'Toc' judicial a Telefónica per no informar els clients del 'roaming' que cobra quan es connecten a Andorra

La justícia espanyola lamenta la mala qualitat de la informació que facilita Telefónica als seus clients, especialment en els casos de la itinerància i, encara més, quan s’usa el servei de dades fora d’Espanya. S’hi acaba de referir l’Audiència Provincial de Burgos en una sentència sobre un cas que afecta Andorra. Un client de la companyia espanyola que va fer una estada al Principat va rebre, el 2010, una factura de 8.657 euros per les connexions que va realitzar a Internet estant a Andorra. L’usuari havia contractat al seu dia una tarifa plana a un cost de 39 euros mensuals i es podia connectar a Internet a través d’un dispositiu USB. I així ho va fer també mentre va estar en territori andorrà pensant que la mateixa tarifa incloïa els serveis itinerants. Però no va ser el cas. I malgrat que mai no se li va arribar a reclamar el deute, Telefónica el va incloure en un llistat de morosos que li dificultava els seus moviments empresarials. Ja en primera instància, un jutjat de Burgos va donar la raó a l’usuari, que reclamava que es reconegués que només havia de pagar 39 euros pel servei integral i que, en conseqüència, se l’havia de treure de la llista de morosos. Malgrat no reclamar el deute, Telefónica sí que va recórrer contra la primera decisió judicial. I ara l’Audiència provincial acaba de confirmar la primera decisió. Diu la sala que la companyia de telefonia espanyola “va incomplir manifestament els deures essencials que, conforme a la normativa analitzada, li pertoquen en matèria d’informació a l’usuari final sobre les tarifes del ‘roaming’ i sobre els riscos, límits i garanties dels serveis itinerants de dades, de manera que, compartint allò raonat en la sentència d’instància, ha de considerar-se que, d’haver-se proporcionat en forma aquella informació i haver-se aplicat els mecanismes de salvaguarda als quals s’ha fet referència, el client no hauria fet ús de les dades en itinerància o hauria fet un consum proporcionat i moderat, per la qual cosa, el consentiment prestat en relació amb els serveis de ‘roaming’ ha de reputar-se essencialment viciat fins al punt de privar a l’operadora de telefonia el seu dret a percebre el cost dels consums discutits”. A l’afectat, el càrrec de 8.657,36 euros li va arribar en el marc de la factura de Telefónica corresponent al període que anava del 18 de febrer al 17 de març del 2010. La immensa part d’aquell cost estava imputat a les connexions a Internet que va fer en els pocs dies que va estar al Principat dins la franja temporal citada. En el seu raonament jurídico-fàctic, l’Audiència provincial recorda que “en l’àmbit concret dels serveis de telecomunicació en itinerància (‘roaming’) ha estat una preocupació de la Comissió Europea proporcionar als consumidors i exigir a les empreses de telecomunicacions la fixació de tarifes que els primers puguin conèixer perquè estiguin en condicions d’acceptar o refusar el servei, així com que les tarifes s’ajustin a criteris de prudència i racionalitat. Certament, en això hi ha en joc un dels principis fonamentals de la construcció de la Unió Europea com és el de la llibertat de moviments en el territori de la Unió, el qual es pot veure afectat si els consumidors han de restringir o fins i tot desistir de l’ús dels aparells de telecomunicacions per com són d’elevats els preus”.