Per què va decidir presentar-se al XV Premi Carlemany per al Foment de la Lectura?
És un premi tremendament prestigiós, sobretot perquè el concedeixen els lectors, i això és tot un orgull. Ja havia guanyat amb ‘Nascuts per ser breus’ el Premi Joaquim Ruyra, un guardó juvenil molt important, i també havia rebut el suport dels lectors, perquè aquell llibre va obtenir el Premi Menja Llibres i el reconeixement del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil. Per tant, confio molt en el criteri dels lectors joves. Si ells consideren que és un llibre que val la pena que es publiqui, endavant. Presentar-se al Carlemany era també un repte per veure si continuava tenint el favor del públic.
‘El centre del món’ parla dels diners, de les desigualtats i de les decisions que marquen el futur. D’on neix aquesta història?
Venia d’escriure distopies que retrataven la nostra societat d’una manera molt elaborada, però tenia moltes ganes d’escriure una novel·la realista. Volia posar paraules a la realitat dels joves en el trànsit cap a la vida adulta i, en aquest cas, els diners són una excusa per parlar de moltes altres coses. Són el motor que desencadena diferents trames i que permet fer una radiografia més profunda del que significa tenir 17 anys i presentar-se davant del món havent de decidir què faràs amb la teva vida. És una pregunta que tots ens hem fet alguna vegada.
“Un llibre sobre educació financera, tractant els joves, no com a víctimes o amb aquesta codependència sinó com a protagonistes capaços d’entomar el seu propi futur i la seva pròpia vida i fins i tot ajudar als pares, em venia molt de gust”
I tant!
També tenia ganes d’abordar el tema dels diners, que continua sent gairebé un tabú i que apareix molt poc a la literatura, especialment a la literatura catalana. Sovint, els pares passen la vida preguntant als fills què volen fer i dient-los que es dediquin al que els faci feliços, però no es parla dels diners. És un tema que s’amaga. I els joves no són ingenus, s’adonen que moltes vegades els adults tampoc fan exactament el que voldrien, sinó allò que les circumstàncies econòmiques els permeten fer. Els diners condicionen la vida de tothom. Sense diners és molt difícil viure com voldries, i això és una realitat absoluta que sovint preferim ignorar. Qui més qui menys acaba prenent decisions condicionades per l’economia. Per això em sorprèn que sigui un tema tan poc tractat a la literatura, tenint en compte fins a quin punt marca les nostres vides, i el moment en el qual ens trobem actualment de crisi geopolítica, de crisi de deute mundial, el canvi econòmic que s’està produint cap a la digitalització que els pares dels joves. Per tant, estem en un moment social de canvi de paradigma econòmic i no n’estem parlant.
I d'aquí va sorgir la idea del llibre.
Tenia la sensació que faltava començar a parlar d’aquestes coses i que siguin probablement els joves els que acabin prenent el relleu, com passa en aquest llibre, també amb temes econòmics. Un llibre sobre educació financera, tractant els joves, no com a víctimes o amb aquesta codependència sinó com a protagonistes capaços d’entomar el seu propi futur i la seva pròpia vida i fins i tot ajudar als pares, em venia molt de gust. A més he pogut evocar moltíssima literatura catalana, perquè he convertit la Paula en una noia terriblement interessada en la literatura, té unes passions molt clares, però és molt conscient de les limitacions econòmiques que tenen aquestes passions.
Hi havia una certa pressió, tenint en compte que el llibre anterior va funcionar molt bé entre el jovent?
Em permetré citar aquí Lamine Yamal [riu] com a referent intel·lectual. Ell deia que pressió era veure els seus pares buscant-se la vida quan no tenien diners. Això sí que és pressió. I crec que és una reflexió magnífica. Pressió per escriure un llibre? En absolut. Escriure és probablement el plaer més gran que tinc. Ja faig altres feines per guanyar-me la vida, així que he gaudit fins a l’última línia d’aquesta novel·la. Sempre encaro la literatura com un plaer personal, una experiència íntima. Al principi, penso poc en si agradarà o no als lectors, perquè crec que quan escrius només pensant a agradar, no acabes escrivint bé. Entenc que hi ha qui escriu pensant en el mercat o en el producte, però no és la meva manera de treballar. La pressió perquè sigui un èxit no existeix. Potser hi ha una mica de por que no interessi, però si no interessa, es queda en un calaix. De fet, ja tinc dos llibres més en un calaix esperant veure si algun dia surten [riu].
