Tot deriva de la forta picabaralla que l’acusat, membre de la unitat de fronteres, va protagonitzar amb un altre agent, en aquest cas, de l’àrea de seguretat ciutadana. Es coneixien de fa temps. Des de l’escola. I, també, al cos, on les seves trobades gairebé sempre generaven guspires, amb improperis i insults d’un cap a l’altra i fins i tot alguna actuació física. Era tan habitual que la resta de companys ho tenien assumit i entenien que, en tot cas, eren bromes, pesades això sí, entre ells.
Els darrers temps, però, aquest intercanvi de paraules va anar a més. Especialment, des que el germà de la víctima va entrar, el 2019, al consell de ministres. En algun cas, el processat hauria fet referències a la figura política, com ara parlant de canvis de jaqueta o amb la relació amb altres membres de l’executiu. I el clima va anar pujant de to.
Tot, va acabar esclatant aquell octubre -qui saps si la tensió lògica que la policia va viure, com a molts altres àmbits, per la pandèmia hi va tenir res a veure-. Els dies previs la tensió entre els dos havia anat a l’alça, sense que la direcció del cos intervingués per frenar-ho. Tot va degenerar en un enfrontament, afortunadament només dialèctic, en dependències policies, a la sortida del garatge de l’edifici administratiu de l’Obach, i davant una desena de companys, molts dels quals testimonis a la vista de Corts. I tots ells coincidien a admetre que les coses es van sortir de mare.
El processat sortia del garatge, com a copilot, d’un cotxe del cos. En veure el seu company, va fer aturar el cotxe i abraonat damunt el conductor i ja amb la finestreta abaixada va començar a deixar anar un seguit d’improperis que la fiscalia considera punibles. Tots en castellà. “Moro de mierda”, “vuélvete a África”, suposats comentaris despectius vers el pare del perjudicat i el seu germà. I encara més “te voy a cortar el cuello” o “haré contigo lo mismo que tus amigos han hecho en Niza”, en referència a un atemptat mortal jihadista que hi havia hagut el dia abans. Un relat que, sense gaires diferències, van anar confirmant els diferents testimonis.
Ara, el Tribunal ha condemnat l’agent de fronteres. Unicament per dos delictes. Un tercer, el de revelació de secrets, ha decaigut. El primer, major, de discriminació per raó d’origen. El segon, menor, per amenaces. En total, 18 mesos de presó, tots condicionals. És a dir, quedaran ‘oblidats’ si en un termini de quatre anys no torna a cometre fets similars. A banda, haurà de fer-se càrrec de les despeses del procés, inclosos els honoraris del policia afectat, al qual també haurà d’indemnitzar amb un euro simbòlic.
En canvi, el que no reflecteix la sentència és cap inhabilitació -la fiscalia la demanava, fins a tres anys-, opció que sí que contempla en alguns casos el delicte de discriminació. Per tant, l’ara condemnat -no en ferm fins que es decideixi si recorre o no al Superior- de moment, podria continuar al cos. Caldrà veure, però, si un cop la sentència esdevingui definitiva, la direcció del cos d’ordre pren alguna determinació pel fet que li constin antecedents penals.
Fonts de la defensa del processat han explicat que, justament, aquest és un dels punts que caldrà avaluar en els pròxims dies. Serà clau per dictaminar si s’accepta el que s’ha dictaminat ara o es presenta recurs davant el Superior. També caldrà veure què fa la fiscalia, que sí que havia demanat una inhabilitació per tres anys.
Comentaris (8)