D’entrada, el primer maldecap és doble: les molèsties que genera la maquinària en plena operativitat. El soroll de les piconadores, expliquen, és poc menys que insuportable per molt que siguin hores diürnes. Alhora, temen algun ensurt dels grossos. “Estem en una zona d’edificis vells que en funció de quines vibracions o moviments hi hagi, veurem quines conseqüències acabaran tenint.” Els fa por que algun mur, alguna paret, acabi cedint de cop. Sigui d’algun edifici privat, sigui d’algun dels immobles històrics que hi ha a la zona.
Hi ha el convenciment -que l’Altaveu en principi està en condicions de descartar- que es faran barrinades per aconseguir tirar endavant el projecte tal i com s’ha dissenyat. Ho parlen des de l’observació dels treballs i la preparació que fan de cada zona els operaris. Que si xarxes, que si pneumàtics… En veritat, ningú no els ha explicat res. “El que és segur és que per aquí no s’han deixat veure ni el síndic ni la ministra” que és qui firma l’entorn de protecció.
Segons fonts coneixedores del projecte, no s’hauria de barrinar res. Una altra cosa és que s’hagi de foradar la penya que hi ha en aquell espai, allí on oneja la bandera i que ha estat escenari de flirtejos, pipades o botellots. Aquella penya per la qual es pot grimpar amb una escala construïda a l’efecte. En principi, en les entranyes de la conglomeració rocallosa s’hi hauria de fer una mena de túnel o pas cobert per a vianants. Un passatge per unir dos punts que fins ara quedaven connectats pel pas que quedava al costat de l’aparcament exterior del Consell.
I després hi ha el malestar per les limitacions que suposa l’entorn de protecció. De fet, alguns dels veïns ja hi van fer al·legacions, però no han aconseguit deixar sense efecte el gravamen que pesa sobre, diuen, dinou edificis de la zona. Quan hagin de fer segons quina mena d’actuacions, de gran calat s’entén, és clar, les edificacions s’hauran de retallar dues plantes per poder així donar rellevància a Casa de la Vall. “En canvi, ara les excavadores hi graten a tocar. Que sí, que ens diran que són professionals, però com s’escapi alguna maniobra després ens en lamentarem”.
De fet, tot el nucli antic d’Andorra la Vella, tota la zona propera o adjacent a Casa de la Vall, d’una manera o altra està aixecada, i els veïns malden de tot plegat. Ja se sap que costa que s’entenguin les obres públiques. Més encara en llocs habitats, transitats, però alhora petits, estrets, que no donen gaire marge de maniobra. Si s’explica tot plegat, potser s’entenen més coses. I si les actuacions acaben funcionant com s’han ideat, com s’han dissenyat almenys en l’imaginari, llavors tot plegat potser canvia.
Comentaris (8)