Segona de la temporada. Va costar Déu i ajut. Es va haver de suar de valent. Treballar com a formiguetes. A voltes sense encert. Altres sense prou intensitat. Durant molts minuts va semblar que a Saragossa tampoc no seria la bona. Però ho va acabar sent a les costelles d’uns aragonesos que tampoc no estan per massa alegries. No va ser un bon partit. Tan sols es va jugar un més que notable tercer quart i la feina es va rematar al quart. Però tan hi fa. L’important, aquesta sisena jornada, era vèncer. Fos com fos. Sense brillantor com va ser el cas. Recuperant alguns homes (especialment Shermadini més enllà de l'excel·lent partit de Luka Bogdanovic) i evidenciant que amb altres encara queda molt camí per recórrer (Shawn Jones). Anant a remolc molts minuts i tibant d’encert en els triples en moments determinats. Encallats en atac moltes estones i sense tota la intensitat defensiva que caldria. Que seria de desitjar. Tan hi feia. El que compta és el que comptava. El triomf. Perquè calia.
Perquè una nova derrota hauria enfonsat l’equip i tots els seus integrants en la misèria. I encara més davant un partit, a la ‘Bombonera’, contra el sempre gran Unicaja. Calia desembussar la mala ratxa. Tallar-la. Alliberar-se. I això només s’aconsegueix guanyant. Perquè es pot jugar molt bé (no va ser el cas contra el CAI, que quedi clar) i perdre. I l’efecte és el mateix o pitjor encara que fer el (gairebé) el ridícul com contra el Barça. La de Saragossa, la d’aquest diumenge, és una victòria que val el seu pes en or. I que ha de servir (73-80) per agafar aire i començar a bufar. Cap amunt. Ben amunt. Que per noms i capacitat de joc, el MoraBanc no hauria d’estar amb només dos triomfs a la classificació. Però hi és. I per mereixements propis. Ara toca just el contrari. Que toqui merèixer-se una altra cosa. Temps al temps. I sense llançar les campanes al vol. Que no n’hi ha per tant. Sols per la segona victòria. Convenia. Calia. Era del tot necessària.
Arrencada i desconnexió
I va fer-se pregar. Bogdanovic va ser el primer en anotar. Ho va fer des del tir lliure. Sense que hi hagués un domini clar de ningú, els primers compassos del matx van ser controlats pels andorrans. Ara Sada, ara Shermadini, ara Beto, mantenien al davant el MoraBanc (4-8). Eren uns minuts de tempteig en què el conjunt entrenat per Joan Peñarroya en sortia molt millor parat. I encara vindrien uns instants millors. Dos triples pràcticament consecutius, de Bogdanovic i Clark, que s’acabava d’incorporar al joc, feien traduir en el marcador el domini damunt la pista (12-16). Però de cop hi va haver la desconnexió. El MoraBanc es va fondre. Cinc punts seguits de Tomás Bellas van fer passar al davant el Saragossa (17-16). Seria l’inici d’un parcial d’onze a zero. I de la desaparició dels andorrans. Ni encert ofensiu, amb múltiples errors en llançaments i pèrdues de pilota, ni intensitat al darrere. I, a més a més, homes com Shawn Jones carregant-se de faltes inútils. El pivot americà encara no està adaptat a la fórmula de joc europea. Dos faltes seguides en atac donarien encara més facilitats al CAI, que es va distanciar fins al 23-16 que, Jones, ara sí amb encert, va impedir que fos el definitiu en finalitzar el primer quart. L’americà va trencar una sequera de quatre minuts (23-18).
La dinàmica negativa es mantindria després de la primera aturada de dos minuts. Més pèrdues de pilota, i ja n’eren sis, i el Saragossa anar fent feina. De manera coral a l’entorn, però, del seu capità, Henk Norel. Amb el pivot com a home més destacat, Benzing disparava la diferència fins als deu punts (28-18). No hi havia manera. O això semblava. I davant tal impotència, el MoraBanc es va encomanar al triple. Si hi ha encert, si sona la flauta, molts cops és l’única manera de trencar les males ratxes. Schreiner i Bogdanovic van clavar sengles tirs des de més enllà de 6,75 metres per tornar a posar el MoraBanc plenament dins el partit (28-24). Però el CAI respondria. Ara a partir d’un altre dels seus homes alts, el neozelandès Isaac Fotu. I de dos dels seus homes més importants: Stevan Jelovac i Joan Sastre. I au! altre cop enfonsats en la misèria (38-26) després d’una esmaixada en contraatac de l’aler del conjunt aragonès.
