La resolució, però, no assumeix íntegrament la tesi del ministeri fiscal, que defensava que l’acusat no era només una ‘mula’ sinó un distribuïdor habitual de cocaïna en el mercat andorrà. La sala l’ha absolt del delicte relacionat amb el cànnabis en gran quantitat pel qual també estava acusat i que incloïa també les modalitats de transport, importació i venda.
L’element central del judici era determinar si el fet que les presumptes vendes no es fessin dins del territori andorrà podia excloure el delicte. La defensa havia sostingut que la droga no tenia com a destinació el mercat del Principat, sinó que l’acusat travessava la frontera fins a Ós de Civís, on els clients acudien a buscar-la. Segons aquesta versió, l’activitat de venda es produïa en territori espanyol i, per tant, Andorra només era una zona de pas.
El Tribunal, però, considera que el simple fet d’introduir la substància estupefaent al Principat ja és constitutiu de delicte, independentment del lloc on posteriorment es pogués produir la venda. La sentència dona per acreditat que l’acusat transportava cocaïna des de l’exterior i la feia entrar a Andorra, una conducta que encaixa en les modalitats de transport i importació.
Durant la vista oral, l’acusat havia negat actuar com un gran distribuïdor i havia defensat que aquell havia estat la primera vegada que transportava cocaïna. Segons el seu relat, habitualment era un altre home procedent de Lleida qui li portava la droga fins a Ós de Civís, mentre ell només hauria fet aquella introducció puntual.
La investigació policial, però, apuntava en una altra direcció. Els agents sostenien que els missatges intervinguts i els seguiments indicaven que l’home baixava fins a la Seu d’Urgell per trobar-se amb el seu proveïdor i posteriorment introduïa la droga fins a Ós de Civís, on la distribuïa a clients.
La fiscalia havia demanat set anys de presó i una multa de 30.000 euros, en considerar que l’acusat tenia un paper rellevant dins del circuit de distribució de cocaïna. La defensa, en canvi, reclamava l’absolució pel delicte relacionat amb el cànnabis i que, en cas de condemna per la cocaïna es limités als 21 mesos que havia passat en presó provisional.
A banda de la pena principal, la sentència acorda el decomís de 12.750 euros procedents del delicte i dels 7.405 euros en efectiu que li van ser requisats en el moment de la detenció, així com altres béns de valor equivalent. El Tribunal no fixa cap responsabilitat civil.
L’home va ser detingut el novembre del 2024 quan agents de la frontera del riu Runer van detectar que transportava cocaïna amagada a l’interior del cos. Inicialment es va informar que portava prop de 44 grams, encara que durant la vista oral es va centrar el cas en els embolcalls localitzats i en la investigació posterior sobre la seva presumpta activitat de distribució.
Després de l’arrest, la policia andorrana i els Mossos d’Esquadra van defensar que es tractava d’una persona amb un paper destacat dins del tràfic de cocaïna cap a Andorra. Les investigacions apuntaven que feia viatges freqüents entre Lleida, la Seu d’Urgell i Ós de Civís i que podria estar introduint droga de manera reiterada.
La Batllia i posteriorment el Tribunal Superior van mantenir la presó provisional durant la instrucció per la gravetat dels fets investigats, el risc de fuga i la possibilitat de reiteració delictiva.
Ara, amb la sentència, el Tribunal valida una part de l’acusació per cocaïna però descarta la responsabilitat penal per la presumpta activitat relacionada amb el cànnabis en grans quantitats. La sentència encara no és ferma i tant el ministeri fiscal com la defensa poden presentar un recurs d’apel·lació davant del Tribunal Superior.
Comentaris