Criar un fill costa 802 euros de mitjana al mes

La dada s’ha incrementat un 9% en comparació a la de l’estudi fet el 2023 i té com a principals partides l’habitatge, la conciliació de la vida familiar i laboral i l’alimentació; entre tots tres àmbits s’emporten el 60% de la despesa

L'estudi s'ha presentat aquest matí a la seu de l'AR+I.
L'estudi s'ha presentat aquest matí a la seu de l'AR+I. A.M.

El cost mensual mitjà per tenir cura d’un infant al Principat ascendeix a 802 euros al mes. És la dada a la que ha arribat l’estudi ‘El cost de la criança a Andorra’, que s’ha presentat aquest matí. La xifra suposa un increment del 9% en comparació a la del darrer informe, que es va elaborar el 2023. Ara bé, també es posa en relleu que aquesta despesa és més elevada en les franges de menor edat -de 0 a 3 anys- i les més properes a ser major d’edat -de 13 a 17-. En aquests casos, s’arriba a 863 i 840 euros respectivament.

L’estudi és fruit de la col·laboració entre Andorra Recerca+Innovació (AR+I), Andtropia i Unicef. El treball actualitza el que ja es va fer fa dos anys i evidencia que tenir fills suposa una càrrega molt important per a les economies familiars. Una càrrega que, a més, s’ha incrementat en aquests dos anys. Així, de mitjana, el cost per criar un menor al país se situa en 802 euros. La dada suposa un increment del 9% en aquests dos anys, però també depèn de l’edat de l’infant.

Així, els nadons i els adolescents suposen una despesa encara més alta: 863 i 840 euros respectivament. En aquest cas, la xifra ha crescut un 12% i un 6% en comparació a l’estudi del 2023. En canvi, per als nens d’entre 4 i 6 anys i entre 7 i 12, el cost baixa. Se situa en 719 i 781 euros respectivament. Si es compara amb les dades de l’estudi del 2023, podem observar que el cost de la criança per a infants de 0 a 3 anys ha passat de 774 a 863 euros; pels de 4 a 6 anys, de 649 a 719 euros; pels de 7 a 12 anys, de 736 a 781 euros, i finalment, pels de 13 a 17 anys de 804 a 840 euros.

Estudi del cost de la criança.
Estudi del cost de la criança. AR+I

Les partides amb més pes del cost de la criança són la d’habitatge, que s’emporta un de cada cinc euros (21%) seguida de la conciliació de la vida familiar i laboral (20%). Ara bé, la diferència amb l’alimentació gairebé és mínima (19%). Per tant, totes tres representen el 60% del total. Pel que fa a la resta, les despeses extraordinàries suposen el 16% del cost, l’educació un 10%, la roba i el calçat un 4%, l’oci i les joguines un 4%, els mobles i estris el 2% i la higiene i la sanitat que suposen un 1% cadascun.

D’altra banda, i catalogat per col·lectius, per a les famílies que es troben en el quintil inferior (amb uns ingressos màxims de 18.442 euros segons les dades del 2023), el cost de la criança representaria un 52%. En canvi, per a les del quantil superior (amb uns ingressos mínims de 41.894 euros el 2023) suposa com a molt el 23%.

Segons els salaris mitjans nets a data març del 2025, per a una família monomarental el cost de la criança representa el 35% i per a una monoparental, el 28%

Si es compara amb els salaris mitjans nets a març del 2025, per una família monoparental el cost de la criança pot representar el 28%. Si la família està composta només per la mare, i degut a la bretxa salarial, el pes pujaria fins al 35%. En el cas d’una família formada per una sola persona adulta que cobres el salari medià, el cost de criar un fill seria del 40% i en el cas que cobres el salari mínim suposaria el 59%, un cost que es podria considerar inassolible.

“El tema de les desigualtats econòmiques té unes conseqüències molt profundes, i no només afecta els adults, sinó també els infants, ja que quan una família dedica el 52% dels seus ingressos al cost de la criança, vol dir que té moltes mancances. Aquest nen o nena pot patir pobresa energètica, com no tenir calefacció a casa quan fa fred o no disposar d’aire condicionat amb temperatures molt altes i també pot ser que la seva alimentació no sigui variada, cosa que pot comportar, a llarg termini, problemes com l’obesitat”, ha matisat la cap de projectes d’Andtropia i responsable de la investigació, Mercè Miguel, que ha afegit que aquest infant tindrà menys accés a activitats escolars o extraescolars. “Pel que fa a la salut, també és un aspecte molt rellevant. Quan els ingressos són baixos, es fa difícil accedir a visites mèdiques, medicaments, tractaments o proves específiques”.
Finalment, el document inclou un apartat on s’explica que el 2024, 617 famílies van rebre ajuts socials, amb una mitjana de 2.197 euros anuals per família. Aquests ajuts van suposar un estalvi d’entre el 20 i el 30% de les despeses segons l’edat dels fills.

RECOMANACIONS

Per acabar, es proposen una sèrie de recomanacions principals, com la gratuïtat dels serveis essencials (educació, salut i alimentació), la prestació universal per fills, una reforma fiscal amb perspectiva familiar, horaris laborals flexibles i teletreball per facilitar la conciliació, i ajuts específics per a famílies monoparentals. Aquestes mesures ja es van suggerir el 2023, però el Govern no ha implementat cap acció concreta. Per aquest motiu, el document presenta dues noves propostes més tangibles i amb accions concretes, que ja funcionen en altres països i es podrien adaptar aquí. “Una d’aquestes accions, molt coneguda en països com Finlàndia, consisteix a oferir un kit de benvinguda al nadó amb productes bàsics com bolquers, banyera, mantes i joguines. L’altra, que ja funciona a França, Canadà, Alemanya i Suècia, és la gratuïtat del primer any d’atenció sanitària per als nadons”, ha explicat Miguel.

Comentaris (21)

Trending