El Principat comparteix regió amb Espanya i Portugal i és l’agregat de l’FBI a l’ambaixada dels Estats Units a Madrid qui acaba escollint entre els candidats que se li proposen. Cal ser comandament en àrees d’investigació policial i tenir un bon nivell d’anglès. Ah! I també ser capaç de córrer una milla, és a dir, 1,6 quilòmetres, amb menys de deu minuts. Almendros va acreditar un temps de 7’45’’ abans de marxar a Amèrica i va fer la milla amb 6’30’’ ja a Quantico, just abans de la prova física final.
Ha tornat al Principat amb coneixements diversos. I sobre diverses matèries, sense oblidar, és clar, les drogues, que són actualment i des de vuit anys (sis com a comandament) la seva especialitat. Ara el seu repte és mirar de traspassar a altres companys allò que ha après. O almenys algunes de les coses que ha conegut. I intentar poder aplicar a Andorra tot allò que sigui de profit.
Em diuen que no li va costar gaire decidir-se a fer el salt cap a Quantico.
Davant l’oportunitat de formació que se’m donava, vaig acceptar sense cap dubte. Per mi ha sigut una experiència única i una oportunitat per a la policia. Tenir una formació per a comandaments d’aquest nivell… És una de les formacions per a comandaments de més prestigi al món.
“La principal missió d’aquesta formació és el lideratge i fer una xarxa de col·laboració entre agències (de policia). Jo he sortit d’allà amb més de 250 contactes de policies de 32 països del món. I molts americans”
Que sigui una experiència única per a vostè, ho entenc. Però una oportunitat per a la policia?
La principal missió d’aquesta formació és el lideratge i fer una xarxa de col·laboració entre agències (de policia). Jo he sortit d’allà amb més de 250 contactes de policies de 32 països del món. I molts americans. Dins de la formació acadèmica hi ha dues assignatures que són obligatòries i que són la de lideratge i la d’educació física. I, després, entre deu més, n’has d’escollir quatre d’optatives. I jo vaig escollir les que pensava que més em podien afavorir a mi o a la policia aquí a Andorra.
Per quines matèries es va decantar?
Jo vaig agafar la d’estratègia contra les drogues…
… aquesta estava cantada.
Vaig agafar la de negociació en situacions de crisi..
… presa d’ostatges, vaja.
Sí. Presa d’ostatges a nivell familiar, econòmic, en negocis… de qualsevol negoci. També vaig escollir crims violents, que serien homicidis, violacions o greus agressions. I, la darrera, com dirigir sota l’estrès. De totes aquestes formacions, a part del que he après, i del que puc aplicar per mi mateix a nivell de lideratge, d’estratègia contra les drogues, tot el que puc ensenyar al meu equip de treball, també ho puc compartir amb els altres comandaments de la policia. En alguns moments parlarem de tot això.
Posi’m un exemple.
Si algun cop tenim, per dir alguna cosa, ja no diré un homicidi, sinó, per exemple, una violació, doncs tot el que he pogut aprendre miraré de transmetre-ho als companys. A banda de la matèria en sí, tots els professors són experimentats comandaments de l’FBI experts en la matèria. El professor de drogues, per exemple, és un membre de la DEA. I de totes aquestes matèries que he fet, una part, petita o gran, la puc acabar aplicant a Andorra. Tot pot servir. Si tornem a la qüestió dels crims violents, el professor era una persona amb una experiència molt gran en aquesta temàtica, ens plantejava diverses situacions i ens mostrava com podíem dirigir aquestes investigacions i quins indicis principals hi podia haver. Gràcies a Déu aquí a Andorra no ens trobem gaire amb moltes situacions d’aquestes, però quan ens pugui sorgir, si puc veure algun detall dels que he après per aplicar-lo a Andorra, doncs perfecte. I l’altra formació que va ser molt interessant va ser la de les drogues.
“El ‘Yellow Brick’ és la prova final d’educació física, és el recorregut dels marines. Són deu quilòmetres. I aquest recorregut sí que és com el de les pel·lícules. T’has de ficar a l’aigua, hi ha obstacles alts, t’has de penjar en cordes… És la prova final”
Ja ho crec! Ni que sigui per la seva deformació professional actual. O li ha interessat més o segur que ha pogut veure més coses d’aplicació immediata.
