Josep Majoral Cònsol major de Sant Julià de Lòria

“El nostre criteri ara és clar: contenció de la despesa perquè venen temps dolents”

Josep Majoral va néixer a Sant Julià fa 42 anys. És tècnic superior en energies i, professionalment, fa temps que gestionar el seu propi despatx d’enginyeria, tasca compaginada amb la seva vocació política a les files d’Unió Laurediana i, ara, Terceravia. Entre 2011 i 2015 va ser conseller del comú (2011-15) i, després, va fer el salt al parlament (2015-19). La passada tardor va acceptar el repte de liderar l’assalt per recuperar la corporació laurediana, intent que va acabar amb èxit a les eleccions del desembre.

Majoral, a la terrassa de l'edifici del Molí, seu del comú.
Majoral, a la terrassa de l'edifici del Molí, seu del comú.
G. P.

El coronavirus, com a la resta de comuns, ha marcat l’inici del mandat que suposava el retorn d’Unió Laurediana a la gestió comunal de Sant Julià. I admet el cònsol major, Josep Majoral, que la crisi sanitària i les seves repercussions han impactat de forma clara als plans previstos, a l’espera de com pugui evolucionar tot plegat en una parròquia amb reptes complicats, com ara la situació financera que s’arrossega d’anys anteriors.

Com ha afectat el comú la crisi del coronavirus?

Els dos primers mesos de l’any teníem molt encaminats els quatre anys de mandat. Els projectes grans ja es començaven a treballar i havien iniciat les reunions amb els actors implicats, però amb el coronavirus arriba un canvi radical. Passes a treballar el dia a dia segons el que va dictant Govern i les normes sanitàries. I comences a veure que els quatre anys no seran els que havies plantejat sinó que caldrà modificar la manera de ser, de fer i de prioritzar la despesa en general. Havien estat dos mesos d’il·lusió i ganes de treballar; ara continuen, però amb un enfocament diferent.

Trastoca molt els plans?

Els canvia molt. Veus que la crisi econòmica arribarà; que en dos mesos la tindrem a sobre. Totes les inversions que abans eren més o menys prioritàries, assumibles i realitzables ara no ho són, de prioritàries, i en dos mesos, quan arribi la crisi, ni assumibles. Hem fet ja dues revisions del pressupost; una conjunta amb els membres de la minoria prioritzant el que era estrictament necessari, i ara fa dues setmanes una altra de seguiment per veure on estem, què ens queda del que havíem prioritzat i què deixem de fer. El criteri és clar: contenció de la despesa perquè venen temps dolents.

“La caiguda d’ingressos serà entre el 20 i el 40%; això ens situa el límit d’endeutament molt alt i el 2021 serà l’any més complex”

Posi-li nom a aquests projectes que ara no es podran tirar endavant...

La remodelació de les voreres de Francesc Cairat no la farem aquest any. També volíem fer un parell de parcs infantils i de gent gran i només en farem un. A banda, hi havia la idea de l’embelliment de Verge de Canòlich i Francesc Cairat. El que ara farem és el projecte participatiu i ja veurem l’any vinent si ho podem executar.

S’ajornen però no s’obliden?

Si era una prioritat, ho continua sent, però cal veure si és assumible o no.

Quin és l’impacte del coronavirus a les finances del comú?

Sempre hem dit que no el tenim encara quantificat. No tenim la bola de vidre. En el seu dia, jo havia  previst un 20% de davallada d’ingressos, però, amb les notícies que surten, crec que em vaig quedar curt. La caiguda serà entre el 20 i el 40%. Ho veurem amb les primeres facturacions, els retorns que hi ha i com afecta l’impost de construcció, que és una de les majors entrades a les arques comunals.

S’ha aturat la construcció a la parròquia?

Com a referència principal, un dels projectes importants que hi havia, que estava aprovat i preparat a tràmits perquè el propietari el vingui a recollir; em va trucar i em va dir que, de moment no ho farà. Parlem d’una quantitat que voreja el milió d’euros, un import que no recaptarem.

“Sempre ho he dit: quan tingui clar que passa amb les finances comunals, diré si fem aportació al fons de Govern. Si els tinc, donaré els diners i no faré cap propaganda”

Un 20% de descens d’ingressos per un comú que ve d’una situació financera complicada...

Ja vaig dir que això ens situava el límit d’endeutament molt alt, conscient també que l’any més complex serà el 2021. Per tant, prudència i criteri de gestió de contenció.

Què es va trobar a les finances comunals el gener?

Hem aprovat el tancament de comptes del 2019, la radiografia real. Estaven molt millor que el 2018, tancant amb 1,6 milions de superàvit. Hi havia molt reconduït que hem decidit no tirar endavant, com ara amb el passeig del riu. També hi havia un endeutament molt menys important que l’anterior mandat. I tot així, és una situació còmoda en un funcionament normal però complexa amb la Covid al damunt.

Hi ha risc?

Tens menys ingressos i una despesa de funcionament similar. I això et posa en una situació complexa amb el límit d’endeutament. Si cau un 20%, estarem al 185%.

