“L’ideal hagués sigut que tots anéssim en conjunt, però finalment cadascun triarem la nostra manera”, expliquen des de Dog-Cat. Ells faran el test obligatori, però també impartiran una part més pràctica una vegada ja es tingui el gos, que entrarà dintre dels 80 euros que han d’abonar els interessats. “Pensem que simplement amb teoria no fem res, que és necessari treballar amb l’animal”, apunten. Des de Kissos el més segur és que adaptin les dates de convocatòria a les del Govern, “una setmana abans o així del que ells decideixin, perquè no passi tant de temps entre una i altra”.
Per a ICAP-Teràpies és més important donar una atenció personalitzada que no pas fer una formació grupal. “Cada persona té unes característiques particulars, té unes necessitats, i nosaltres creiem que és més important atendre-les individualment que no donar la mateixa informació a tots”, expliquen. A Amic-Gos encara estan per definir exactament, però consideren que serà fonamental anar a demanda per poder omplir els grups. “De moment sols s’ha interessat una persona i potser ens acaba sortint més rendible reunir diversos futurs propietaris que van a altres centres”, afirma la gestora.
Sigui com sigui, a un consens comú no s’ha arribat. Cadascú d’ells posarà els seus coneixements, els seus materials i, sobretot, la seva metodologia, que és diferent de la de la resta. L’únic punt en el qual tots semblen coincidir és en què aquesta mena de formacions no serà específica per gossos potencialment perillosos, “la llei està com està, però el que nosaltres ensenyarem pot i ha de servir per a qualsevol raça”, expliquen des d’Amic-Gos. “S’hauria de fer cada vegada que es vol adoptar”, apunten des de Kissos, i així mateix reafirmen des d’ICAP – Teràpies, “un gos no és una joguina, té sentiments, i hem de saber interpretar-los”.
Per al preu, tampoc no es va acordar entre ells, va acabar sent establert pel Govern. Cadascun dels quatre centres que s’hi ha adherit va fer arribar la seva proposta, i ha estat Medi Ambient qui ha acabat decidint. “És bastant més elevat del que jo vaig proposar”, apunten des d’Amic-Gos. Des de Dog-Cat asseguren que la seva intenció era que fos molt més “solidari”, que no pas pagar una quantia de 80 euros. Altres, com ICAP-Teràpies, consideren que l’esforç i la dedicació que tindran els professionals, així com el temps, s’ha de veure recompensat d’alguna manera. Des de Kissos afirmen que “ho haguéssim fet d’una forma molt diferent tot plegat”.
En definitiva, 110 euros que els futurs propietaris hauran d’abonar per tal de poder tenir un gos considerat potencialment perillós. La majoria de centres consideren que, d’aquesta manera, es fomentarà una adopció molt més responsable i conscient. Però també són realistes, molta gent es tirarà enrere i no adoptarà aquell animal. “Si cada vegada dificultem més poder fer-nos amb ells, cada cop ho faran menys persones”, afirmen. Tot i això, els centres que s’han implicat tenen clar que ho han fet perquè “si és el que s’ha de fer, al país som perfectament capaços, tenim les ferramentes”.
Comentaris (1)