Tal qual! Hi ha molta gent que diu… ‘la DEA! Estats Units, és molt gran, què vols aplicar aquí?’ El bo d’aquestes classes, en totes les matèries, és que a banda de la classe pròpiament dita, feies debats amb tots els implicats, i llavors veies la posició de membres dels Estats Units, problemes que han tingut en altres països, països més grans, països més petits… I després una de les coses que vam aprendre són les noves drogues que han aparegut i que per sort encara no tenim aquí a Andorra. I se’ns va explicar com detectar-les i quins són els seus efectes i quins problemes han portat a la societat.
Per quina droga que no tinguem ens hem de començar a preocupar?
Una de les drogues que està causant grans problemes d’addicció als Estats Units és el fentanyl. D’aquesta no en tenim aquí a Andorra i espero no tenir-ne, però està causant molts problemes. Però poder saber de manera anticipada quins problemes estan tenint, quines addiccions causa i com ho estan lluitant… és que la part bona és que dins de la classe i de les experiències que podíem explicar cadascú de nosaltres potser hi havia una persona que era el cap de la policia local d’una ciutat de 100.000 habitants amb la qual ens podríem equiparar una mica en l’estratègia per lluitar contra les drogues. Perquè els Estats Units no són només Nova York o Washington. I després també hi ha zones més tranquil·les i zones que ho són menys, zones que estan més a prop de la frontera i tenen més tràfic que consum… això va ser la part bona i de la mateixa manera que ens passa amb altres formacions que fem aquí a la policia amb experts d’Espanya o França, hem d’adaptar els coneixements al nostre entorn.
Escolti, ja que m’ha posat sobre la taula el nom d’una droga nova…
El fentanyl, sí.
Va dirigida al públic jove?
Ve dels opiacis. No està dirigida als joves. És per a tots els públics. És una droga molt barata que genera una addicció molt forta i diuen que és un 30% més potent que la morfina. La part bona per ara és que no ens ha arribat.
“Hi ha molta gent que diu… ‘la DEA! Estats Units, és molt gran, què vols aplicar aquí?’ Però es que tot pot servir. El que he après ho puc compartir amb els altres comandaments de la policia. En alguns moments parlarem de tot això”
No sé si ha arribat o no, però cada vegada apareixen detencions amb persones que porten estupefaents de noms més estranys. Ara recordo una de les darreres enganxades, l’home que entrava al país amb una bossa amagada als calçotets, i Déu n’hi do les denominacions de l’assortiment de droga que duia.
Moltes vegades aquestes drogues són derivats de drogues que ja coneixem aquí. L’MDMA, per exemple, que és la metanfetamína. Que aquesta és més una droga d’hivern, de turisme d’hivern. Durant l’any no solem tenir aquest tipus de droga, per posar un cas. Per consum intern de residents. El que tenim més és el que es veu més: la cocaïna, la marihuana i el haixix. Ni pot haver alguna més però és residual.
O sia, que tenim el turisme estacional i també tenim la droga estacional.
Tal qual. Així és. També és producte de l’increment de població. Els turistes ens incrementen i aquests turistes ens arriben de llocs on tenen el seu propi consum. Per tant, una cosa bona d’aquestes formacions és poder veure què ens pot arribar i com ho podem atacar.
Escolti, a l’inici em deia que les assignatures obligatòries són la de lideratge i la d’educació física. Són tan pel·liculeres com semblen, aquestes formacions? Em refereixo a la física…
No.
“Una de les drogues que està causant grans problemes d’addicció als Estats Units és el fentanyl. D’aquesta no en tenim aquí a Andorra i espero no tenir-ne, però sempre està bé poder-se anticipar els problemes i veure com ho estant lluitant en altres llocs”
Ho deia per allò d’aquells circuits. Ara tombat al terra, ara fica’t al fang…
Bé, la d’educació física (riu) és una formació de deu setmanes en què et preparen per al final fer el ‘Yellow Brick’. I el ‘Yellow Brick’ aquest, que és la prova final, és el recorregut dels marines. Són deu quilòmetres. I aquest recorregut sí que és com el de les pel·lícules. Aquest recorregut sí que és així. T’has de ficar a l’aigua, hi ha obstacles alts, t’has de penjar en cordes… És la prova final. I totes les classes durant deu setmanes va ser preparar-se per aquesta prova final. Corríem, fèiem peses…
Aquest estiu el veurem a l’Spartan Race o una d’aquestes, vaja.
