Fonts properes al Govern han mostrat la seva satisfacció per la decisió judicial. La Batllia considera que no hi va haver vulneració del dret a la intimitat quan Funció Pública va fer arribar als participants en un concurs en què el demandant es va presentar per comunicar-los que l’ara demandant havia recorregut contra aquell concurs. El departament governamental hauria fet arribar l’expedient administratiu sencer del recurrent perquè els altres participants en el concurs puguin actuar en conseqüència i el Govern no es torni a trobar en fals com ha passat amb el procés de selecció del 2016, anul·lat pels tribunals i que deixa 20 persones en un núvol laboral tot i l’intent desesperat per buscar una solució ad hoc forçant la maquinària legal.
Quan el candidat recurrent va saber que les seves dades voltaven alegrement -fonts coneixedores del contingut de la documental tramesa pel Govern asseguren que aquesta inclou fins i tot dades relatives al psicotècnic fet a l’aspirant-, va promoure una acció legal prevista a la Constitució tendent a aturar d’immediat una flagrant vulneració d’un dret fonamental. El recurrent, segons fonts jurídiques, entenia que la seva intimitat havia de ser protegida. De fet, les mateixes fonts, que han anunciat que l’aute del batlle de guàrdia -és aquest òrgan el que substancia en primera instància la demanda urgent i preferent- serà recorregut davant el Superior, han exposat que “no té cap sentit ni té cap utilitat facilitar el número de telèfon o l’adreça personal d’algú”, en aquest cas del candidat recurrent, per tal que un tercer pugui fer al·legacions a un recurs.
En primera instància judicial es considera que els processos promoguts per l’administració han de ser regits per la transparència i el principi de publicitat
Però en l’expedient que Funció Pública va fer arribar als altres participants al concurs per comunicar-los que el procés havia estat recorregut i, per tant, que poguessin actuar legalment en conseqüència, i apareixen dades tals com l’esmentat telèfon, dades de caràcter mèdic o el domicili de l’interessat. “Que algú es presenti a un concurs públic en cap cas vol dir que renunciï a la seva intimitat”, han assegurat les fonts. “I hi ha dades personals que és evident que ningú no necessita per poder contestar un recurs” i, per tant, que s’haurien pogut obviar o ocultar.
El batlle que ha hagut de pronunciar-se sobre la qüestió, David Moynat, no ho ha entès així, i segons fonts coneixedores del contingut de la resolució -a la qual l’Altaveu no ha accedit-, ha avalat l’entrega feta pel Govern assegurant que davant d’un procés públic, d’un procediment promogut per l’administració, ha de primar el principi de publicitat i la transparència a qualsevol altre element, inclòs la intimitat dels participants en l’esmentat concurs. El Govern hauria celebrat la contundència de l’aute, que a més de desestimar les pretensions del demandant li imposa a aquest les despeses del procés. És a dir, i com es diu popularment en l’argot judicial, se’l ‘condemna a costes’.
La decisió en el seu conjunt hauria deixat “perplex” l’entorn del demandant, que ha recordat que en les diverses victòries judicials que ha obtingut en els recursos presentats contra decisions governamentals, mai no s’ha condemnat l’administració ha assumir amb tanta contundència com es fa ara les despeses processals. En qualsevol cas, la decisió inicial serà recorreguda. I encara pot acabar acabant al Tribunal Constitucional si fos el cas. Tot plegat es torna a enrocar, recorden ‘observadors’ del procés, que no obliden l’enrenou que encara cou en relació amb primer concurs, convocat el 2016, per consolidar com a fixes places de docents eventuals.
Comentaris (1)