Els fets es remunten al 2017. El processat vivia de lloguer en un pis de l’avinguda Carlemany que va oferir a la víctima de l’estafa. Li va explicar que era de la seva germana i que, si li interessava, li podia arrendar. I tots dos van pactar que suposava una renda mensual de 400 euros, però també una fiança de 800.
Mesos després, es va descobrir l’engany. I, lògicament, va interposar denúncia. Ja no només per sentir-se estafat, sinó també per evitar que se’l pogués acusar d’haver usurpat una propietat. A la vegada, va poder formalitzar, ara sí correctament, el lloguer amb l’autèntic propietari de l’immoble, en el qual, de fet, continua vivint.
Fa unes setmanes es va fer el judici. El processat, que fa pocs mesos que ha tornat a Andorra, va admetre els fets. Es va justificar al·legant que “passava gana”, però va reconèixer que “em vaig inventar tota una història” perquè necessitava els diners. De fet, aquestes dificultats econòmiques encara les té, com la seva defensa va voler posar en relleu durant la vista oral. “No tenim res per menjar de moment”, va arribar a assegurar.
La fiscalia havia demanat una pena de dos anys de presó condicional i 3.000 euros de multa. Entenia que existia un delicte d’estafa qualificada en el marc de l’habitatge. El Tribunal de Corts ha estat més benèvol. La pena imposada ha estat només d’un any i no hi haurà cap sanció econòmica. Això sí, haurà de tornar els 800 euros al seu compatriota enganyat. Bé, de fet, només 700, ja que 100 ja es troben en dipòsit judicial.
Comentaris (1)