Carolina de Mònaco i els germans Pujol

El fiscal general recorre a un cas de la princesa monegasca que va arribar a Estrasburg per demanar al Superior que condemni l’advocat que va fotografiar els fills de l’expresident català al segon pis de l’antiga seu judicial

Quina relació hi ha entra la princesa Carolina de Mònaco i els germans Pujol? Aparentment, cap. En canvi, al Tribunal Superior avui se’ls ha posat al costat Ho ha fet el fiscal general, Alfons Alberca, per argumentar que s’ha de condemnar l’advocat Antoni Riestra per les fotografies fetes  a l’antiga seu judicial als fills de l’expresident català. La sentència de Corts considerava provat que les imatges les va fer el lletrat, però entenia que no hi havia vulneració de la intimitat. Per això el va absoldre, decisió que el ministeri públic demanar revocar.

I, per això, ha presentat recurs davant el Superior, una vista en la qual Riestra, que es defensa a si mateix, ha hagut d’intervenir directament com al processat, en el torn de paraula, però no pas com a advocat. Ho ha hagut de fer així perquè el fiscal ha demanat la seva exclusió de la vista en haver presentat fora de temps el seu escrit de resposta. Malgrat això, les seves últimes paraules han estat tot un al·legat per demanar que es confirmi la resolució de primera instància.

Pere Pujol i Albert Carrillo conversant amb Benjamí Rascagneres.

Relacionat

La fiscalia recorre contra l’absolució de l’advocat acusat de fotografiar els Pujol a la Batllia

En canvi, Alberca ha reclamat que es revoqués aquesta sentència i es condemnés Riestra a tres anys de presó i a pagar una indemnització total de 24.000 euros (6.000 per cadascú dels fotografiats, tres dels germans Pujol i el seu lletrat), així com a cinc anys d’inhabilitació. El fiscal general ha posat en relleu que en la resolució del Tribunal de Corts els fets provats van deixar clar que l’acusat havia fet les fotografies que posteriorment van aparèixer al rotatiu espanyol. La condemna, però, no s’havia produït perquè s’entenia que el passadís del segon pis de l’antiga seu judicial no era un lloc íntim.

Riestra ha hagut d’exposar els seus arguments de defensa aprofitant el torn de paraula que tenen els processats, ja que el fiscal ha demanat i ha aconseguit que no pogués intervenir com a advocat a la vista al·legant que havia presentat tard l’escrit de resposta al recurs d’apel·lació

Tocava, doncs, contrarestrar aquest punt. Per al ministeri públic, el concepte d’intimitat apuntat per Corts “és una interpretació contrària al bé jurídic protegit” i, més globalment, “a la Constitució i al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). I és aquí quan ha volgut citar diverses sentències d’Estrasburg, entre les quals una de favorable a la princesa monegasca que va portar a la justícia les fotografies que se li van fer estan al carrer.

“Captar imatges a la via pública pot afectar el dret a la intimitat”, ha remarcat Alberca. I, ha indicat, “si això és aplicable a Carolina de Mònaco, difícilment es pot dir que no ho sigui a aquestes quatre persones a qui, aquí, gairebé ningú, ni el mateix encausat reconeixeria”.

Per això, ha argumentat que es complien els tres requisits del delicte imputat a Riestra. A la manca de consentiment dels fotografiats i a l’ús d’aparells d’enregistrament gràfic, se sumaria una vulneració de la intimitat que, al seu entendre, sí que va existir. Al fiscal s’hi ha sumat el lletrat dels Pujol, tot i que no va recórrer la sentència. “El setembre del 2014 els germans Pujol no eren coneguts, per molt que el seu pare ho fos en un altre país. El que realment els projecta a l’escena pública és la foto que apareix al diari”, ha afirmat.

El ministeri públic ha argumentat que la imatge sí que va vulnerar la intimitat dels Pujol, tot remarcant que es trobaven a un espai restringit de la seu judicial

Per la seva banda, Riestra ha posat en relleu que, en tot cas, els fets tindrien recorregut judicial per la via civil, però no pas per la penal. Va ser aquest, ha indicat, el camí seguit per Carolina de Mònaco. “La jurisprudència del TEDH no és aplicable al cas present. Ella va activar un procés en la via civil i no li van donar la raó, llavors, va anar al Tribunal. El fiscal falta a la realitat i ho confon voluntàriament”, ha lamentat el lletrat.

No ha estat l’única crítica llançada cap al ministeri públic. L’advocat també ha posat en relleu que aquest tipus de delicte s’han de perseguir “sempre amb prèvia queixa de la part afectada”. En canvi, el fiscal va iniciar el procediment penal molt abans de la querella presentada pels Pujol. “I ara continua anant en solitari”, ha indicat, tot remarcant que el recurs d’apel·lació només l’ha presentat l’acusació pública.

També ha defensat que, en cap cas, es pot considerar el passadís de la Batllia com un espai de caràcter íntim. “És un espai públic, amb càmeres de videovigilància”, ha indicat. A banda, al seu entendre, l’acte que es va fotografiar -l’espera dels Pujol per declarar- “sí que tenia interès”. De fet, ha afirmat que “no es pot dir que fossin persones anònimes” perquè “al Google surten més de mig milió de notícies d’ells i ja en el 2014 estaven investigats per corrupció”.

Abans de finalitzar el seu torn de paraula, Riestra ha enviat un darrer dard cap al fiscal. “Porto sis anys complint la pena de la banqueta que imposa el ministeri públic”, ha assegurat.

Comentaris (4)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.