L’acció legal feta pels propietaris de casa Concep (al carrer de la Vall número 24), casa Aliano (al carrer de la Vall número 26) i de l’antic Hotel Torres (al número 3 del carrer Anna Maria Janer) denuncia defectes de forma o procediment i, també, greus greuges de fons. Curt i ras: ni el document s’ha notificat degudament ni les limitacions a la propietat privada que imposa l’entorn de protecció ‘sancionat’ per la ministra de Cultura són de rebut. I és que l’entorn de protecció considera els tres immobles citats com a “elements pertorbadors” de la visual dels dos monuments que es protegeix.
I com que són pertorbadors, una definició que refuten i fins i tot troben desagradable els recurrents, l’entorn de protecció imposa un gravamen que és el que els recurrents troben contrari a la Constitució perquè restringeix la propietat privada. I és que si mai els immobles dels propietaris recurrents haguessin de sotmetre’s a modificacions estructurals importants, haurien de rebaixar la seva altura fins a un màxim de planta baixa i tres pisos, que l’entorn de protecció considera que és la mitjana que fan els edificis vernaculars de l’entorn.
“El decret del Govern en la mesura que comporta limitacions al dret de propietat a l’edificar és nul de ple dret perquè aquestes limitacions només es poden acordar per una llei” segons el que estableix la Constitució, mantenen els recurrents
Un altre concepte que els recurrents en seu administrativa -tot porta a pensar que la judicial vindrà més aviat que tard- refuten de totes totes. Perquè hi ha edificis vernaculars i, en canvi, els immobles de les tres propietats recurrents -i com a mínim cinc persones físiques- no poden ser vernaculars si escau quan porten anys i panys bastits en el mateix lloc, vénen a demanar-se en seu de recurs els promotors d’aquesta acció legal contra un entorn de protecció que hores d’ara sembla estar ‘contra les cordes’.
I és que el ministeri de Cultura no ha acceptat pràcticament cap ni una de les al·legacions presentades a l’entorn. Dels recurrents actuals, ni una de sola i, a més, ni tan sols se’ls va notificar personalment el decret quan entenen que legalment tocava. Per tant, a manca de correcta notificació, “l’edicte contra el qual vam al·legar ja estaria viciat des de la seva publicació” i tal fet hauria de “comportar la nul·litat” del document, de l’instrument.
I més enllà d’aquesta qüestió de forma que els recurrents deixen clar que no consideren ni poc ni gens anodina, hi ha la qüestió de la limitació a la propietat privada. “El decret del Govern en la mesura que comporta limitacions al dret de propietat a l’edificar és nul de ple dret perquè aquestes limitacions només es poden acordar per una llei” segons el que estableix la Constitució. Per tant, entenen els recurrents i els seus assessors legals, liderats per l’excap de Govern Jaume Bartumeu, l’executiu a través de l’entorn de protecció de Casa de la Vall i Sant Esteve d’Andorra la Vella s’està atribuint competències que no li escauen.
I si no n’hi havia prou, i més enllà de recordar que hi ha documentació, informació, que estranyament es manté secreta, lamenten el fet que mentre a certs edificis privats se’ls imposa unes limitacions quan al seu dia van ser autoritzats degudament pels òrgans i les institucions corresponents seguint les normatives vigents en cada moment oportú, als edificis públics se’ls tolera tot. I no pas edificis públics vernaculars, no.
Edificis, com el nou Consell General, edificats fa ‘quatre dies’. O fins i tot la projectada reforma dels propis entorns de Casa de la Vall que no es té pas clar que respecti allò que ara s’ha dictat i que s’intenta a imposar als uns i no als altres. O així almenys ho entenen els veïns, que se senten poc menys que cornuts (les limitacions imposades) i obligats a pagar el beure (aguantar el soroll de les obres).
Comentaris (8)