Per entendre la situació, cal ficar-se en context. L’individu va exercir com a metge als anys 80. Sembla que era molt bo, perquè tenia al seu càrrec una consulta de nutrició amb deu empleats. Sembla també que, en aquella època, feia molts diners i els invertia en propietats tant rústiques com urbanes, arribant a adquirir una finca a La Moraleja. Més tard, a principis dels 90, va deixar el negoci perquè la competència li va menjar la torrada.
L’home va invertir en la construcció d’un laboratori per desenvolupar una “fórmula miraculosa” per aprimar els seus pacients i va rebre 92 denúncies pels efectes secundaris que provocava la potinga.
Va ser llavors quan va invertir en la construcció d’un laboratori per desenvolupar una “fórmula miraculosa” per aprimar els seus pacients. Compte, el va construir endeutant-se. Segons la seva versió, va comercialitzar el seu producte durant els primers cinc mesos de 1993. En aquest període de temps, va rebre un total de 92 denúncies per part dels compradors pels efectes secundaris que provocava la potinga, fet que va propiciar el bloqueig del seu negoci. Doncs bé, va continuar duent a terme transaccions i fent enviaments per correu, sense distribuïdor oficial. Desenllaç? Una condemna de l’Audiència Provincial de Córdoba per un delicte contra la salut pública i desobediència a l’autoritat, i multes per un valor d’uns 200 milions de pessetes.
A partir d’aquest moment tot comença a embolicar-se. Segons l’acusat, ven la propietat a La Moraleja per fer front a totes les despeses i li sobren 100 milions de pessetes, que acaben a un compte (o varis) d’Andorra. El càlcul matemàtic per esbrinar si la quantitat era suficient ha estat un mal de cap pel fiscal. No ha quedat clar. L’individu assegura, jura i perjura que no va veure un duro de la venda dels seus productes, sinó que el seu soci li va acabar devent 500 milions de pessetes. Aquest és el principal argument per defensar que els diners dipositats a Andorra són legals.
El 2006 va rebre una denúncia per violència de gènere i la parella va explicar a la policia que els diners que van utilitzar per adquirir els immobles procedia de la venda de les ‘càpsules aprimadores’.
L’any 2002 l’home es casa i el 2004 compra un immoble a Ordino i un altre a Sant Petersburg. Només dos anys després, el 2006, se separa de la seva dona, però només en termes fiscals i el pis d’Ordino passa a ser propietat de la seva parella. Què aconsegueix amb això? No cal pensar gaire tenint en compte que, com a mínim, l’any 2002 encara no havia pagat les multes imposades el 1993. Encara falta.
El 2006 ingressa a la presó per complir la seva condemna -la de la potinga- i llavors rep una denúncia per violència de gènere efectuada per la parella. La dona declara que ha rebut amenaces -fins i tot de mort-, a través d’una carta del seu marit on li avisa que no intenti vendre el pis d’Ordino. A més a més, també explica a la policia que els diners que van utilitzar per adquirir els immobles procedia de la venda de les ‘càpsules aprimadores’. Ja la tenim emmerdada. Comença la investigació, la qual s’allarga fins al dia d’avui.
L’individu s’enfronta a tres anys de presó, una multa d’un milió d’euros, l’expulsió definitiva del país i la comissió de tots els seus béns.
Un diu que els diners són de la venda de la finca, l’altra que són de la potinga, les dates no coincideixen, els números tampoc i no hi ha cap fet provat. “Senyor fiscal”, declarava aquest matí l’acusat. “Fa molts anys de tot plegat. Porto 13 judicis en 27 anys, sóc bipolar, tinc trastorn obsessiu compulsiu i asperger. I sóc superdotat. De petit la meva àvia em va dir que arribaria juny i miri on he arribat, a la carcel”. I ha afegit que “el meu soci es dedicava a tirar empreses a terra a Espanya i Mèxic. Té un munt de denúncies per publicitat enganyosa de productes pel cabell, tenia 10.000.000.000 de pessetes en negre i ningú el va tocar, perquè està connectat amb les ‘cloacas del estado’”. Què més es pot dir?
En definitiva, l’home sí que va aprimar els seus pacients. Les seves butxaques, concretament. Sembla l’únic fet provat. Això i que tot plegat és un bon embolic. La fiscalia demana la pena de tres anys de presó, una multa d’un milió d’euros, l’expulsió definitiva del país i comissar tots els béns de l’acusat, que resten com a propietat de la seva exparella, considerant més que obvi el blanqueig de capitals. Per la seva banda, la defensa demana l’absolució i, en cas que se li comdemnés, complir només un any de presó provisional i efectuar un pagament de 10.000 euros.
Comentaris (1)