El facultatiu va impulsar entre finals dels vuitanta i inicis dels noranta una consulta especialitzada en nutrició i un laboratori on va desenvolupar una “fórmula miraculosa” per aprimar-se. El producte el va comercialitzar i va acabar rebent fins a 92 denúncies de clients, que van desenvolupar importants efectes secundaris. Malgrat això, va continuar venent el producte per correu. Tot va acabar amb una condemna de l’Audiència Provincial de Còrdova per un delicte contra la salut pública.
Paral·lelament, va ingressar cent milions de pessetes (uns 600.000 euros) a un banc andorrà. També es va casar. I va comprar un pis a Ordino que, el 2007, va posar a nom de la dona. Llavors, la sentència a Espanya va esdevenir ferma i ell va haver d’ingressar a presó. La parella es va vendre l’immoble.
Poc després, ella va presentar una denúncia davant la policia. Explicava que l’home l’havia amenaçat des de la presó i, també, assegurava que el pis s’havia comprat amb diners provinents de l’activitat il·lícita per la qual el metge complia condemna. La justícia andorrana va estirar el fil i va iniciar el procediment, que ara fa uns mesos va acabar davant el Tribunal de Corts. Els magistrats, llavors, van entendre que no es podia condemnar ni el facultatiu ni la seva exparella.
La fiscalia ha presentat recurs i, aquest dijous, davant del Superior, ha tornat a demanar la condemna per a tots dos. Ha lamentat especialment el fet que la resolució de primera instància hagi considerat que l’activitat que feia el processat no era pas tràfic de drogues. Que les substàncies que acabava venent, entre elles Diazepan, eren, al cap i a la fi, medicaments. Des del ministeri públic s’ha posat el crit al cel davant aquesta interpretació que, s’ha alertat, va en contra de la que ha estat la doctrina habitual en casos similars per part de la justícia andorrana.
“Aquestes substàncies són estupefaents; diferents dels medicaments”, ha remarcat. Així, ha afirmat que “als anys noranta vendre Diazepan sense recepta era vendre una droga tòxica”. I, per tant, un delicte que comporta que comprar béns immobles amb els diners aconseguits “és blanqueig”. El fiscal ha reiterat que “parlem d’una conducta delictuosa que sempre ha estat tipificada al Principat”. Per tant, entén que cal revocar la sentència i imposar la pena ja demanda davant Corts: tres anys de presó al metge, una multa d’un milió d’euros, l’expulsió definitiva del país i comissar tots els béns de l’acusat, que resten com a propietat de la seva exparella.
A la vista davant del Superior, només ha pogut intervenir la defensa de la dona. La representació lletrada del metge no ha estat autoritzat a parlar, ja que va presentar fora de termini la resposta al recurs de fiscalia. L’advocada vol evitar que es comissin els fons que encara té la seva clienta, provinents de la venda del pis. Ha argumentat, en primer lloc, que el ministeri públic intenta fer “una doble qualificació”, ja que el que demana és una condemna vinculada al tràfic de drogues quan “els fets ja van ser jutjats com a un delicte contra la salut pública”. A banda, ha posat en relleu que no es pot provar que els diners provinguessin directament d’aquella activitat il·lícita, ja que el metge, a banda de la distribució de pastilles, també portava una consulta totalment legal.
Comentaris