Torrero ha comparegut durant més de quatre hores davant el batlle Manel Santolària, que instrueix la querella contra el traumatòleg i l’anestesista que va intervenir en l’operació i que hauria estat l’únic testimoni de la suposada petició de la pacient, ja a la taula d’operacions, per tal que l’operés la cama contrària a la que estava prevista. Tots dos estan inculpats per un delicte de lesions derivada d’una presumpta mala praxi i un altre de falsificació documental. Avui, segons fonts coneixedores del contingut de la declaració, l’advocada defensora dels querellats hauria aportat un domicili on poder localitzar l’anestesista i així ja no caldrà, en principi, activar cap comissió rogatòria internacional per indagar sobre el parador de la segona facultativa involucrada en uns fets que van comportar la sortida de Torrero del SAAS, de l’hospital.
El traumatòleg hauria exposat clarament la seva versió fins al punt que, segons les fonts judicials consultades, en alguns moments ha semblat que feia una classe magistral de medicina i de domini de l’escenari. Recordant dates, dades i detalls, Torrero ha mantingut fil per randa la versió que ha anat donant al llarg del cas, especialment durant la instrucció de l’expedient administratiu que li va incoar la direcció de l’hospital. El metge ha assegurat que va ser la pacient la qui, dos mesos després d’haver firmat el consentiment informat pel qual se li havia d’operar el genoll esquerre, va sol·licitar quan ja estava tot a punt per intervenir-la, que preferia que se l’intervingués el genoll dret perquè llavors era el que li feia més dolor.
El metge assegura que va ser la pacient qui li va afirmar que el genoll que més dolor li feia llavors era el dret i per això preferia que se l’intervingués d’aquest perquè patia el mateix mal que l’esquerre, pel qual es preveia inicialment començar
Torrero no ha pogut fer res més que reconèixer que aquella manifestació només va ser verbal i no n’hi ha cap altre testimoni que la pròpia pacient i els dos querellats. Però que va entendre que davant de la manifestació de dolor que feia la dona, donat el fet que els dos genolls presentaven el mateix quadre clínic, i també per un cost d’oportunitat -aturar una operació que ja havia estat programada suposava una despesa per al SAAS-, va decidir tirar endavant. Una vegada feta l’operació i quan la dona tot i que encara a la llitera però ja desperta de la sedació que se li havia donat -una altra cosa és que mantenia les cames poc o molt adormides per efecte de l’epidural que se li havia administrat- se li hauria fet signar un document per intentar recollir el canvi de cama sobrevingut durant la preparació de la imminent operació.
El metge durant la declaració ha fins i tot escenificat com es va dur a terme la signatura per duplicat del pseudoconsentiment. La pacient mai no va rebre la dúplica. De fet, diversos peritatges han conclòs que la firma que hi ha en els documents és falsificada. O dit d’una altra manera, que com manté la pacient, no és seva, una circumstància que Torrero sempre ha negat i que ha continuat també negant aquest divendres en seu judicial. Els peritatges també van concloure que de la mateixa manera que la signatura no era de la pacient, tampoc no era del traumatòleg. Hi ha la sospita que podria ser de l’anestesista, però això resta per provar perquè aquesta professional fa anys que va deixar el Principat i mai no ha pres part en cap diligència, ni administrativa ni penal.
El traumatòleg hauria mantingut en tot moment la rectitud, la tranquil·litat i les bones maneres menys quan ha lamentat el que ell considera que ha estat un escarni públic pel fet que aquest cas i l’expedient al qual va ser sotmès per part del SAAS hagués transcendit als mitjans de comunicació. En aquest sentit, ha afirmat que tot plegat el va superar i el va afectar fins a tal punt que hauria estat l’origen, ha explicat segons les fonts de la Batllia consultades, d’una angina de pit que hauria sofert, o de la decisió de canviar d’escola la seva filla per la pressió que rebia, suposadament, d’altres companys.