La concessió del servei va provocar polèmica des del primer moment. Quan el Govern la va donar, l’octubre del 2017, a l’actual gestor, ja es va iniciar el procés que ha acabat davant el TC. Etna Serveis va presentar llavors un recurs contra la decisió i, un cop refusat, va portar l’afer a la justícia. En una primera resolució, la Batllia els va donar la raó i va ordenar a l’executiu que tornés a valorar les ofertes presentades. S’entenia que l’oferta guanyadora no complia amb dos dels requisits exigits al plec de bases.
El Superior, però, va tombar la situació. L’any passat va sentenciar que l’adjudicació havia estat correcte i, per tant, esmenava els arguments de la primera resolució. Davant aquest revés, Etna Serveis va presentar un recurs d’empara davant el TC. Al·legava principalment que s’havia vulnerat el seu dret a la jurisdicció, ja que s’acceptava la possibilitat de subcontractar les tasques de manteniment i reparació de les bicicletes quan, al seu entendre, són “indispensables i constitueixen el nucli principal del funcionament del servei”. I recriminava que la sala administrativa havia considerat aquests treballs com a “prestacions accessòries” sense una motivació clara.
El TC analitza, justament, si el Superior fonamenta o no la resolució, tot recordant que “la motivació de les decisions judicials és una garantia essencial pels justiciables que deriva lògicament del dret a un procés degut”. Ara bé, entenen els magistrats que “si bé una decisió judicial ha d’estar sempre motivada, no és necessari que la motivació sigui detallada, en particular si el tribunal es fonamenta en una disposició legal específica, descartant qualsevol possibilitat d’èxit del recurs”.
I, en aquest cas, el Superior es va basar en l’article 42 de la Llei de contractació pública, que “estableix la possibilitat per a l’adjudicatari de subcontractar la gestió de prestacions accessòries”. Segons el TC, es va fonamentar en “la interpretació d’una disposició legal que no pot considerar-se ni incoherent ni absurda així com en una disposició del contracte que autoritzava les subcontractacions. Per tant, s’entén que “la sala administrativa va motivar de manera coherent i clara la seva decisió”.
D’aquesta forma, els magistrats entenen que no s’ha vulnerat cap dret d’Etna Serveis. Per això, desestima el recurs i, de fet, ni tan sols l’admet a tràmit. D’aquesta forma, el litigi queda, per ara, tancat i l’adjudicació del servei de bicicleta elèctrica compartida definitivament validada per la justícia.
Comentaris