No crec que m’hi vegin. Però sí, l’estil és aquest i la prova és aquesta. És molt divertida per a una persona que li agradi l’esport, que a mi m’agrada molt molt. I m’ho vaig passar molt bé.
Vaja, que ja hi havia d’estar una mica avesat.
Bé, aquí a Andorra faig una mica de tot. Vaig en bicicleta, corro, faig a la muntanya, faig esquí de muntanya… L’esport m’agrada molt.
I les instal·lacions de Quantico també li van agradar?
Espectaculars. Tenen molts recursos. Són unes instal·lacions molt grans. Tenen tres edificis per acollir totes les persones inscrites a la National Academy, que és on jo estava. Tots els agents nous de l’FBI estan en les mateixes instal·lacions. Els nous alumnes, diguem-ne. Eren entre 400 i 500. I les instal·lacions són molt grans. Són dotze edificis connectats per passadissos amb moltes sales per fer les classes, un gimnàs gegant, molt gran, una piscina, una pista d’atletisme pròpia… Són instal·lacions molt grans i molt ben cuidades.
Hi ha recursos.
Sí, això es nota.
“La part bona de la policia és que estem units en aquest sentit. No és que la feina d’un sigui més important que la de l’altre. Tots som importants. És el conjunt de tot el que està fent que la lluita contra les drogues ens estigui portant a un punt molt bo”
Vaja, que no els fa falta canviar els vidres de la comissaria.
No ho crec.
I si els cal, hi ha matèria primera per fer-ho sense dilacions.
Això segurament també.
Repassant, em deia que havia fet 250 contactes. Però deuen ser contactes que vostè es queda. Per molt que hagi anat a Quantico representant Andorra, vostè no hi fomenta cap conveni de col·laboració ni res que se li assembli.
No, no. Tot allò que té a veure amb qüestions de cooperació policial a nivell legal, ha de passar pel departament específic. És per fer consultes, intercanvis d’opinions… el mateix que m’ha pogut passar si jo he anat a Madrid a fer alguna formació amb la Udyco. Puc tenir contactes i si em trobo amb una nova droga puc parlar amb contactes. Però tot allò legal ha d’anar pel canal legal que seria la cooperació internacional.
Dels comandaments que han coincidit amb vostè als Estats Units, n’hi havia gaires que en les seves policies estiguin dedicats al combat de les drogues?
Sobretot, dins de la classe de drogues, si érem uns 45-50, uns 30 o 35 estem treballant en el tema de drogues. En poder escollir matèries, qui tria drogues és perquè realment hi està interessat o implicat.
Realment és molt especialitzada, la formació? Vull dir si requereix la mateixa especialització una unitat d’homicidis que una de drogues.
Totes han d’estar molt especialitzades. Perquè quan fas una investigació sobre un delicte contra les persones has d’estar cent per cent especialitzat i format. La única diferència que hi ha entre un grup de drogues i un altre grup d’investigació és que en gairebé tots els altres grups, primer es produeix el delicte i després has de fer la investigació. Amb les drogues és una mica al revés. Tu has d’anar abans. Tu t’has de buscar la feina. No és que algú posi una denúncia perquè l’han agredit o li han entrat a casa. Tu has d’anar a veure qui és el traficant. Normalment no rebem denúncies. Som nosaltres els que hem d’anar investigant.
“Quan fas investigació has d’estar cent per cent especialitzat i format. La única diferència que hi ha entre un grup de drogues i un altre grup d’investigació és que en gairebé tots els altres grups, primer es produeix el delicte i després has de fer la investigació. Amb les drogues és una mica al revés”
Ja sé que havíem de parlar dels Estats Units, eh, però sense anar als Estats Units, posant-nos en els països més propers que ja són molt més grans que Andorra, al país es deuen trobar amb un problema gran perquè no diré que tothom els conegui, però si vostès van a una discoteca a veure quin pa s’hi dona… potser n’hi hauran dos-cents que no sabran qui són, però quatre o cinc potser sí…
Això són els avantatges i els inconvenients de viure en un país petit. Això és un inconvenient. Però també hi ha avantatges: nosaltres també coneixem o podem conèixer o tenir més informacions o arribar a certes persones per saber què fan o per on es mouen. És veritat que ens poden conèixer els vehicles o a nosaltres mateixos. Però per una altra banda nosaltres també tenim més facilitat en conèixer l’entorn o les persones.
