La denunciant, una resident espanyola, s’estava inicialment de lloguer en un pis gestionat també per la immobiliària on treballa l’ara processat. De fet, la societat té uns propietaris, que no viurien al Principat, i operaven a través d’un API que ja fa anys que està jubilat però que teòricament manté actius tant el negoci com el títol. I aquest títol el cediria a la immobiliària perquè pogués continuar operant. En veritat, però, l’únic que fa anar la gestoria immobiliària és l’ara processat.
En el sector ja fa temps que es coneixen les maneres d’aquest operador immobiliari, la detenció del qual no ha sorprès ni poc ni gens a la immensa majoria de professionals de la venda d’immobles, on era conegut, també, que l’immobiliari jubilat li feia de prestanoms per molt que aquest segon home, de 74 anys, en declaracions en seu policial i judicial, ho hagi negat. Però com que la investigació encara està oberta, es podrà aclarir el que sia.
En el sector eren conegudes de feia temps les pràctiques com a mínim poc ètiques i anòmales de l’ara processat i també s’era conscient de l’ús d’un prestanoms que nega ser-ho
Sobretot en funció de com avanci el bolcat de les dades que es puguin trobar en l’ordinador de l’intermediari immobiliari, que va ser comissat durant la perquisició que es va fer al domicili del processat, que és des d’on operava fa un temps de tancar el local que havia tingut obert, almenys, fins l’esclat de la pandèmia. També es vol descartar que hi hagi més fraus com el que haurien afectat l’ara denunciat, fonts properes a la qual han mostrat la seva satisfacció per la celeritat de la policia i la Justícia en aquest cas.
El contracte d’arres que es va formalitzar al seu dia entre la immobiliària i la dona interessada en adquirir l’apartament que es publicitava a través de la pàgina web de la firma s’aguantava en pinces des del punt de vista jurídic. L’error que va cometre la dona, segons les fonts, per les presses, va ser transferir els diners -un 10% del total del valor de l’habitatge- directament a un compte personal de l’ara processat. Quan la compradora va exigir que l’operació de compravenda tirés endavant, l’intermediari no va respondre fins que va acabar admetent que s’havia gastat els diners amb unes vacances i no podia ni avançar ni retornar-li la paga i senyal.
Llavors, segons les fonts consultades, i abans d’interposar la denúncia, es va parlar amb els administradors de la societat i els socis de la mateixa, un matrimoni que aparentment viu fora d’Andorra. I, també, amb els seus advocats. No hi va haver ningú que respongués al·legant múltiples justificacions. També es va posar el cas en coneixement de l’AGIA i del departament del Consum. I en aquesta ocasió, cap dels dos organismes hauria respost a satisfacció de l’estafada, per dir-ho així, que davant d’això va decidir interposar la denúncia.
Ha estat aquesta actuació davant la policia la que hauria activat també la Batllia i tot plegat va acabar derivant amb la detenció. A l’AGIA la denunciant li demanava que li comuniqués quina és l’asseguradora que legalment la immobiliària ha de tenir per poder accionar contra ella i reclamar-li els diners avançats i que el formalment empleat de l’empresa no pot tornar. Però el col·legi d’immobiliaris no ha aportat mai la dada. I des de Consum tampoc no s’ha fet la feina que teòricament la denunciant entén que hauria d’haver fet, que és “protegir els consumidors”.
Comentaris (12)