Gabriel Ubach / Secretari general de la Unió Sindical d'Andorra (USd'A)

“Els treballadors, en aquest país, només tenen dret a dir dues paraules: ‘sí, carinyo’”

Gairebé no queda clar si va ser abans duaner que sindicalista. 56 anys. Secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USd’A) des de la seva fundació el 1999. Per molt que ha volgut passar a segona línia, al final sempre l’han empès a quedar-se a primera. De verb fàcil i paraula punyent, s’adapta a una nova vida.

 

ubach2
ubach2

Vida nova no només pel coronavirus. El 12 de març se sotmetia a una intervenció quirúrgica que ha fet que qui faci temps que no l’ha vist, ara potser no el pugui reconèixer. S’ha tret 25 quilos de sobre però la pandèmia li ha posat unes quantes lloses damunt. Ha flirtejat amb la política, però està completament casat amb els problemes dels treballadors. Són moments complexes i l’USd’A rep desenes de trucades, centenars de consultes.

 

Així, en general, com veu el panorama?
Fotut. Govern continua dient que Andorra ho fa millor que els altres països. Però resulta que aquí no hi ha prestació d’atur contributiva, l’acomiadament és lliure, no hi ha convenis col·lectius, no existeix el fons empresarial… Vaja, que s’imposen les polítiques neoliberals que, ep, la majoria de la població andorrana ha votat. Per tant, tenim el que ens mereixem.

És el que hi ha.

Però és que fa molt que avisem. Si fa quinze anys, quan vam començar a alertar que calia actuar, s’hagués començat a fer una contribució de l’1%… L’1% de tota la massa salarial i de tota la massa empresarial… un altre gall cantaria… i ens en sobraria i tot. Ara podríem fer front a la Covid i al que convingués.

Però no és el cas.

L’administració injecta milions d’euros perquè les empreses continuïn estant obertes i els treballadors puguin mantenir els seus llocs de feina. Paga la padrina, d’entrada. Però tot plegat, tard o d’hora, s’haurà de tornar. I si Andorra comercialment ja no és atractiva, quan es normalitzi la situació, que es normalitzarà, encara serà pitjor.

“Sóc el secretari general des de la primera reunió. Des de llavors que estic intentant normalitzar la situació sociolaboral del país. I dic intentar perquè una cosa és intentar i l’altra aconseguir. I no he aconseguit gran cosa. Això nostre és predicar en el desert. L’empresari és amo i senyor del lloc de treball i fa amb ell el que vol”

Creu que tot plegat anirà a pitjor?

I tant, que anirà a pitjor!

D’una parella, la meitat dels ingressos en salaris se’n va a habitatge. Tenim un desgavell… Fa anys que demanem que s’augmentin les pensions, que s’augmentin els salaris… Però si l’únic que es fa és que s’incrementin els sous mínims i les pensions mínimes, al final s’aconsegueix que tothom cobri 1.200 euros al mes. No podem fer un país de milionaris venent pisos de com a mínim 300.000 euros quan la gent està cobrant 1.200 euros de sou.

I com ho solucionaria, això? L’habitatge, per exemple.

Hem fet mil propostes. Si en lloc de fer deu pisos de luxe en fem quinze no tan luxosos i que cinc siguin a preus pactats… És que en dos o tres anys sortiran a la venda 2.000 o 3.000 pisos i no n’hi ha cap que baixi dels 300.000 euros. Bé, si, els d’una habitació. Però aquests ja no els compto. Pisos de 90 metres quadrats amb tres habitacions i dos banys no baixen de 300.000 euros.

Parla d’habitatge de compra, vostè.

Tan hi fa. Parlem de lloguer. Si a la renda hi afegeixes llum, aigua i calefacció, rasques els mil euros mensuals si no els superes. És insostenible. O s’apugen salaris i pensions en general o no ens en sortirem.

No sembla que sigui el millor moment per dur a terme una acció com aquesta.

No, no, ara és temps d’ERTO. I com funcionen els ERTO a l’andorrana? Doncs els treballadors, en aquest país, només poden dir dues paraules: ‘sí, carinyo’. L’empresari pacta amb el Govern què vol pagar i tira cap endavant. És així.

L’escenari que descriu és ben poc encoratjador.

No tenim atur, no tenim representació sindical a les empreses, no hi ha fons empresarial, l’acomiadament és lliure.

El que li deia: quin panorama!

Hem de començar pel començament. Si volem fer acords amb Europa ho hem de fer amb lleis europees. No podem demanar un acord amb la UE amb lleis de Burkina Faso perquè tindrem problemes.

No veuen bé cap de les mesures governamentals dictades, vaja.

És clar que n’hi ha que les veiem bé, perquè no deixen de ser un baló d’oxigen, un pulmó… però fins que no passi tot això…

ubach
Ubach és un home de verb fàcil i paraula punyent.

Va per llarg.

Si la famosa vacuna no arriba fins d’aquí vuit o nou mesos, si hi ha rebrots a Espanya o França… no cal tancar fronteres, només que els països veïns confinin la seva gent ja estem servits.

Som absolutament dependents.

No hem estat capaços de diversificar l’economia. Depenem únicament i totalment del turisme. I les polítiques neoliberals aplicades pel Govern demòcrata només han fet que disminuir el poder adquisitiu d’una part de la ciutadania. Per molt que diguin, els lloguers, el menjar… els preus de tot això s’han duplicat. Però els salaris i les pensions continuen al nivell de fa deu anys. I com deia en Pasqual Maragall, les polítiques socials són socials quan es noten a l’escala i a l’escola. I és veritat.

