Així, Núria Segués, vicepresidenta del grup parlamentari de Concòrdia, entén que a l’hora de valorar la mesura cal tenir en compte “tres qüestions”. Primer, el fet que “caldria definir una política migratòria més coherent”, fet per al qual cal “tenir en compte el model de país, les necessitats i els recursos dels quals disposem”. En segon lloc, és la necessitat de “tenir un debat sobre el límit demogràfic d’Andorra” i posa en relleu que “hi ha contradicció: vols autoritzar nòmades digitals i residents passius però en canvi restringeixes l’accés a altres treballadors sota el supòsit de garantir una vida digna”.
Per últim, també recorda que “fins ara, estàvem esperant uns estudis de càrrega; en canvi, ara de cop i volta se’ns diu que la capacitat d’absorció és limitada”. A més a més, posa en relleu que “hem de saber com vehiculem la manca de mà d’obra lligada a la falta d’habitatge” i alerta que “si els preus segueixen sent inaccessibles, aquesta dificultat per trobar gent hi és i podem tenir-ne més de cara a l’estiu”.
Des del Partit Socialdemòcrata també s’han mostrat crítics i han parlat de manca de “coherència”. La presidenta del grup, Judith Salazar, recorda que “on hi ha necessitat de mà d’obra és al sector serveis i aquests salaris no es paguen”. Per tant, la mesura no té sentit “a no ser que vulguis que vingui gent que no es pugui estabilitzar i fidelitzar a Andorra”.
La consellera d’Andorra Endavant, Noemí Amador, avança la voluntat de demanar explicacions a la ministra, però apunta que que “el reagrupament familiar s’ha de permetre sempre que hi hagi uns ingressos suficients per tal d’evitar el fenomen existent als països veïns i que puguin viure còmodament”
En aquest sentit, la parlamentària canillenca apunta que, a partir d’ara, “si vols gent que realment pugui desenvolupar un projecte de vida a Andorra, l’hauran de fer des de zero i amb gent que ja estigui legalment aquí”. Per això, es demana si “volem que realment la gent s’estabilitzi al país”, pregunta a la qual respon amb una clara negativa, ja que “cada cop posem més treves”. I avisa que “si el que volem és un model com el de Mònaco, aquesta realitat no és la nostra, perquè el veïnatge d’allà és més ampli que el nostre, que vivim enclavats als Pirineus”.
Per a Salazar, la realitat, al final, és que “no volen que vingui ningú que pugui suposar una despesa per a l’Estat”. En canvi, es busca seguir “atraient ‘youtubers’ o pilots de moto”, però es demana “qui els posarà la Coca-cola quan vagin al bar”.
Des d’Andorra Endavant, Noemí Amador ha avançat la voluntat de “parlar amb la ministra sobre aquesta qüestió i sobre el motiu del canvi” així com amb les patronals –Confederació Empresarial i Empresa Familiar Andorrana-. La parlamentària ha indicat que “el reagrupament familiar s’ha de permetre sempre que hi hagi uns ingressos suficients per tal d’evitar el fenomen existent als països veïns i que puguin viure còmodament”. A la vegada, ha indicat que “cal ajudar amb prioritat els residents actuals que viuen a Andorra”.
Comentaris (9)