Riestra havia estat acusat de prendre amb el mòbil imatges dels fills de l’expresident català a una zona restringida de l’edifici de les Columnes on es trobaven per prestar declaració. La instantània va aparèixer poc després al rotatiu espanyol. Arran dels fets, es va obrir una investigació que va acabar amb el processament de l’advocat.
Quan el cas va arribar a Corts, en primera instància es va considerar que s’havia d’absoldre Riestra, que afrontava una pena de 36 mesos de presó i cinc anys d’inhabilitació, a banda de 24.000 euros. El fiscal, però, no va estar d’acord amb la sentència i va presentar el recurs que, ara, ha estat tombat pel Superior.
En la vista de segona instància, el ministeri públic, representat pel mateix Alberca, va voler posar en relleu que Corts havia considerat demostrat que el lletrat acusat havia fet les fotografies de la polèmica, però entenia que això no suposava cap delicte de vulneració de la intimitat perquè el passadís en qüestió no era pas, justament, un lloc privat. De res li ha servit al fiscal haver arribat, fins i tot, a posar sobre la taula resolucions del Tribunal de Drets Humans favorables a la princesa Carolina de Mònaco, que fa portar a la justícia unes imatges que li van fer estant al carrer.
“Captar imatges a la via pública pot afectar el dret a la intimitat”, va assegurar l’acusació pública durant la vista. Al seu entendre, “si això és aplicable a Carolina de Mònaco, difícilment es pot dir que no ho sigui a aquestes quatre persones a qui, aquí, gairebé ningú, ni el mateix encausat reconeixeria”. L’argument, però, no ha estat comprat pel Superior.
En la mateixa vista, Riestra, que s’ha defensat a ell mateix durant tot el procés, no va poder intervenir com a advocat. I é que el fiscal va reclamar no se li permetés parlar com a advocat, ja que havia presentat fora de temps el seu escrit de resposta. El lletrat va convertir, llavors, el dret a paraules, en el seu al·legat, durant el qual va voler remarcar que el ministeri públic “falta a la realitat i ho confon voluntàriament”, ja que el cas de la princesa monegasca havia estat sempre vehiculat a través de la jurisdicció civil, però no pas la penal.
També va retreure que el fiscal iniciés el procediment pel seu compte i sense que, prèviament, hagués cap denúncia dels fills de Jordi Pujol quan aquests delictes s’han de perseguir “sempre amb prèvia queixa dels afectats”. De fet, va recordar que el recurs al Superior l’havia presentat Alberca i, en canvi, la defensa dels Pujol, tot i adherir-se a la vista, no havia apel·lat en segona instància.
Comentaris (3)