Satisfacció continguda dels germans de Callaueta per la suspensió del desnonament

A 2/4 de 10 del matí, més o menys, tornava a casa la dona. Poc després ha arribat l’advocat i encara uns minuts més tarda i més discretament encara han fet acte de presència al carrer Callaueta dues responsables d’Afers Socials -amb una de les responsables, Laura Mas, al davant- que també tenen cura del cas des que, com a mínim, va transcendir públicament. Isabel Ruiz era conscient aquest matí que segurament perdrà el pis alternatiu que li havia proposat el departament ministerial i que s’havia compromès a ocupar sempre que no pogués continuar al seu pis.

La dona, tranquil·la, moderadament satisfeta, explicava que el pis a tocar les dependències de la Creu Roja, a l’avinguda Santa Coloma, no li havia agradat pas gens. Però no n’hi havia cap altre si l’haguessin fet fora avui del pis de Callaueta. Aquí hi té quatre habitacions. A l’habitatge alternatiu només dos. I la moderna disposició dels mobles i de la cuina no la van pas convèncer. Això sí, ara espera que se li retorni la fiança abonada i ja es fa pagues que si més endavant es torna a materialitzar el desnonament caldrà que torni a buscar una alternativa.

Isabel Ruiz era conscient aquest matí que segurament perdrà el pis alternatiu que li havia proposat el departament ministerial i que s’havia compromès a ocupar sempre que no pogués continuar al seu pis

Isabel Ruiz, propera, amable, no ha tingut inconvenient en explicar que a l’hora que li van comunicar aquest dijous que el Tribunal Superior havia acceptat, d’una banda, la demanda de revisió del procés i, de l’altra, que se suspenia el desnonament si abans de les 9 d’aquest matí es dipositava una fiança de mil euros per cobrir eventuals perjudicis a la propietat, no tenia possibilitat de fer efectiva la caució. Que l’advocat va ser qui va dur a terme la transferència amb l’acord que aquest matí, a la mínima que obrissin els bancs, li faria el reintegre.

I això és el que ha fet la dona ben aviat i d’on venia quan aquest matí, mentre s’esperava el saig o qui fos que hagués d’acudir al pis, tornava a casa amb, malgrat tot, una continguda satisfacció de poder seguir a casa i no haver-la de deixar. Arribava al pis amb la intenció d’aixecar el seu germà, que depèn d’ella, i administrar-li els medicaments que li pertoquen. Explicava també que havia tingut bona relació amb la propietat de l’immoble però que des que va començar el plet, ja no hi parla. És que el seu advocat li ha posat tres, ho ha dit aixecant a l’aire tres dits, demandes. I no li ha fet cap cas gràcia. I també ha deixat constància que des de fa uns quants dies no funciona l'ascensor de l'edifici.

L’advocat ha arribat poca estona després per comentar la jugada amb la dona i el seu germà i encara més tard arribaven a la immoble dues responsables d’Afers Socials que també estan gestionant el cas. La saig que té assignat el cas ja no ha hagut d’intervenir. Vaja, no presencialment. S’ha notificat la suspensió de l’acte i poca cosa més.