La recuperació i el bàsquet de Sastre va obligar a demanar temps mort a un Peñarroya amb cara de pocs amics. L’aturada va servir al tècnic andorrà per sacsejar els seus homes. Especialment, per esperonar Shermadini, desaparegut fins llavors. El georgià no acaba de trobar el seu nivell. Tampoc contra el seu exequip ACB, l’aragonès. La tibada d’orelles del tècnic, però, va funcionar. I Shermadini, especialment, i David Navarro -o l’un o l’altre- van agafar la responsabilitat de liderar el MoraBanc. Amb punts tots dos. Amb rebots també el sostre del conjunt. Tal va ser la reacció que el MoraBanc es posaria a només un punt (39-38). Però Norel no s’estava de romanços. I cinc punts seus amb la tercera falta personal comesa per Jones inclosa tornarien a donar aire al CAI. Shermadini, sempre Shermadini en aquest tram de partit, impedia que els saragossans se n’anessin altre cop. De fet, al descans tot quedava obert (45-41). S’havia anat a remolc, però encara que fos a partir pràcticament d’un sol home, el pivot georgià, el MoraBanc semblava recuperar millors sensacions.
La represa, però, no va confirmar la millora. En atac, sobretot, els andorrans no estaven gens fins. I això feia que els homes que dirigeix des de la banqueta Joaquín Ruiz Lorente anés sumant (48-41). El partit no es trencava. De cap de les maneres. Però com en altres jornades, al MoraBanc li tocava anar a remolc. Amb el desgast que això suposa. Per acabar-ho d’adobar, unes queixes de Shermadini després d’anotar un bàsquet (48-43) li van valdre una tècnica. La seva tercera personal. Com Navarro, que també cometria la tercera. Dos bàsquets de Fotu tornaven a donar un coixí còmode al CAI (53-45). Hi hauria una fase de molts errors que va trencar Bogdanovic amb un triple (53-48). L’ala-pivot serbi estava sent, de llarg llavors, el millor home. Pel cantó local era el pivot Kanacevic el que responia. I el que mantenia el Saragossa clarament al davant (57-50). Peñarroya va demanar temps mort. I l’aturada va funcionar.
Remuntada
Quedaven tres minuts per arribar al final del tercer període. Una esmaixada de Clark després d’haver fallat ell mateix un tir obriria un parcial de zero a onze que va disparar el MoraBanc. Amb quatre tiples gairebé consecutius (Schreiner, dos de Bogdanovic i un altre de Stojanovski), els andorrans obririen un forat ben important. Després d’un partit més que discret, el 60-67 a falta de gairebé vuit minuts perquè s’acabés el partit era un premi d’allò més bo. Res sentenciat, ni de bon tros, però en una situació més que favorable per poder encarrilar el segon triomf de la temporada. El neguit es feia palpable en les files locals. Després d’una errada de Fotu els aragonesos discutien entre ells. Però l’Andorra no ho va saber aprofitar i Diener va clavar un triple al qual va respondre Shermadini amb un bàsquet amb addicional (65-72). Amb més bona defensa que no pas encert ofensiu -tot i els triples que havien permès capgirar la truita-, el MoraBanc entrava al tram final, quedaven ja menys de tres minuts, amb vuit punts de marge (66-74). Els uns i els altres semblaven encallats. Henk Norel, que feia molts minuts que havia desaparegut, va trencar la sequera dels seus amb quatre punts consecutius des de la línia de personal (70-74).
Faltaven setanta un segons de partit. Podia passar de tot. Però contràriament al que havia passat fins llavors, i especialment ara en aquest quart quart, era el MoraBanc qui estava per davant i qui, malgrat tot, estava en dinàmica positiva. Schreiner semblava sentenciar amb un triple que donava aire i molt més (70-77). Però Drake Diener va respondre de seguida (73-77) després d’un intent errat de Benzing. Quedaven 29 segons. Des del punt de personal (tres encerts, d’Stojanovski i Schreiner) va acabar certificant el MoraBanc la segona victòria (73-80). Els intents a la desesperada del CAI no van reeixir. Ja no per vèncer. Ni tan sols per escurçar les distàncies. S’havia patit. I de quina manera. Però al final, el que compta és el resultat final. Calia un triomf. Fos com fos.
73.-CAI SARAGOSSA: Bellas 11, Linhart 4, Diener 9, Norel 16, Jelovac 6 -cinc inicial-, Sastre 8, Fotu 11, Benzing 4, Kanacevic 4 i Henry.
80.-MORABANC ANDORRA: Sada 6, Navarro 5, Beto 3, Bogdanovic 19, Shermadini 17 -cinc inicial-, Stojanovski 12, Schreiner 11, Clark 5, Pino i Jones 2.
Parcials: 23-18, 22-23, 12-19, 16-20.
Àrbitres: Cortés, Calatrava i Cardús.
Pavelló José Luis Abós: 6.433 espectadors.
Les fotografies són de: E. Casas / ACB Photo
Comentaris