Estem en un moment gaire delicte a nivell de drogues al país? Tota aquesta pandèmia ha afectat? Hi ha més consum o alguna mena de canvi de model o de noves tendències?
Jo penso que no. Personalment i per les tendències que hem anat veient penso que no. A part d’això, allò bo que tenim a la policia és que tenim una bona col·laboració entre totes les àrees. Els agents de frontera estan traient bon resultat i impedeixen que arribi una part de la droga. Les patrulles després, que s’ocupen de totes les zones d’esbarjo, i que fan prevenció a les escoles, també hi ha unitats canines al tomb de les escoles, també fan aprehensions, i després nosaltres que som el grup especialitzat en delictes contra la salut pública ens dediquem més a desmantellar punts de venda de droga. La prevenció la fan les patrulles.
Vostès van a l’engròs, no a la menudalla.
Nosaltres intentem desmantellar punts de droga i en aquests sis anys que porto al grup hem tret resultats molt bons. Hem desmantellat molts pisos de venda de droga, bona part de la qual anava destinada a joves, marihuana. La part bona de la policia és que estem units en aquest sentit. No és que la feina d’un sigui més important que la de l’altre. Tots som importants. Si quan entren turistes a la frontera es fan aprehensions està molt bé. Les patrulles fa moltes contravencions penals. És el conjunt de tot el que està fent que la lluita contra les drogues ens estigui portant a un punt molt bo. I la direcció també ha entès que havíem de tenir més personal i ha incrementat de dues persones el nostre grup. El nostre volum de feina també havia pujat moltíssim amb els estudis telefònics. Són treballs de molt llarga durada perquè hi ha molta informació als telèfons. Ens vam estancar una mica, la direcció ho va veure i juntament amb el ministeri ens van posar dues persones més.
Quants són, ara?
Som sis i jo com a comandament.
Un comandament operatiu.
Molt operatiu.
Em consta que si li cal sortir al carrer, no li cauen els anells.
Gens ni mica.
“Si en un futur surten concursos, a mi m’agradaria provar de seguir progressant dins la meva carrera professional. Sóc així de caràcter. Quan estic a un lloc dono el màxim. Jo estic aquí per treballar. Ara què espera la societat, de mi? Treure el màxim de drogues del carrer. Doncs em dedico a això”
…
El tema de les drogues sempre és un tema important i preocupant. Aquest és el missatge que s’ha de passar. Sempre hi ha joves pel mig i deriva en un problema social. Però la situació a Andorra no és alarmant. Ara bé, hi hem de fer esforços tots. Però no estem ni en una situació crítica ni que s’està descontrolant tot.
L’última. A la policia hi ha sectors, bàndols, grupuscles… Però tothom o gairebé tothom, del cantó que sigui, parla bé del sergent Almendros. Del Xesco. I la pregunta seria: l’horitzó del sergent Almendros a la policia, quin és?
El meu personalment?
Sí, és clar.
Jo actualment sóc el cap de delictes contra la seguretat pública. El meu objectiu és continuar fent la meva feina de la millor manera possible, que suposo que la societat és el que espera de nosaltres. I això és el que he fet durant aquests setze anys, estigui en un lloc o estigui en un altre. Hi hagi una direcció o n’hi hagi una altra, jo em dec a la societat i al motiu pel qual estic aquí. Després… actualment sóc sergent. Si en un futur surten concursos, a mi m’agradaria provar de seguir progressant dins la meva carrera professional. Sóc així de caràcter. Quan estic a un lloc dono el màxim. Tinc molt bona relació amb gairebé tothom. Sóc algú que no m’agrada posicionar-me a nivell professional. Jo estic aquí per treballar. Ara què espera la societat, de mi? Treure el màxim de drogues del carrer. Doncs em dedico a això. Ara, si surten concursos m’agradaria continuar progressant. Està claríssim.
Comentaris (6)