“Sovint sembla que la literatura juvenil només pugui moure’s entre la fantasia, el romanç o el terror. I aquest llibre surt d’aquests esquemes. Per això, els lectors joves no només m’han donat un premi, sinó que probablement han fet possible que el llibre existeixi”
Sembla que està agradant, almenys així va ser amb el grup de joves que el van escollir com a guanyador del premi.
És un honor, perquè sincerament crec que aquest llibre difícilment hauria tirat endavant sense el suport dels lectors joves. Moltes editorials probablement m’haurien dit que tracta un tema massa específic o poc comercial. Sovint sembla que la literatura juvenil només pugui moure’s entre la fantasia, el romanç o el terror. I aquest llibre surt d’aquests esquemes. Per això, els lectors joves no només m’han donat un premi, sinó que probablement han fet possible que el llibre existeixi. Els estic molt agraït perquè em permeten continuar una trajectòria literària pública i evitar que els llibres es quedin al calaix. A més, el Premi Carlemany és un guardó molt important, que han rebut escriptors i escriptores molt reconeguts. Ho visc com una empenta molt seriosa a una trajectòria que, fins ara, està anant bé, però que necessita continuïtat perquè tingui sentit.
Es comenta sovint que costa implicar els joves en la lectura, sobretot en segons quins gèneres. Com ho veu, com a autor de novel·la juvenil?
M’agradaria veure les dades reals, perquè la sensació que tinc és que les vendes de llibres han millorat. Quan semblava que la literatura havia de desaparèixer, els llibres continuen trobant lectors. Crec que el que cal és oferir propostes valentes i llibres que connectin de veritat amb els joves, i que els editors i editores siguin prou valents per treure llibres que siguin atrevits i que facin propostes noves. Amb ‘Nascuts per ser breus’, que no paro de girar pels instituts i encara agrada molt, jo veig converses, tinc converses amb els lectors que són, diguem-ne, molt aprofundides. És a dir, que els nanos, jo no tinc aquesta sensació, clar, que de tant en tant et trobes un grup que està més desconnectat. Però, en general, si el llibre els entra bé, crec que és una cosa que ha passat sempre, els lectors hi entren a fons. I, de fet, la literatura és probablement la millor eina que tenim des de l’ensenyament i des de la llengua catalana de contrarestar, segurament, aquesta distracció contínua, aquest bombardeig constant, aquesta incapacitat de concentrar-nos que es deriva d’aquest consum massiu de les xarxes, que ens impedeix concentrar-nos més enllà de 20 segons. La literatura és una cosa que t’obliga a estar pel llibre, no és com quan estàs veient un partit de futbol que ho fas amb dues pantalles. Llegir o llegeixes mirant el llibre i prou o no te’n surts. Per tant, si comencem a fer llibres que aconsegueixin ficar els lectors en aquest flux de pensament aprofundit, segurament estarem revertint molts dels problemes que tenim a l'ensenyament. Espero que aquest llibre contribueixi humilment a què els lectors estiguin llegint unes quantes hores.
“El llibre toca temes com l’emigració, el despertar de la sexualitat, els perills digitals o les tensions familiars provocades pels diners”
El llibre acaba de sortir. Ha començat ja a rebre ‘feedback’?
Alguns amics ja l’han llegit molt ràpid, però això no compta gaire perquè són amics meus [riu]. Ara tinc ganes que arribin les primeres ressenyes i opinions dels lectors. La proposta és arriscada i va molt més enllà de l’educació financera, que és el fil conductor. El llibre toca temes com l’emigració, el despertar de la sexualitat, els perills digitals o les tensions familiars provocades pels diners. També parla de com els diners poden unir o separar les persones, i fins i tot corrompre les relacions. A més, hi ha una mirada molt present a la geopolítica i als canvis econòmics globals: la pèrdua de poder econòmic dels Estats Units, la crisi del deute o la desdolarització de l’economia mundial. Són qüestions que veiem en directe i que afectaran especialment les generacions joves.
Aquest dimarts rep a Andorra el premi. En té ganes?
Moltíssimes. A més, és el XV Premi Carlemany, una xifra molt simbòlica. És un any especial perquè coincideix amb el quinzè aniversari de la refundació del premi com a Premi Carlemany per al Foment de la Lectura. Crec que avui el Carlemany és un dels premis literaris més importants d’Andorra, i estic molt content de poder viure aquest moment al costat del Govern d’Andorra i de tots els implicats en el projecte. I també tinc moltes ganes de conèixer els joves que van formar part del jurat i saber què els va portar a escollir la novel·la. Em fa molta il·lusió parlar amb ells.
Comentaris