Majoral, al seu despatx de cònsol major.
Majoral, al seu despatx de cònsol major.

Una zona de risc...

Sí, i si el 2021 és més complex, vorejarem el 200%.

I quin ha estat l’impacte social?

Des del minut zero vam ser conscients del que vindria. Vam engegar el projecte de l’hort solidari, que és una petita pedra, perquè els pagesos estan aportant el seu gra de sorra solidari. Hem passat d’unes 35 famílies que anaven regularment a Càritas a 48 en el moment àlgid de la crisi. L’impacte social ja el tenim aquí i encara en tindrem més. També hem creat el fons de solidaritat obert a la ciutadania. Som molt conscients que serà més necessari que mai.

Tenen constància de tancament d’empreses?

Avui, no hi ha més altes o baixes que de costum però encara no ha arribat el moment. Serà quan Govern digui que s’ha acabat, que no ajudi més amb els ERTO i que s’hagi de tornar el que es va deixar a interès zero. Qui llavors no tingui coixí és quan farà el crac.

“La Festa Major va ser un èxit tant pel que fa a la Covid, perquè es van evitar massificacions, com pel que fa a bars i restaurants, que han pogut treballar més que un cap de setmana tradicional”

Amb les dades financeres que ha donat, té vostè clar que no podran aportar res al fons de Govern?

No. Sempre dic el mateix: quan tingui clar què ha passat, ho diré. Si genero un dèficit brutal, no podré ajudar. Si els tinc, donaré els diners. No faré propaganda en aquest sentit.

Algú l’ha fet?

Fa molts mesos que es parla i ningú ha donat encara res.

I amb moltes crítiques cap a algun altre comú...

Hem tingut una posició molt clara des del minut zero: clara i real. Per tant, davant d’un fet tan palpable i que és de sentit comú i de responsabilitat, poc més puc dir. Amb una economia familiar dones el que et sobra, no el que necessitis per menjar. No puc donar allò que em cal.

Quin és el termini marcat per prendre una decisió?

Finals d’any. És quan tindrem clar que ha passat el 2020.

Vostè demana garanties de quin destí tindran els diners, si és que els pot donar?

Si podem col·laborar, Govern farà la gestió que cregui. Al final, ajudaran en la gestió general de l’Estat. És per contribuir de manera global.

Com veu la polèmica sorgida amb Escaldes?

És una guerra en la qual no entraré. Cada comú gestiona a la seva manera. Són formes de veure les coses diferents. La discrepància és un punt positiu perquè fa avançar la situació. I penso que Govern i el comú han arribat a una entesa. L’important és que després d’aquestes discrepàncies s’ha fet un treball conjunt per un consens i uns diners que aniran al fons.

“Si em feu mullar, diria que no farem cap fira, però cal veure com evoluciona tot. A casa sempre diem que després d’una pedregada ve el bon temps. I amb la Covid confio que també passarà”

El Govern deu encara diners de les transferències del 2017....

És un tema recurrent a les reunions de cònsol. Ja l’anterior legislatura es va fer una demanda i es va pagar una part. Queda la segona, que també s’ha reclamat. No l’hem rebut.

I han tingut resposta?

Tampoc. Ni escrita ni verbal.

Quants diners suposa per Sant Julià?

Uns 700.000 euros.

Quines mesures s’han pres per afrontar la crisi del coronavirus i quines es prendran?

Ja se n’han pres moltes: fons i hort solidari, ajornament i fraccionament dels impostos, condonació d’alguns, rebaixa global d’un 10%... De cara al futur, cal veure com evoluciona tot. Si es pot recuperar l’economia, l’ajuda no caldrà. Per ara, no hi ha un pla d’ajuts previst. I, vinculat, tenim un projecte per ajudar al productor de quilòmetre zero a què pugui treure el producte a la parròquia. L’objectiu és treballar conjuntament amb productors i consumidors, sigui hotels o restaurants, per fomentar aquesta compra. El futur passa per canviar els hàbits per estar preparats, si torna a venir alguna cosa així, per ser totalment autònoms. I una altra cosa que hem fet és que el fons de cohesió social, que ja existia, en cas de necessitat, sense cap tràmit intern, immediat d’avui per demà, podrem passar diners des de qualsevol partida pressupostària.

Josep Majoral, al comú lauredià.
Josep Majoral, a la seu del comú lauredià.

Quines inversions s’han salvat pel 2020?

Les més urgents, com ara poder donar aigua al quart de Nagol. Allà hi ha edificis a mig construir i un cop estiguin acabats, sense el dipòsit, s’hauria patit per subministrar-la. Era una obra prioritària. També mantenim el projecte del nou magatzem de la deixalleria, ja que el personal està distribuït per tota la parròquia i en males condicions. Si no hi ha canvis, es farà a la Margineda, davant Automòbils Pyrénées.

Quin balanç fa de la festa major, sobretot pel que fa al compliment de les mesures sanitàries?

