Explica la dona, que sempre sol anar amb cotxe. Amb vehicle privat. Però que aquests darrers dies, amb dos fills, l’esmentat bebè de tres mesos i un nen de set anys, havia hagut d’acudir al bus. Però en tres dels darrers dies ha hagut d’esperar, assegura, fins a tres vehicles per poder enfilar-se i fer el trajecte que pretenia. “Amb el cotxet del bebè no m’agafen”, exclama. De fet, aquest dilluns, farta de tot plegat, va fotografiar el darrer conductor que li va posar traves i la matrícula del vehicle. I va trucar al número de telèfon d’atenció a l’usuari de la concessionària que fa el servei.
“M’han assegurat que trametien la incidència a allà on corresponia i que parlaven amb el conductor per saber què havia passat.” Es refereix, però, a la darrera jornada de dificultats. A les primeres, les excuses o justificacions han estat diverses. “Un em va dir que pujar i baixar la rampa són deu minuts i que, per tant, millor que m’esperes al següent.” “L’altre que anava massa carregat i que no hi havia prou espai. Que el següent segur que aniria més buit.”
I encara una tercera motivació: “Que el vehicle que havia de venir al darrere era més baix i aniria millor.” I, per tant, que s’esperés també. En fi. Que li han fet perdre la paciència. “L’últim conductor, a qui vaig fer la foto, al final em va fer el comentari al·legant que no tenia lloc i que seria ell mateix qui trucaria a la companyia per explicar el succeït.” En fi, que va preferir trucar l’afectada perquè no les tenia totes. “Imagino que tot plegat era una excusa després que em veiés fent fotos d’ell i de la matrícula. Una justificació abans que jo em pogués queixar”, sentencia.
Comentaris (1)