La diferència de càstig es deu principalment a les accions provades que tots dos van cometre aquella nit del gener del 2020. Després de sopar fora de l’establiment hoteler, van tornar a l’habitació visiblement afectats per l’alcohol i van discutir. I de les paraules van passar a les mans. En el cas d’ell, la va agafar pel coll. Ella li va llançar un got al cap. Tots dos van acabar detinguts.
Durant el judici a Corts, no van negar els fets. Bàsicament, els van atribuir a l’alcohol i van al·legar que no els recordaven per aquesta ingesta de begudes. El que durant tota l’estona van negar és que quan van pujar a Andorra des de la comarca catalana d’Osona, d’on són originaris, ho fessin com a parella. En tot moment asseguraven que només eren amics i que el viatge l’havien fet per comprar un mòbil. L’afirmació és important perquè, bàsicament, evitaven un delicte (maltractament en l’àmbit domèstic) amb càstigs superiors.
I, de fet, era el que volia el fiscal, que demanava que es considerés aquest punt. Davant del Tribunal de Corts no ho va aconseguir i va optar per presentar recurs davant el Superior. La vista es va celebrar el passat juliol i, ara, s’ha conegut la resolució.
Bàsicament, el Superior referma la sentència inicial de primera instància. Per tant, torna a negar que es produís maltractament en l’àmbit domèstic. Entén que només hi havia delictes de lesions, un dels quals, el de la dona, amb un objecte perillós com era el got. I, per això, manté les penes. En tot cas, poca afectació perquè, com ha quedat clar en l’acte de lectura, tots dos viuen fora i difícilment tornaran a venir plegats a Andorra.
Comentaris