La sentència notificada aquest divendres és d’allò més contundent tot i que formalment estima de forma parcial el recurs interposat pel mestre. La resolució s’emmarca en un procediment urgent i preferent de vulneració de drets fonamentals que la Batllia va desestimar amb el suport tant del Govern com de la fiscalia, que defensaven a pany i forrellat que la informació facilitada ben facilitada estava. En síntesi, però, el tribunal ho deixa clar: es pot lliurar informació d’un concursant als altres concursants. Però informació substancial i necessària per poder defensar-se en el cas d’un recurs com el que va presentar el mestre ara vencedor en segona instància del procediment establert a l’article 41.1 de la Constitució. Dades sensibles o supèrflues no cal passar-les. I això és el que troba que el Govern va fer, passar dades que no tocava, i considera que pretenia passar-se de més sensibles encara i tocava encara menys.
“Si bé l’administració ha de donar còpia a la resta d’interessats en el procediment dels recursos que s’interposin, haurà de fer-ho respectant el dret a la intimitat dels candidats”
El recurrent es va queixar davant la Batllia de guàrdia l’octubre passat que l’administració havia facilitat a la resta de participants en un concurs celebrat l’abril del 2018 el recurs que havia presentat contra la seva eliminació arran de la prova psicotècnica. Lamentava el mestre que la documentació facilitada a la resta de concursants incloïa el seu nom i número de passaport, l’adreça particular, el correu electrònic personal, el número de telèfon, una entrevista laboral per ésser professor suplent per compte de l’administració i l’avaluació laboral del període en què va ésser professor suplent per compte de l’Administració.
Alhora, el recurrent tenia la certesa que el Govern pretenia passar posteriorment a la resta de concursants el contingut íntegre del psicotènic que ell qüestiona. Deixa clara la sala en el marc del procediment ara resolt de manera definitiva que si la prova tècnica s’adequa o no a la normativa és una cosa que caldrà dilucidar en el marc del cas que ja s’està tramitant per una altra via. Com que no entra en aquesta qüestió, aquest és el motiu pel qual l’executiu estima de forma parcial el recurs del docent. Tampoc accepta com pretenia el recurrent que se suprimeixi de l’expedient les dades personals.
Ometre les dades sensibles
Per la resta, però, li dóna la raó en tot. “Si bé l’administració ha de donar còpia a la resta d’interessats en el procediment dels recursos que s’interposin, haurà de fer-ho respectant el dret a la intimitat dels candidats, la qual cosa comporta que hagi d’ometre les dades que no siguin necessàries per tal que la resta d’interessat puguin oposar-se al recurs”, deixa clar d’entrada la resolució, que manté que no hi ha cap dubte que de cap de les maneres el Govern no va ometre res de res, ans el contrari. I que ni tan sols va avisar el recurrent que podia ser que informació continguda en el recurs podia ser lliurada a d’altri.
El reconeixement de la vulneració i la contundència dels arguments usats per la sala hauria satisfet el recurrent, que podria arribar a reclamar una compensació per danys morals
També avalua el tribunal l’informe psicològic que l’administració pensava facilitar també a la resta de concursants. I explica que l’estudi "plasma una avaluació de determinats trets o aspectes de la personalitat o informació psicològica, que és una dada de salut als efectes de la protecció de dades, és a dir, especialment protegida. Des d’aquesta perspectiva, no està, doncs, justificat, l’accés a aquesta informació a la resta de candidats, més enllà del resultat d’apte o no apte, a menys que concorri el consentiment exprés corresponent”. Per tant, adverteix el Superior al Govern que ni se li ocorri facilitar dit informe.
Que l’administració, en conclusió, ja prou que "ha vulnerat el dret a la intimitat de l’agent pel fet de lliurar a la resta de candidats les dades personals relatives al número de passaport; adreça particular; e-mail personal; número de telèfon personal; entrevista laboral per ésser professor suplent per compte de l’administració i avaluació laboral del període en què va ésser professor suplent per compte de l’administració”. La sentència és, des del punt de vista de la naturalesa jurídica, declarativa. És a dir, reconeix la violació dels drets del recurrent. I res més.
Fonts properes al docent han mostrat la seva satisfacció pel contingut de la resolució i la contundència dels arguments de la sala. Les fonts han assegura que queda clar la mala praxi del Govern. La sentència podria obrir la porta, si escau, a una reclamació contra l’administració pels danys causats. Una danys morals sempre difícils de quantificar i que les fonts no han pas avançat que pretenguin exigir. El Govern va obrar malament. De dalt a baix. I això és el que el recurrent pretenia que es reconegués.
Comentaris (1)