És veritat que es noten, vol dir?

No, és veritat que així hauria de ser però no ho és. Molta gent ve a treballar aquí a Andorra i quan veu que no se’n surt, marxa. Miri la rotació de personal que hi ha a la majoria d’empreses del país.

Deu ser la llei de l’oferta i de la demanda, no?

El senyor Jordi Gallardo en la darrera reunió del Consell Econòmic i Social ha agafat el compromís davant els sindicats, davant la patronal, de fer el que calgui per desenvolupar convenis col·lectius. La llei està en vigor, però tal i com està, és impossible tirar endavant res. S’ha de legislar perquè els sindicats tinguem un pes a les empreses, perquè es puguin plantejar conflictes col·lectius. Quantes empreses tenen delegats de personal? I la llei fa anys que està en vigor.

“Si volem fer acords amb Europa ho hem de fer amb lleis europees. No podem demanar un acord amb la UE amb lleis de Burkina Faso perquè tindrem problemes”

I per què no hi ha delegats de personal?

Ens deia el senyor Gallardo qie els treballadors no han tingut interès en desenvolupar les condicions socials i laborals. Jo no penso així. Si no hi ha les condicions necessàries, el que acaba passant és que o acceptes el que hi ha o te’n vas al carrer.

Encara dura això?

Sí, sí. Això continua sent així. Quina força té el treballador davant la patronal? No en té cap, de força. Avui en dia pagar un acomiadament surt més barat que deu anys enrere. Ja s’han cuidat prou de no tocar l’acomiadament estricte però sí abaratir el preavís. I a la pràctica el procés per fer fora un treballador surt més barat.

Diu que no hi ha cap empresa que tingui un representant per a l’higiene en el treball.

Cap. I la llei vigent diu que hi haurien de ser. I què es fa amb tots els que estan incomplint? Res. Aquí es veu l’interès que té l’Estat en el complement de les lleis socials. Cap, també. Les lleis estan en vigor però si no…

No hi ha ningú que fiscalitzi?

Inspecció de treball fa el que pot. No dic ni millor ni pitjor. El que pot. Mirem què fan França, o a Alemanya… però res. Els nostres dirigents ens diuen que és Andorra, la que sap fer les coses. Que anem fantàsticament bé. Si algú s’ho creu, que s’ho cregui. Però no jo no m’ho crec. Mirant cap a Europa estaríem millor del que estem… i del que estarem.

Veu algun sector més tocat que d’altres o l’economia està tota debilitada per igual?

Evidentment, el comerç i l’hostaleria estan molt tocades encara que el juliol i l’agost hagin estat bons. Però venien d’anys molt dolents. I ara que semblava, al 2018, que havien remuntat, i el 2019 que havia anat molt bé, ara, arriba tot això. I la incertesa mata. No tenim cap bola de vidre. És jugar a fer ciència ficció.

“Ens declarem d’esquerres però en aquest país s’hi apliquen polítiques neoliberals. O som una societat d’hipòcrites o no ho entenc. Ens declarem d’esquerres però quan hem de triar proposta votem polítiques neoliberals d’ultradreta”

És ciència ficció la suposada picaresca dels ERTO o hi ha hagut vulneracions?

N’hi ha hagut moltíssimes. Per exemple, empresaris que han obligat els seus treballadors en ERTO a anar a netejar les dependències de la botiga, de l’empresa, abans d’obrir. I pobre de tu que t’hi neguessis.

L’estiu ha funcionat prou bé.

I ens n’hem de felicitar tots plegats. Administració, patronal i sindicats. El nombre de persones en atur ha disminuït perquè juliol i agost han funcionat molt bé. I tan de bo l’hivern funcionés com al juliol, perquè si s’haguessin complert les estadístiques de l’abril…

Mals auguris.

El país necessita uns canvis profunds socials i laborals. I no es pot mirar cap a un altre cantó. I si no es redreça la situació, si no es fan aquests canvis, tota la responsabilitat és del Govern d’Andorra. I de retruc la culpa és dels andorrans, que triem els qui ens han de governar. Tenim el país que ens mereixem. No li dono la culpa a tal o qual partit, sinó als andorrans per no saber triar. O ni això, perquè si hi ha un 50% dels andorrans que es queden a casa, és perquè ja els va bé.

No serà tant!

O sí! Ens declarem d’esquerres però en aquest país s’hi apliquen polítiques neoliberals. O som una societat d’hipòcrites o no ho entenc. Ens declarem d’esquerres però quan hem de triar proposta votem polítiques neoliberals d’ultradreta. Tot el contrari i jo no ho acabo d’entendre.

Acabo pel que hauria d’haver estat el principi. Què ha aconseguit estan al capdavant de l’USd’A des de fa més de dues dècades?
Sóc el secretari general des de la primera reunió. Des de llavors que estic intentant normalitzar la situació sociolaboral del país. I dic intentar perquè una cosa és intentar i l’altra aconseguir. I no he aconseguit gran cosa. Això nostre és predicar en el desert. L’empresari és amo i senyor del lloc de treball i fa amb ell el que vol.

Comentaris (17)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.