Cots es troba a disposició de les autoritats espanyoles, i més concretament intern a la presó de Brians, des del febrer del 2020. França el va entregar després que complís una condemna que tenia pendent al país per un furt a la Guingueta d’Ix. Allà hi havia arribat després de ser alliberat per Andorra, on havia fugit el desembre del 2018 després de cometre l’atracament a l’hotel Alp, de Masella, pel qual se l’havia de jutjar aquest dijous.
Al Principat, el veterà delinqüent, que acumula condemnes i estades a presons i centres psiquiàtrics -des dels 18 anys ja li van ser diagnosticats els evidents problemes mentals que estan darrere de moltes de les seves accions-, va ser localitzat per la policia en un hotel d’Encamp on pretenia fer estada. Des del moment que va ser enxampat, va romandre intern al centre penitenciari de la Comella. La fiscalia el va acusar d’haver intentat entrar i robar en una casa d’Auvinyà i de blanqueig de diners, tot al·legant que els 1.390 gastats en una armeria provenien, justament, de l’assalt a l’hotel català.
El procés es va allargar durant mesos però es va tancar amb l’absolució de Cots. Ni el Tribunal de Corts ni el Superior van considerar que hi hagués prou elements per considerar que el ‘Rambo’ era culpable dels delictes que l’imputava el ministeri públic. Abans fins i tot de la segona resolució, se’l va alliberar, això sí, amb una ordre d’expulsió de deu anys. Va marxar via França, on va complir una condemna pendent, i finalment se’l va entregar a Espanya.
Aquest dijous, el jutjat penal 4 de Girona havia d’acollir el judici per l’atracament a Masella, d’on Cots s’hauria endut un botí de 17.211 euros. Abans de la vista, i com recull 'El Punt Avui' i altres mitjans catalans, el jutge va demanar que se’l sotmetés a un examen mèdic. Es volia comprovar si podia ser interrogat amb garanties i, sobretot, si entenia les conseqüències que podia derivar la vista per a ell.
I el resultat va ser contundent. El metge que el va examinar va deixar clar que no. De fet, durant el procés, el ‘Rambo’ es va mostrar molt agressiu. Davant aquesta situació, el magistrat va entendre que la millor opció era ajornar el judici, amb un problema: el mes vinent acaba el termini màxim de presó preventiva. Per prorrogar-la caldrà celebrar una nova vista on es pugui adoptar aquesta mesura.
Pel que fa al judici en si, la fiscalia preveia demanar l’absolució. No pas perquè entengui que Costs no va cometre l’atracament. Al contrari, la convicció de l’acusació és que, efectivament, ho va fer. S’entén, però, que existeix una eximent completa per alteració mental. Per tant, no es demana pena de presó, però sí l’internament durant cinc anys en un centre psiquiàtric i cinc més de llibertat vigilada. L’advocat defensor estaria d’acord amb aquesta mesura, però demana que el temps d’estada sigui “el mínim imprescindible”.
Comentaris