Diversand està a punt de complir dos anys. Quin balanç en fa?
Aquesta tardor. El balanç és molt positiu. Ara comencem a veure els fruits de tot el que hem treballat i fet. Cada cop ens coneix més la societat i les institucions; fem formacions a escoles i col·laborem en projectes. Tot cau pel seu propi pes i quan expliques i formes a la gent i veu que el que demanem és de sentit comú i són drets humans, tot es posa al seu lloc.
Cal encara celebrar un dia de l’orgull?
I tant. S’ha de fer memòria i s’ha de seguir lluitant. És el dia de la dignitat. Neix perquè, històricament, el col·lectiu ha patit abusos i discriminacions. S’ha anat lluitant i aconseguint coses però queda encara molt a fer i per aconseguir. Aquestes dates són importants perquè, si estàs a fora, no ets conscient d’aquestes discriminacions que existeixen.
“Tot cau pel seu propi pes i quan expliques i formes a la gent i veu que el que demanem és de sentit comú i són drets humans, tot es posa al seu lloc”
A Andorra també?
A tot arreu. Moltes vegades són microdiscriminacions, mirades o comentaris. I els buits legals, que també ho són.
I encara n’hi ha a Andorra...
Evidentment. Sobretot amb relació amb les persones transsexuals. L’ideal seria que hi hagués una legislació especifica LGTBIQ+. No es tracta només de dir que no la gent del col·lectiu no han de patir discriminacions sinó també què fem perquè això no passi i quins mecanismes posem. Això passa per una educació més inclusiva i per formar les noves generacions en diversitat. Cal pensar que el fet que no es denunciïn discriminacions no vol dir que no n’hi hagi.
Ara que ho diu, hi ha molts fets que no es denuncien?
A tot arreu. Molts cops has d’estar empoderat i tenir un suport que no es té per denunciar. A vegades és més fàcil normalitzar certes situacions que alçar la veu. I això passa a tot arreu, a Andorra també. No parlo d’agressions necessàriament, sinó també de comentaris i altres coses.
Quins serien els principals aspectes a millorar a Andorra pel que fa al col·lectiu LGBTIQ+?
Estaria bé que tot estigués millor regulat. Pensem que cal començar per l’educació; és la clau de la transformació social. Ja anem en aquesta línia, amb formacions escoles, a mestres i a qualsevol entitat que ens ho demani.
Fins i tot a partits polítics...
Evidentment. La societat ha d’estar formada. Però que quedi clar: no hem de responsabilitzar només la classe política. És una responsabilitat compartida.
“L’ideal seria que hi hagués una legislació especifica LGTBIQ+. No es tracta només de dir que no la gent del col·lectiu no han de patir discriminacions sinó també què fem perquè això no passi i quins mecanismes posem”
Els últims mesos, als països de l’entorn, s’ha denunciat un increment de les agressions físiques contra gent del col·lectiu. S’ha detectat també a Andorra?
No. Som un país bastant segur i això és un aspecte positiu. Per això pensem que podem fer un país molt pro LGTBIQ+ com és Malta. El fet de ser petits i aquesta seguretat pot ser un punt important a nivell del col·lectiu. Parlo sempre a nivell físic. Per exemple, molts cops, qui ha patit assetjament escolar ens ho fa arribar ja parlant del passat.
Creu que Diversand ha ajudat al fet que sigui més fàcil sortir de l’armari?
Depèn de la lletra. No totes tenen la mateixa acceptació social. Tots els col·lectius LGTBIQ+ tenim una lluita comuna per la igualtat però cadascun té la seva circumstància. No és el mateix ser gai que ser lesbiana o transsexual. S’ha lluitat i ara hi ha més acceptació social. Per això fem la lluita amb la T que és la que està menys acceptada i la que genera més polèmica per aconseguir que pugui estar com la resta de lletres.
S’ha avançat en demandes com ara legalitzar el canvi de nom?
En aquest sentit no. Sabem que són coses lentes i per això ferm la nostra feina. La nostra idea és que els legisladors puguin tenir la informació per decidir.
Pel que fa a les unions civils, ara volen que la denominació sigui casament...
Pensem que el nom ha de ser matrimoni. Fer distincions, ni que sigui nominals, ja és una discriminació en si mateixa. El llenguatge, per molt que hi hagi els mateixos drets, també pot discriminar. I no entenem el perquè d’aquesta diferència.
“Pensem que el nom ha de ser matrimoni. Fer distincions, ni que sigui nominals, ja és una discriminació en si mateixa”
A nivell dels altres col·lectius, quin és l’estat de la situació?
Amb les persones bisexuals encara hi ha prejudicis i les lesbianes també pateixen un tema de masclisme. Són coses transversals i que es lliguen. Al final, tot és fer educació.
Quants tallers heu fet a les escoles?
El coronavirus ens ha limitat, però les hem fet a docents a l’andorrana de Santa Coloma i també la de segona ensenyança d’Ordino. També preveiem pròximament al Janer i a la de primària d’Encamp. I també als estudiants de ciències de l’educació de l’UdA.
Us costa que us deixin fer-les?
La veritat és que últimament ens criden ells. Ens contacten els mateixos centres.
Comentaris (5)