La família -matrimoni i dos fills- havia arribat al Principat aquest maig. “Era un projecte familiar”, ha explicat la dona de l’empresonat, que ha declarat en el judici que s’ha fet aquest dimarts davant el Tribunal de Corts. “L’Argentina no està bé culturalment” i buscaven un millor ‘refugi’ per als seus fills, de 18 i 12 anys. “Buscàvem la millor qualitat de vida per als nostres fills”, ha dit el processat, i van decidir traslladar-se a Europa. “Essent extracomunitaris, o era Portugal o era Andorra. I vam triar Andorra”, ha explicat l’home. La dona ha assegurat que la idea era voltar una temporada pel continent i després traslladar-se a Itàlia, d’on ella podia aconseguir la nacionalitat.
Sia com vulgui, el juliol encara eren a Sant Julià. I a la cambra de l’hotel-pensió va ser on la policia el va anar a detenir després que els ocupants de l’habitació del costat presentessin al despatx central amb una gravació feta amb una aplicació de mòbil on es veia l’home accedint a la seva habitació. Feia temps, ha explicat un dels homes en la vista, que trobava a faltar diners a la seva cartera, dipositada a la tauleta de nit. Ara vint euros, després trenta…
Primer va sospitar del company -a qui li van desaparèixer també 500 dels 800 euros que tenia en un sobre- però “sempre me’ls havia demanat quan li feien falta”. Davant els dubtes van convenir deixar un mòbil a l’habitació amb una APP que es posaria en marxa si accedia algú a l’estança. I la sorpresa va ser quan revisant el telèfon van descobrir que era el veí qui havia entrat a l’habitació i van donar per fet que era ell el pispa. Però l’implicat ho ha negat. Bé, l’evidència no l’ha poguda negar.
L’acusació pública reclama dos anys de presó -roman l’home a la Comella des del juliol- per furt en casa habitada; la defensa considera que la reclusió no pot passar d’un any, ferm només la part ja complerta, perquè només hi va haver violació de domicili
El 4 de juliol hauria accedit en dues ocasions a la cambra. Ha explicat que feia quinze dies que esperava els papers per poder legalitzar la seva situació al país i treballar. “Necessitava calmar la meva ansietat” i sabia, intuïa ha dit, vaja, i també ho ha dit la seva dona, que els veïns fumaven marihuana. Pels cops que havien coincidit en sengles terrasses. “No puc prendre ansiolítics perquè sóc diabètic.” Segons la versió de l’home, va saltar la reixa que separa les dues terrasses i es va colar a l’habitació. Segons ell, no acabaria agafant res.
El que va passar és que quan va voler tornar a la seva habitació i sortir-ne, llavors li va semblar haver perdut les claus. I va suposar que li havien caigut a la cambra on havia penetrat. Hi va tornar. D’aquí, assegura, els dos cops que la gravació el va enxampar. Tant l’empresonat com la seva dona han assegurat que llavors no anaven pas malament econòmicament. S’havien venut part de les pertinences que tenien a l’Argentina i els avis dels seus fills també els van donar a mode de regal uns diners més.
Total, que van arribar a Europa amb una mica més de 10.000 dòlars i aquell juliol en tenien 7.800. La dona ja tenia feina a Naturland. Si només va ser per la marihuana que suposadament no havia trobat, ni la fiscalia ni la dona no ho acaben d’entendre. L’home hauria fumat a la dècada del 1990. Però no tindria aparentment cap addicció. Fumar marihuana, s’entén. Per aquesta raó l’acusació pública considera que només podia anar a robar. I és aquí quan li atribueix el delicte de furt en casa habitada i li demana dos anys de presó.
La defensa ha recordat durant la vista que “no hi ha res que acrediti el furt” i ha assegurat que en les imatges gravades amb el mòbil l’acusat no apareix “ni amb la cartera (del veí), ni amb el sobre, ni amb res”. Tampoc la policia no hauria fet del tot bé la seva feina segons el defensor de l’empresonat. “Al sumari no hi consta ni cap fotografia de l’estança, ni el sobre on suposadament estaven els diners, ni la cartera.” “L’únic que es veu en les imatges és que el processat accedeix a l’habitació dels veïns i obre la tauleta de nit”, manté la defensa.
Per això considera que l’únic que se li pot atribuir és la violació de domicili. I potser de forma artificiosa l’intent d’anar a robar una substància prohibida al Principat. Evidentment, els veïns, l’ocupant de l’habitació del costat, no ha dit que tingués ‘maria’. De fet, no ho ha dit entre altres coses perquè el magistrat president, Josep Maria Pijuan, l’ha advertit que segons que digués, potser li haurien de tocar el crostó. En fi, que per a la defensa, la condemna a imposar “no pot superar l’any de presó descomptant el que ja ha estat complert en preventiva i la resta, condicional”. A més, s’ha demanat l’alliberament preventiu amb caràcter immediat. “De furt, res de res.”
Comentaris (2)