En faré dos. El primer, en el context de la Covid-19, és positiu. Ha estat un èxit. Van ser actes molt pensats amb el criteri d’evitar massificacions. Es va aconseguir totalment. A la plaça tothom estava assegut i guardant les distàncies amb gent que controlava que es dugués mascareta. Sempre vam apostar per dos actes paral·lels perquè no tothom es concentrés al mateix lloc. També ha estat un èxit en el fet que restaurants i bars necessitaven l’impuls de l’administració per tornar a aixecar el cap. Volíem que la festa ajudés i se’ns ha fet arribar l’agraïment perquè els ha permès treballar més que un cap de setmana tradicional.

“El nostre projecte per revitalitzar la parròquia és que esdevingui la de l’educació, la recerca i la innovació; això donaria un canvi a Sant Julià”

S’han pogut evitar les festes paral·leles tipus botellons?

En certa manera. Vull agrair al ministeri d’Interior la col·laboració que hem trobat tant durant la festa com abans i després. És un tema que ens preocupa. Hem trobat una millora en aquest sentit. Per la festa major, vam fer diverses reunions amb la policia i vam insistir en la por que teníem pel no control per part del comú fora dels actes i a zones apartades. El resultat és que no hi ha hagut més botellons que un cap de setmana normal, però no ha estat la disbauxa de continuar la festa fins a les sis del matí.

Tornarem a veure fires a Sant Julià?

Sí, si la situació sanitària ens ho permet. Al juny teníem una prevista de les energies i no va poder ser. Ara estem pendents de la ruta de la Tapa. De cara a l’any vinent teníem previst alguna novetat tot i que tot pendent de la situació sanitària.

Hi ha opció de fer-ne adaptades a la Covid-19?

Davant de tot ha de prevaldre la seguretat i el sentit comú. Sanitat pot autoritzar alguna cosa però si nosaltres no ho veiem clar, no ho farem. És complex tenir un control en una fira que vol que la gent es vagi movent. Si em feu mullar, avui, diria que no en farem cap, però cal veure com evoluciona tot. A casa meva, que venim de pagès, sempre diem que després d’una pedregada ve el bon temps. I amb això confio que també passarà.

Aquest dilluns es compleix un any de l’esllavissada a la Portalada...

Govern ha posat els mitjans sobre els terrenys. La zona està assegurada i, per tant, el risc no hi és o és petit i està controlat. Paral·lelament, s’ha adjudicat l’assegurament de l’obra de forma definitiva i, després, caldrà entrar en tot el tema burocràtic, tota la part de veure com funciona entre assegurances.

Què va fallar?

Sóc totalment incapaç de dir què i qui. Ara s’haurà d’esbrinar i s’ha d’esclarir a poc a poc per arribar a una conclusió final.

“Sé que si fem una bona gestió, es donarà credibilitat al projecte de Tercervia, però també hi ha la pressió que em poso jo mateix per estar a l’altura del que espera el ciutadà”

Es podrà tornar a evitar fets similars?

Es va fer un canvi del reglament de construcció que apunta en aquest sentit. Malauradament, quan hi ha un accident d’aquest estil és quan es modifiquen les coses i el canvi van en detriment d’alguna cosa. En aquest cas, de facilitar la construcció i a favor que, si torna a passar, algú pugui fer front a la problemàtica. Comparteixo que es persegueixi aquesta seguretat? Sí. Comparteixo que hagi d’anar a càrrec de la persona que vol construir amb uns avals bancaris? En certa manera. Al final, volem protegir tant que, pot ser, la gent no faci res. Tinc la por que aquest reglament no ha buscat prou l’equilibri entre la seguretat i un bloqueig que es pot arribar a produir.

Com a una de les parròquies amb territori al Madriu, s’ha de permetre l’accés rodat?

El que contempla la regulació de la vall que s’està ultimant és que no es podrà anar ni en moto ni en bicicleta, exceptuant vehicles oficials, com policia o banders. I per la part que afecta Sant Julià, els ramaders que tinguin bestiar i amb una autorització. Hem de ser conscients del que tenim entre mans: un patrimoni. Si el volem explotar i preservar, no toca un accés rodat i hem de complir unes normes.

Un comentari habitual és que, fins ara, s’ha invertit poc al centre del poble...

El nostre projecte per revitalitzar la parròquia és que esdevingui la de l’educació, la recerca i la innovació. Això donaria un canvi a Sant Julià. Es treballa amb tots els actors per muntar el projecte i després caldrà buscar finançament.

Sent una pressió extra per ser l’únic comú de Terceravia de cara al futur del projecte polític?

Per una banda, sí. És cert que si fem una bona gestió, es donarà credibilitat al projecte. Però també hi ha la pressió que em poso jo mateix de cara a la resposta que espera el ciutadà. Venim de quatre anys de manca de gestió i crec que el canvi de color polític és en aquest sentit: voler una parròquia neta, amable i dinàmica. És una pressió que em poso jo sol d’estar a l’altura del que espera el ciutadà.

Etiquetes

Comentaris (3)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.