Des del punt de vista de la reclamació feta per Andorra Sobirana, que entenia que el seu candidat tenia dret a ser entrevistat en el programa de debat polític de referència d’ATV com defensava que ho havien estat la immensa majoria de la resta de candidats, la sala administrativa del Tribunal Superior ha estimat el recurs presentat per la cadena de televisió pública. Inicialment, la junta electoral va donar la raó a la reclamació feta per la formació política liderada per Eusebi Nomen en entendre que negant-li l’entrevista es vulnerava el principi de “pluralisme electoral i neutralitat informativa”.
RTVA al·legava que no es pot valorar l’equitat informativa per un programa en concret sinó pel conjunt de l’oferta televisiva que es dóna
ATV va al·legar, entre altres arguments, que l’equilibri i pluralitat no es pot entendre sols respecte l’observança d’un sol programa. Recordaven que Nomen havia estat entrevistat en un altre programa de la ràdio i la televisió públiques -que tot i ser inicialment radiofònic s’emet per televisió i per Internet- i també feien esment al fet que algun dels altres candidats entrevistats ho havien estat abans del tancament de les llistes electorals i, per tant, no es podia en cap cas considerar que els intervius s’havien dut a terme en qualitat de candidats.
La sala administrativa del TS, després de repassar la situació i la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets de l’Home, acaba concloent que “no es pot exigir que la RTVA, SA dispensi un tractament igual a totes les candidatures en tots els mitjans –TV, ràdio i altres- o fins i tot en tots els programes o d’altres similars”. I, en conseqüència, admet el recurs interposat per l’empresa pública de televisió contra els interessos d’Eusebi Nomen, Paquita Mora i Andorra Sobirana.
Abstenció
Més enllà de la qüestió estricta de la queixa sobre la cobertura informativa, o de l’entrevista denegada a Nomen, en el marc del cas judicialitzat sorgeix un altre problema, un altre inconvenient. El fiscal, que és part en el procés, va alertar en el marc del recurs presentat per RTVA que una de les components de la junta electoral s’havia d’haver abstingut atès que una germana seva concorre a les eleccions, en concret és suplent a la candidatura que la coalició d’Acord presenta a Sant Julià. Tot plegat ha comportat que la batlle Immaculada Rodríguez hagi dimitit avui mateix de l’organisme que vicepresidia.
La sala administrativa del TS, en la seva sentència, excusa la participació de Rodríguez en la recomanació-decisió de l’organisme de control del procés electoral atès que “la junta electoral està formada per sis persones, i l’article 6 del Reglament d'organització i funcionament (de l’ens) disposa que les decisions de la junta s'adoptaran de manera col·legiada per majoria de vots. La interpretació conjunta d’aquests preceptes obliga a concloure que el vot d’un únic membre de la junta no ha incidit en la decisió final adoptada”.
La participació d’una jutge que té una germana candidata no invalida la decisió de la junta electoral, però sí que s’hauria d’haver abstingut segons el TS
Tot i això, el tribunal no deixa de dir que, efectivament, i tal com va observar el fiscal, calia que la batlle s’hagués apartat de la presa de decisions. “El fet que un dels seus membres sigui germana de qui pren part en la contesa electoral com a membre integrant d’una llista, justifica la seva abstenció. No s’oblidi que totes les candidatures competeixen entre sí de manera que la intervenció dels membres d’una candidatura en un procediment davant la Junta pot tenir repercussió en la resta. Per això, hauria resultat encertada l’abstenció de la batlle, com apunta el ministeri fiscal”. En el cos de fonamentació jurídica de la resolució, el TS recorda que segons el reglament regulador de la junta electoral "és causa d’abstenció tenir una relació de parentiu per consanguinitat fins el quart grau amb qualsevol de les parts, els seus advocats o el representat del ministeri fiscal”.
Tot plegat, segons diverses fonts, posa moltes dificultats a la participació electoral. D’una banda, perquè si en un país de les dimensions d’Andorra, per bé i per mal, no s’ha de garantir un tracte igualitari a totes les candidatures es pot obrir la porta a discriminacions abusives. D’altra banda, les fonts consultades han explicat que si ja és prou difícil trobar representants per a la junta electoral, si cal mirar les relacions de consanguinitat fins al quart nivell, en una contesa com la del 7 d’abril, davant de la qual hi ha tantes candidatures i, per tant, tants candidats, hi pot haver moltes dificultats. De moment, amb cinc membres la junta electoral pot funcionar. En les decisions hi han de participar un mínim de quatre dels sis membres que l’haurien de composar.
Nomen 'munta' una 'tele lliure'
Eusebi Nomen i Andorra Sobirana han reaccionat a la decisió del Tribunal Superior amb ironia. Ironia que han traslladat els dos primers candidats de la circumscripció nacional en un vídeo que estan difonent a les xarxes socials.
Comentaris (6)