D’entrada, aquest dimecres acudiran a cercar la resolució del ministeri d’Interior que els autoritza a fur a terme l’acte de protesta pacífica. Ja saben que està aprovada la concentració igual com saben, també, quins requisits han de complir des del punt de vista sanitari perquè el ministeri de Salut ja els ha fet el requeriment necessari amb les condicions que cal complir. I és en virtut d’algunes de les condicions logístiques que exigeix Salut que hi ha una part de la dificultat, ara per ara, de tirar endavant l’acte.
En tot cas, s’ha d’acabar de valorar els propers dies. D’una banda, es vol mirar de poder salvar els obstacles logístics. L’assistència ha d’estar limitada a 150 persones. Els promotors, com que són gent de la ciutadania que s’han trobat com aquell qui diu a través de les xarxes però no constitueixen cap grup organitzat ni menys encara una associació formalment constituïda, no tenen clar que puguin ajustar l’aforament. No veuen problema a dur mascareta i a mantenir la distància. No pretenen posar grans impactes acústics i ni tan sols, hores d’ara, preveuen mostrar pancartes.
Dues de les majors dificultats és poder assegurar cadires per a tots els assistents per tal que hagin d’estar asseguts durant tota l’estona que duri la concentració i, també, assegurar gel hidroalcohòlic a l’entrada i a la sortida del recinte, que és totalment exterior. Hores d’ara s’està estudiant si hi ha alguna opció d’aconseguir, especialment, les cadires per poder complir amb el protocol validat de Salut.
Si logísticament es pot tirar endavant la concentració, llavors hi ha un altre aspecte a valorar. “Estem molt cansats, molt desanimats”, diuen els promotors. I es refereixen no pas al fet que hagin deixat de veure motius per expressar el seu malestar o neguit -mantindrien l’emblema de “pels nostres drets i llibertats i per la vida”- sinó pel linxament que senten haver estat objecte d’un ampli sector de la població.
En aquest sentit, s’agafen com a pejoratiu i en certa forma difamador el concepte de ‘negacionista’ atès que consideren que en cap cas ho són. És més, ells mateixos han tingut alguns familiars molt directes malalts i, en algun cas fins i tot, han patit pèrdues. Una altra cosa és que vegin amb cert rezel que amb l’excusa de la pandèmia o amb la crisi sanitària com a justificació s’estiguin imposant certes limitacions que consideren que no són normals.
Comentaris (3)