El document que s’ha fet viral en el sector immobiliari manté en relació al pla de xoc governamental sobre els pisos buits, que “és molt bona la intenció, però molt dolenta la forma”. I això és així, a parer d’aquest document, perquè “en un país on presumim de la no existència d’ocupes, ve el Govern i s’autoproclama el millor ocupa del món, això sí, donant les raons que siguin necessàries -com ho fan els ocupes dels països veïns- per justificar l’apropiació indeguda d’una propietat immobiliària, fins avui, sagrada a Andorra”.
A partir d’aquí s’exposen altres “possibilitats de fer el mateix, però sense ocupar”. Posar “una sèrie d'impostos depenent de la utilitat donada al bé immoble, no seria més just? Per exemple, el famós foc i lloc. Si tens una propietat on no hi ha ningú empadronat, es multiplica per deu; si a més de no haver-hi ningú empadronat, no l’habita ningú -situació que es pot veure amb consums i connexions a xarxes d'electricitat, telèfon, aigua…- ho multipliquem per cent!” S’exposa llavors que també “s’hauria de multiplicar per cent” l’impost a pagar d’aquella empresa “donada d’alta en un pis que és habitatge”. D’aquesta manera es controlarien “les falses empreses, els ‘externs’, que paguen qualsevol suma de lloguer perquè volen tenir empresa”.
“Aquest enfocament no sols desincentivaria el manteniment de propietats buides, sinó que també proporcionaria una font d'ingressos per a programes d’habitatge assequible o de suport a la comunitat”
Deixen clar aquests professionals de la gestió immobiliària que tothom qui compleixi els requisits, ha de poder tenir la seva empresa, “però en un local habilitat per a això, i si no volen pagar molt, existeixen el coworking que han proliferat un munt per tot el Principat”. Per als promotors del document, “aquest enfocament no sols desincentivaria el manteniment de propietats buides, sinó que també proporcionaria una font d'ingressos per a programes d’habitatge assequible o de suport a la comunitat”.
Es remarca també que “es pot fer una borsa de diners per a pisos subvencionats, o de renda baixa o qualsevol fórmula per a ajudar al lloguer d’habitatge, però no es fa una intervenció tan bèstia sobre la propietat privada d’un immoble, que és un fet, en aquest país, que destrueix tota la seva essència com a país de seguretat impecable a la propietat”. I s’hi afegeix que “hem d'entendre les preocupacions i compartir la importància de protegir la propietat privada a Andorra, així com trobar solucions equitatives per abordar el problema dels pisos tancats”.
La intervenció del Govern en aquest tema “és sens dubte una mesura controvertida i ha de ser acuradament avaluada per a assegurar que es respectin els drets dels propietaris i s’abordin eficaçment les preocupacions socials”. És important tenir en compte, no obstant això, que “qualsevol mesura fiscal ha de dissenyar-se acuradament per evitar efectes no desitjats, com la creació de barreres o el foment de l'especulació immobiliària”.
A més, remarca el document que s’està fent córrer entre professionals de la gestió immobiliària, “la implementació de mesures fiscals ha d'anar acompanyada d'altres esforços per a abordar les causes subjacents dels pisos tancats. Hem de trobar solucions sostenibles que protegeixin tant els drets de propietat com el benestar social a Andorra”.
Comentaris (13)