ho anem fent i això ens donarà més força.

Però va arribar el coronavirus....

Exacte. Vam haver d’estar confinats i amb cap de les tres lleis òmnibus hem tingut cap ajuda. Hem hagut de continuar pagant lloguers, subministraments i altres despeses i, en canvi, tenim molt pocs ingressos. Nosaltres treballàvem sobretot amb grups de turistes que no han pogut venir i hem hagut de resistir amb clients individuals. Tot just hem pogut acollir-nos a ERTOs i als crèdits tous, però aquests són pa per avui i fam per demà. A més, moltes empreses ja estaven endeutades per les inversions que es van fer per adaptar-se a la nova llei. Gairebé ningú els ha demanat i el que es fa és gastar els pocs recursos que encara tenen.

“Amb cap de les tres lleis òmnibus hem tingut cap ajuda, però em hagut de continuar pagant lloguers, subministraments i altres despeses i, en canvi, tenim molt pocs ingressos. Tot just hem pogut acollir-nos a ERTOs i als crèdits tous, però aquests són pa per avui i fam per demà”

Quina explicació us han donat per no poder tenir aquests ajuts?

Hi ha un informe jurídic que diu que les ajudes s’havien de donar sobre el registre de comerç. En canvi, amb la nova Llei de l’Allotjament Turístic, cada apartament el que té és un número d’Habitatge d’Ús Turístic (HUT), necessari per poder gestionar-los. Es deia que no podíem tenir cap ajuda, perquè el que figura al registre de comerç és, en tot cas, l’oficina on tenim la recepció, però no pas els pisos. I, per tant, vam haver de continuar pagant els lloguers i altres despeses. Ho hem demanat cada reunió i, per fi, la setmana passada ens van donar la bona nova que han trobat una porta oberta i que, a partir del març, podríem tenir ajudes.

Un any després....

Vam demanar si podien ser amb efectes retroactius i ens van dir que no. Ja entenc que el Govern no pot acontentar tothom, però sí que s’ha pogut atendre tots els altres allotjaments turístics. I nosaltres tenim el mateix problema que ells: la impossibilitat que puguin arribar clients. No trobem lògic que a uns sí que se’ls ajudi i als altres, no. Almenys, sembla que ara sí que les tindrem i agrairem l’esforç que es faci des del Govern.

Quines ajudes necessita el sector?

El mateix que els altres allotjaments. No té lògica, per exemple, que paguem lloguers quan tenim zero ingressos o subministraments elèctrics o de telecomunicacions si no tenim clients. I que quedi clar que la nostra idea és poder treballar. Prefereixo que la situació millori, que les fronteres obrin, que els clients puguin venir i treballar amb normalitat. No sé què ens donaran però el que sigui, benvingut serà. I deixo clar: tant de bo no facin falta al març.

Als ERTO sí que s’han pogut acollir. Com valoren els darrers canvis?

Molt bons. Sobretot penso en els comerços. No tenia lògica que, si hi havia botigues tancades, haguessin de mantenir el 25% de plantilla. I nosaltres també ens hi podem acollir al 100% i és bo per aquells establiments que no estan oberts. Tot i això, dels nostres associats, la majoria tenen poc personal. Tot just són unes 25 persones que s’han posat en ERTO.

“Hem passat del que era una temporada de rècord, que ens va permetre fer calaix, a aquesta situació actual. Hi ha qui porta onze mesos sense gairebé cap ocupació”

Després d’un any de pandèmia, en quin estat es troba el sector?

En situació crítica. A l’UCI. Hi ha molts associats que no han tingut gens d’ocupació perquè treballen principalment amb grups. Al Pas de la Casa, en no estar obertes les pistes, la situació és caòtica. Hi ha qui porta onze mesos amb gairebé cap ocupació. Hem baixat un 95% amb relació amb abans de l’epidèmia. Hem passat del que era una temporada de rècord, que ens va permetre fer calaix, a aquesta situació actual.

Han tancat empreses?

De moment no. Encara aguanten tirant del que tenien al calaix, però veurem què passa. Hi ha qui aguanta per veure si al març i a l’abril pot fer alguna cosa i tenir ingressos per posar diners a caixa, ja que, després, maig i juny solen ser mesos dolents. Sabem, això sí, que es volen fer activitats des de Turisme per atreure gent i clientela i donar activitat .

El sector, quants treballadors mou?

Una setantena, però després hi ha moltes subcontractacions: personal de neteja o altres activitats indirectes. Aquí ja no sé el volum, però és molt important. Arrosseguem molts negocis i gent.

WhatsApp Image 2021 02 19 at 12.39.24

En quins nivells d’ocupació estan aquest febrer?

