La modificació fa essencialment tres coses: passar ca l’Orelleta d’un grau de protecció 2 a un grau de protecció 3 i, per tant, aixecar-li certes limitacions; establir noves condicions limitatives a l’esmentat grau 3 per tal de possibilitar que en lloc d’una sola planta els edificis catalogats com de grau 3 puguin créixer dues plantes; i un tercer canvi encara molt més menor que és identificar com a ca la Conxita l’immoble que en el decret primari es feia dir cal Guillamó II.
Com s’ha dit, la clau de volta de tot plegat és la redefinició del grau 3 de protecció, que passa ara a establir-se com els “immobles amb valor patrimonial menor que no presenten un interès per si mateixos però s’integren adequadament en l’entorn. S’admeten actuacions de rehabilitació i de reforma integrals. Es poden permetre les obres d’adequació als paràmetres d’accessibilitat i d’habitabilitat mínima, així com ampliacions d’una o dos plantes que segueixin la composició existent, en compatibilitat amb les actuacions permeses i els criteris d’intervenció de l’entorn”.
L’únic canvi, ja s’ha dit, és que en el decret contra el qual es va recórrer s’hi especificava que es permetien “ampliacions d’una planta”. Per tant, a partir d’ara seran dues. Fins a la modificació acordada ara hi havia tres edificis catalogats de grau 3: cal Gascó, al passatge del Tossal número 4, i els edificis números 2 i 4 del carrer Major d’Andorra la Vella. Ara s’inclou també ca l’Orelleta, que inicialment havia estat considerat un immoble de grau 2 i, per tant, sotmès a unes proteccions majors.
Comentaris (3)