La sessió inclosa en el programa esmentat i finançada en part per l’administració ha estat anunciada pel Govern a raó de 36 euros. Així d’entrada, es donava per fet que seria una hora d’atenció. Però no està clar. Aquesta és una de les qüestions que s’estaria aparent negociant. El preu estàndard de la consulta psicològica no baixa actualment dels 50 euros l’hora. En alguns casos la tarifa ja s’enfila fins als 60 i els 70 euros. I aquí rau una part del debat. O gran part del debat.
De fet, en certa manera el titular de Salut, Joan Martínez Benazet, ho va deixar entreveure dilluns durant la tibada d’orelles en què va arribar a dir que el Col·legi de Psicòlegs ni tan sols havia fet arribar els convenis que cal signar de forma individual als seus col·legiats. El ministre va advertir que no són temps per a grans exigències monetàries i va recordar quines són les tarifes dels altres facultatius, que queden molt lluny no ja dels 50 euros sinó també dels 36. Cert és que l’atenció de metges de capçalera o fins i tot especialistes convencionats no sol arribar mai, ni de bon tros a l’hora.
En tot cas, les diverses fonts consultades han recordat que la vella guàrdia dels psicòlegs han advertit que segons què es pacti serà un mal precedent per, després, negociar la inclusió dels serveis a la cartera pública. I que cal no abaixar la guàrdia. Hi ha tot un seguit de professionals, però, que entenen la situació, que probablement no tenen una clientela ni tan feta ni tan extensa, que són més flexibles. I el col·legi es troba enmig de foc creuat.
Martínez Benazet ha mirat de rebaixar el to dels seus dards de dilluns aquest dimarts en comparèixer al Consell General. I tot i que ha evitat aprofundir en el tema, ha assegurat que després d’una nova trobada entre els professionals del sector i la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, les negociacions i el programa, aquest primer encarat als afectats per l’impacte de la Covid, “estan a punt de caramel”. Falta, però, que el caramel no acabi amarguejant. Per ara, els perjudicats els usuaris. Amb tot, els col·lectius que més necessiten el servei, per ara, prefereixen mantenir-se en silenci i veure com evolocionen els esdeveniments. No voldrien que la situació anés a pitjor i encara hi hagués una afectació major.
Comentaris (5)