En un any normal, tindríem entre el 90 i el 95%. Aquest mes, si parlo del Pas de la Casa, un cap de setmana bo arribes al 20% i entre setmana, entre el 4 i el 6%. I, a més, els preus no tenen res a veure. Estem a un 40% per sota del normal. Ha baixat molt l’ocupació i, també, el preu. La tempesta perfecta...

La gent prefereix ara apartament més que hotels?

Sí. En el meu cas, jo he decidit no obrir els dos hotels que gestiono. La gent té por a interrelacionar-se. Als apartaments pots tenir una vida més íntima, amb menys contacte. Tot i que sempre han estat clients diferents. Qui va a un hotel no sol anar a un apartament i a l’inrevés.

Com afronten el futur? És possible reinventar-se?

En una temporada bona d’hivern, normalment el client ja comprava sol. Ara ens toca vendre-ho. Per exemple, crec que hem de donar a conèixer la situació del país: sense toc de queda, amb els restaurants oberts... Això ho hem de saber difondre per intentar atreure aquest client, sobretot francesos cansats d’estar al seu pis i que aquí poden fer una vida més normal. El pare pot teletreballar al matí i després sortir. I, més endavant, ja hi ha coses a canviar. Tenim la dificultat d’arribar a Andorra. Estaria bé que es pogués tirar endavant el projecte del tren i potenciar l’aeroport de la Seu, que pot ser una bona opció, però també toca millorar més les infraestructures d’accés. Molta gent ve el cap de setmana i triguen quatre o cinc hores a baixar. També cal buscar activitats per potenciar el turisme dels mesos més fluixos.

“Quan a un apartament se li dona un ús turístic és, moltes vegades, perquè abans no s’ha pogut vendre o llogar com a habitatge; hi ha molta gent que no vol anar a viure per sobre de Canillo, on estan la majoria, i és normal que el propietari li busqui un rendiment d’una altra forma”

Els apartaments són l’aneguet lleig del sector turístic?

Nosaltres tenim una trajectòria de deu anys. Som recents arribats. A Andorra hi ha hagut una tradició hotelera de molts anys i les patronals tenen molts associats. Espero que, amb el temps, puguem estar més igualats. Nosaltres no robem clients als hotels, són gent diferent. Si desapareixem, aquestes persones se n’aniran a la Cerdanya o altres llocs. Per això, hem de picar pedra i conscienciar que estem aquí i que no estem per fer mal. Cert que una part de la població pot pensar que si aquests pisos es posessin a lloguer milloraria la situació al mercat, però cal pensar que quan a un apartament se li dona un ús turístic és, moltes vegades, perquè abans no s’ha pogut vendre o llogar com a habitatge. Hi ha molta gent que no vol anar a viure per sobre de Canillo, on estan la majoria i és normal que el propietari li busqui un rendiment d’una altra forma.

S’han aconseguit eliminar els apartaments il·legals?

Penso que sí. S’ha fet feina des de Turisme i des dels comuns i, també, per part nostra perquè som els primers interessats a què no hi hagi aquests apartaments irregulars. Sé que molts dels diners que s’han pagat pel registre dels HUT s’han destinat a controlar, a fer investigació i s’han trobat molts que eren il·legals.

Com és ara la relació amb Turisme?

Sempre ha estat excel·lent. Una cosa és que sigui bona i una altra que no compartim algunes actuacions que es van fer amb la Llei. Tant amb Francesc Camp com amb Verònica Canals ho és. Tenen ganes de fer coses, de reinventar-se per ajudar al sector.

“L’adaptació a la nova llei ha estat costosa econòmicament i en temps, però també ha servit per millorar els apartaments i el client hi està més a gust”

Com és la relació amb les dues patronals hoteleres?

Fa un parell d’anys era correcta, però cadascú anava pel seu costat. Amb el Jordi Pujol i la Meritxell Cassi [gerent de la Unió Hotelera i directora d’Autèntics Hotels] hem fet un fotimer de Zooms durant la pandèmia, i hem tingut un contacte gairebé diari. Ens hem posat cara i hem anat més de la mà. Ara, molts cops, si tenim un dubte, ens truquem. I això és molt bo pel sector. Hem de ser una pinya. La pandèmia ens ha obert uns contactes que abans no teníem.

Com s’ha adaptat el sector a la llei del 2017?

Amb un cost important per fer-ho, però ha servit per millorar els apartaments i el client hi està més a gust. L’adaptació ha estat costosa econòmicament i en temps, però també repercuteix en la puntuació que rebem. La gent ha vist que s’han fet inversions, que s’ha millorat molt i això ens permet també tenir més afluència.

Etiquetes

Comentaris (11)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.