De fet, ja tenen altres parcel·les en la mateixa zona amb rocs que hi han anat caient a mesura que s’han desprès de la penya. Si decidissin esmicolar el roc, tampoc sabrien què fer-ne, han assegurat les fonts consultades, que han assegurat que no tenen pas cap intenció de treure cap rèdit a aquelles terres vist el risc al qual estan sotmeses. La parcel·la on va quedar aturat el roc forma part de la mateixa feixa on es va enfonsar tota la caseta que hi tenia muntada un horticultor, que excepte les gallines i els conills, va perdre tota la resta.
Però ja no és tant el dany material, al final relativament poc valuós, com l’ensurt que va tenir aquest hortalà que va tot sovint a conrear la terra. Si no hagués estat perquè es tractava d’un diumenge plujós i amb vent, potser la desgràcia hauria trucat a la porta. Perquè el roc es va desprendre amb força i va baixar sense compassió. El fet que hi hagués terra remoguda degut a les obres que es fan a la parcel·la de sota, a tocar del carrer Gil Torres, hauria ajudat a amortir la pedra i finalment aturar-la.
Caldrà veure, justament, si el comú actual adopta alguna decisió sobre la urbanització que allí s’hi pretén fer i que ja estaria autoritzada des de fa temps. Aquell punt és construïble però sempre amb unes proteccions que ara per ara no hi són pas. Per tant, s’haurà de veure si abans que puguin continuar els treballs els serveis comunals no obliguen a fer les esmentades proteccions com a condició per poder avançar.
Comentaris (1)