L’acusat es troba des del mes de juliol, quan va ser detingut, a la Comella. Va ser enxampat perquè les víctimes, després de constatar que dies abans algú havia accedit a l’habitació i els havia agafat diners, havien posat un mòbil amb una aplicació per gravar l’espai. I el van captar quan entrava per segon cop.
Els inquilins van denunciar que els havien agafat dines. En el judici a Corts, però, el processat va negar que s’emportés res. Va al·legar, de fet, que buscava marihuana per calmar “l’ansietat”, però que no en va trobar i va sortir. En canvi, el tribunal sí que va estimar que s’havia emportat bitllets i, per això, el va condemnar per furt en casa habitada. Dos anys de presó, dels quals un ferm. La resta es commutaria per l’expulsió.
Ara, el Superior haurà d’analitzar novament el cas. La defensa criticava la sentència de primera instància pel fet que “es doni per provat que robés diners només amb una simple presumpció”. I va lamentar que “vam demanar que s’agafessin empremtes dactilars i se’ns va refusar”. També va posar en relleu que a les imatges se’l veu entrant a l’habitació, però també “sortint sense res”. Per això, va argumentar que “no es pot excloure de forma raonable que no hi hagi un tercer que fos autor o que ho fessin alguns dels dos ocupants de l’habitació”.
Amb aquests elements, la demanda era clara. Davant el Superior, l’advocada va demanar que la condemna al seu client fos per furt en casa habitada però en grau de temptativa. I que es rebaixés la pena prou per deixar-lo sortir res. A més, entenia que l’expulsió del país només havia de ser per dos anys.
La fiscalia es va oposar al recurs. Des del ministeri públic s’argumenta que “hi ha suficients indicis en autes” per a la condemna, a banda d’apuntar que “la intenció real de l’acusat” era furtar. “Va entrar buscant el que pogués trobar i ho va fer dues vegades”, va afirmar l’acusació.
A banda, va llançar un avís davant els dubtes que la defensa posava de l’existència dels diners suposadament agafats. “Si tots nosaltres hem de demostrar què tenim al domicili ens trobaríem en un grau d’impunitat intolerable. Se’ns pot demanar que justifiquem que tenim un Goya, però no elements quotidians com diners”, va esgrimir, tot indicant que “cap de nosaltres pot demostrar ni tan sols que disposa d’un rellotge que valgui 3.000 o 4.000 euros”. Per això, va demanar que es mantingui el càstig ja imposat per Corts.
Comentaris