Parramon va ser considerat culpable d’un delicte d’apropiació indeguda. S’entenia que s’havia quedat uns 90.000 euros d’un client que el va acabar denunciant. En el seu dia, se li va imposar una pena de 18 mesos condicionals -reduïts a sis en aplicar-li dos indults-. Només entraria a presó si no complia amb la responsabilitat civil. És a dir, si no tornava els diners. I al març no ho havia fet, al·legant que no disposa dels mitjans econòmics necessaris, en part perquè, justament, una pena accessòria de la sentència era la seva inhabilitació durant cinc anys, decisió que va acabar tombant el Constitucional, però tot just el passa gener.
El passat març, el Tribunal de Corts va constatar que aquest pagament no s’havia efectuat. I va dictar un aute en el qual s’establia que la pena passava a ser ferma. I, per tant, havia d’entrar a la Comella. A aquesta decisió va presentar un recurs, amb el suport de més de 70 advocats. Aquest escrit és el que s’ha defensat davant el Superior.
Amb un anunci important: els diners ja estan pagats. Per “un tercer”, segons s’ha explicat. Parramon ha assegurat, en el torn de paraula final, que no sabia qui era el seu benefactor. Tot s’hauria coordinat a través d’un lletrat espanyol, que hauria contactat directament amb el denunciant. Per això, s’ha defensat que ja no tenia sentit l’aute de presó.
Una decisió de Corts que, a més, a l’entendre de la defensa de Parramon, tampoc era justa. I és que ha recordat que “el meu patrocinat no té mitjans econòmics i no pot donar lloc a la responsabilitat civil derivada del delicte”. I, ha argumentat, “no tots els impagaments han de suposar la privació de llibertat; si el que hi ha és una impossibilitat del condemnat, això recau”.
En cas contrari, ha advertit, existiria una discriminació. “Qui és ric i pot pagar no va a la presó; el que no té diners, sí”, ha advertit el lletrat, tot preguntant al tribunal si “volen una discriminació per raó de riquesa”. El mateix Parramon, ja en la seva intervenció, ha volgut posar en relleu que “mentre he estat inhabilitat no he pogut tenir ingressos”.
El risc de presó, però, encara existeix. La fiscalia s’ha oposat de forma clara al fet que s’accepti el recurs. “Li van donar un any per pagar i no ho ha fet”, ha remarcat. A banda, ha indicat que “no seria una presó per deutes” sinó pel fet de no complir “una condició” de la sentència. Sobre el fet que un tercer hagi abonat els diners, el ministeri públic s’ha mostrat escèptic. “El que hi ha és un acord extrajudicial per la responsabilitat civil però no vol dir que s’hagi pagat”, ha afirmat.
Comentaris (2)