Panitzke havia estat detinguda a finals de febrer. Va ser localitzada a Santa Bàrbara, població de la comarca catalana del Montsià. D’aquesta forma, es complia l’ordre de recerca dictada pel Regne Unit, on va ser finalment condemnada a vuit anys de presó, malgrat la seva fugida. Les autoritats britàniques reclamaven la seva extradició per complir aquesta pena.
I aquesta demanda ha estat acceptada per l’Audiència Nacional. El mes passat, la secció tercera de la sala penal de l’organisme va dictar un aute mitjançant el qual acorda acceptar l’ordre d’entrega. Aquesta datava de l’octubre del 2013, un cop va fugir en mig del judici que se seguia contra ella. Se la va considerar “l’artífex i organitzadora” d’un frau massiu a través de l’IVA. Aquest s’hauria executat a través d’un complex entramat societari entre Espanya, Dubai i Andorra.
De fet, al llarg dels gairebé nou anys que Panitzke, a qui s’acusa d’haver-se encarregat de blanquejar els diners provinents de les operacions delictives, va estar fugida de les autoritats britàniques. S’havia arribat a sospitar que s’amagava al Principat. Fins i tot, durant el 2019, la guàrdia civil la va estar buscant, sense sort. També se sospita que agents de la intel·ligència britànica es van desplaçar al país per intentar localitzar-la.
La xarxa feia els seus beneficis il·legals a través de la compra de telèfons mòbils. Els adquirien a llocs on no s’havia de pagar IVA -fins i tot hi ha la sospita que alguns d’ells es van adquirir al Principat-. Posteriorment, es revenien al Regne Unit. Defraudant l’impost indirecte. I no els anava pas malament. L’organització, segons la investigació, acaba venent més aparells que totes les botigues del país juntes. La policia britànica entenia que els guanys aconseguits van arribar a ser d’alguns bilions de lliures esterlines.
Comentaris