Així doncs, segons es va explicar durant la vista oral, Parramon va apropiar-se de 90.000 euros del seu client. La defensa havia presentat un recurs a la sentència de Corts (que el va condemnar a divuit mesos de presó el 2022), exposant que l’incompliment del pagament va ser involuntari, ja que Parramon “va pagar tot el que va poder; el 66% de la responsabilitat civil”. El lletrat va exposar que a causa dels “reduïts mitjans econòmics” del seu client, “té dret a acollir-se al criteri extraordinari”. A més afegien que degut a la inhabilitació que li impedeix exercir la seva professió, la qual cosa complica que pugui assumir tot l’import.
Des de la fiscalia, assenyalaven que el supòsit d’excepció no es pot aplicar perquè va superar el temps establert per al pagament de la responsabilitat civil (tres mesos que va allargar fins als divuit; i l’abonament encara no és íntegre), i el mateix en pensa el Superior, que ha desestimat el recurs presentat per la defensa, negant així l’anul·lació dels antecedents penals. La resolució de la sentència no ha agradat a la defensa, que ja ha avisat que portaran el cas al Tribunal Constitucional.
Comentaris (5)